L'edifici està ubicat a l'espai ja programat per aquest fí dins de l'execució del Parc del Mamut Venux a Sant Vicenç dels Horts, amb l'estratègia d'acabar essent un punt de centralització i de dinamització cultural per als barris de Vila Vella, Can Ros i el Serral i a la vegada un punt d'unió entre la carretera de Sant Boi, el carrer del Comerç i el carrer d'Antoni Mampel.

L'edifici està destinat a ser el Centre Cultural i Cívic de Sant Vicenç. En el seu programa compta amb un espai jove, una sala polivalent preparada per assajos de la colla castellera o per actes escènics, espais d'entitats, aules tallers, sala per exposicions de petit format, espai destinat a l'emmagatzematge del bestiari del municipi i un bar restaurant, així com espais exteriors per exercissis a l'aire lliure.

L'estratègia d'intervenció ha estat aconseguir la màxima integració de l'edifici amb el parc i el seu entorn per salvar les diferents cotes existents entre ells i garantir la seva connectivitat. El resultat és un edifici que té la voluntat de levitar mitjançant un sòcol perimetral retranqueiat respecte a les seves plantes superiors que cus l'edifici en tot el seu entorn i deixa unes façanes tractades com a grans superfícies en gelosia que no es sustenten en el terreny.

L'edifici es disposa dins del parc en el seu extrem nord de manera tangencial al carrer Mampel possibilitant així dos accessos públics tant des del parc com des dels seus vials més propers, i alhora és l'element que salva la diferència topogràfica dels mateixos.

Consta de tres plantes, dues sobre rasant d'accés des del carrer i una sota rasant d'accés directe des del parc amb una alçada total de 12,81 m.

El programa del centre es desenvolupa partir del seu accés principal de la planta baixa a cota de carrer i es distribueixen totes les seves peces per les diferents plantes al voltant d'un gran pati central de triple alçada de 14 metres en total que possibilita els assaigs dels castellers. Aquest pati queda cobert amb una lluerna que s'eleva una planta més i que actua com captadora de la llum zenital.

El disseny de l'estructura s'adapta a la definició dels espais, amb un gran espai central buit delimitat per murs de formigó, que queda rodejat per altres espais de llums menors, amb suports disposats a intervals regulars cada 6-8 metres.

La solució que s'adopta per a realitzar el tancament de la façana es basa en una doble pell ventilada a base d'una primera gelosia exterior realitzada amb elements ceràmics i una posterior realitzada amb fusteria de mur cortina en les seves parts envidriades i en les seves parts massisses amb arrebossat a base de morter orgànic i resina de silicona sobre aïllament tèrmic en llurs parets de ceràmica o de formigó segons el cas.

S'utilitza una solució general per l'edifici de coberta plana invertida amb diferents acabats segons usos, a excepció de la lluerna central del pati casteller que es realitza amb coberta metàl·lica inclinada a dues aigües de pendent mínima.