Un edifici compacte i auster que atorga protagonisme a l'estructura com a expressió de la seva presència al territori. Una seqüència de pòrtics perpendiculars al carrer i en el paisatge projecten uns vols asimètrics que potencien la transparència entre les dues parts del territori, construint un plànol a 7 metres del terra que sembla flotar sobre els camps. Un element neutre i modulable que permetrà fàcilment futures ampliacions.

La doble escala d'un pòrtic encastat en un altre pòrtic, a mode de nina russa, resol la convivència entre la domesticitat que requereix el bomber que habita el parc i la dimensió dels camions que habiten la cotxera. Un sol gest que sistematitza i uneix.

La industrialització demandada en el concurs per construir en el menor temps possible el Parc es resol mitjançant elements realitzats en taller que es munten en obra. Un esquelet de fusta laminada conforma els pilars dobles (per atorgar esveltesa) i les bigues empresillades per aquests pilars. Uns panells sandvitx de fusta modulen la façana en un joc escaquer que matisa la relació entre interior i exterior segons els seus usos.

Una construcció basada en la eficiència dels materials, on no es produeixen residus degut a la seva industrialització i on es fixa CO2 mitjançant l'ús de la fusta. La fusta com a símbol material del segle XXI i com a elecció idònia degut a la seva baixa conductivitat comparada, per exemple, amb l'acer.

El material és estructura, protecció i envoltant al mateix temps.