El cementiri de Santa Coloma de Cervelló se situa a l'entrada principal de la localitat. En una esplanada al seu costat hi trobem una bossa d'aparcament que és l'objecte de la present intervenció. Aquest aparcament serveix principalment per a l'estacionament de veïns, per accedir al CAP proper o per anar a comprar als comerços del centre, motiu pel qual compta amb un ús intensiu i rotatori de més de cent places.

Les condicions prèvies de l'aparcament són deficients. És un descampat de terra amb les places pautades per l'arbrat, en un pla fortament inclinat que pateix per l'escolament de l'aigua de pluja, que forma nombrosos reguerots. És per això que l'Ajuntament sol·licita una adequació temporal d'aquest àmbit, amb l'encàrrec afegit de contenir la pressió dels cotxes per estacionar-hi més enllà dels límits de l'aparcament.

És una intervenció provisional -en el futur aquest terreny es destinarà a acollir equipaments- i això implica una economia de mitjans encara més punyent que la dels projectes corrents. La proposta s'estructura acceptant, d'entrada, les pautes definides per l'arbrat existent. El següent pas és limitar el pendent mitjançant unes feixes paral·leles que tallen l'escolament. Aquests talls permeten suavitzar les plataformes i alhora interceptar les aigües. Les feixes, així, es materialitzen en unes jardineres d'acer Corten reblertes de graves drenants, que retornen l'aigua d'escolament al nivell freàtic. Estan enrasades al terreny pel límit superior i fan visible el desnivell, de manera que s'obtenen dues imatges gairebé oposades si es mira l'aparcament cap amunt o cap avall. L'enjardinament pròpiament anirà a càrrec de les associacions de veïns en accions posteriors, com a forma d'apropiació del lloc.

La zona de rodament la fem amb asfalt negre, però no la de l'estacionament, per a la qual triem un paviment amb llambordes de junta oberta on hi pot créixer el verd. Així, tenim un joc de textures que fa més atractiva la proposta, hi introduïm el verd (encara que sigui un verd "precari") i aconseguim més permeabilitat per al terreny.

Ja hem acceptat la disposició en bandes paral·leles de la proposta. El pas següent és potenciar-la definint uns passos lineals per a vianants, que s'interposaran entre l'asfalt i el paviment de junta verda. Són uns passadissos (enrasats al paviment envoltant) de formigó blanc, cosa que ofereix un bon contrast cromàtic. Aquestes bandes s'estenen més enllà de l'aparcament per connectar-lo amb l'espai verd envoltant.

Tot aquest joc de bandes paral·leles té dos costats perfectament definits pel vial, però els altres dos limiten amb l'interior de l'illa del cementiri, un espai verd d'un cert interès. Definim aquest límit amb el camí de rodament principal, amb un traçat orgànic acompanyat per un talús de terra que limita l'accés de vehicles més enllà de l'aparcament.