Els inicis del Mercat de Sant Andreu es remunten al 1849, any en què l'arquitecte barceloní Josep Mas i Vila va presentar la proposta d'una nova plaça del mercat al nucli antic de Sant Andreu. La plaça del Mercadal, d'estructura porticada, plantejava un gran espai central per encabir les parades de verduleria; sota els porxos s'hi situaven la fruita i la volateria viva, i l'edifici conegut com a <> acollia les parades de carn i peix.

El 1906, l'Ajuntament va impulsar un projecte de construcció d'una coberta a la plaça del Mercadal amb estructura metàl·lica en forma de tres naus: una de central més aixecada i dues de laterals, amb encavallades i pilars de fosa, seguint el moviment de l'arquitectura del ferro de finals del segle XIX a Catalunya. Posteriorment, es va complementar amb una coberta més baixa que envoltava tot el perímetre, i es van construir façanes d'obra per tancar l'edifici. Aquesta composició s'ha mantingut fins a l'actualitat.

El projecte de remodelació del mercat planteja un edifici per substituir l'existent i la remodelació de l'anomenat local de vendes.

S'aposta per recuperar la idea original d'una gran coberta i entendre la plaça com un element continu, amb el mateix paviment que dins del mercat.

L'edifici principal, de planta rectangular i amb les mateixes dimensions que l'anterior, recupera elements de l'antiga estructura metàl·lica i reincorpora el zenc com a material de la coberta. El projecte proposa un ajust de la volumetria, atenent a la relació amb les edificacions de la plaça, i ofereix un primer pla de façana com un sòcol més baix i un volum central més alt, que es formalitza amb tres naus de la mateixa alçària de secció en dent de serra, aprofita les encavallades de les antigues naus laterals i permet optimitzar la llum i la ventilació naturals. Sota aquesta coberta té lloc l'activitat del mercat, distribuïda en cinc illes aïllades en planta baixa, amb les parades al perímetre i els serveis a l'interior. S'opta decididament per la transparència de les façanes per integrar l'activitat comercial del mercat a la plaça i les sinergies del barri.

Per tenir un mercat adequat a les necessitats actuals, es construeix un soterrani on se situen les instal·lacions i activitats de logística necessàries per fer-lo funcionar.

El local de vendes es recupera com un passatge cobert del barri, que connecta la plaça Mercadal i el carrer de Rubén Darío. La planta baixa, on hi ha parades de productes no alimentaris, manté la coberta a dues aigües amb lluerna central i reprodueix les encavallades de fusta existents. A la banda de la plaça del Mercadal es planteja una remunta de dues plantes, que omple el buit existent en aquesta façana i allotja els serveis d'administració del mercat.

El nou mercat respon al repte d'oferir al barri un mercat amb totes les comoditats pròpies del segle XXI, atenent a la memòria històrica del que havia sigut i amb la voluntat de presentar-se com un mercat obert i integrat al teixit urbà.