La sort de l'encàrrec

Quan dos arquitectes emprenen el seu primer edifici públic, el millor que els pot passar és que el programa estigui acotat i que el solar tingui algunes restriccions.

Si, a més, és una biblioteca en un parc, aleshores els ha tocat la loteria.

Així comença la història de la biblioteca Clara Campoamor al parc del Canal de la Infanta de Cornellà de Llobregat, amb el programa d'una biblioteca local de 1.000 m? i un solar amb dos grans condicionants, un d'urbanístic i un altre de metabòlic. La parcel·la, de 1.300 m?, té una ocupació màxima de 1.000 m? i una alçada reguladora de 7,5 metres. A més, la creua un col·lector que, en períodes excepcionals, es pot desbordar i provocar inundacions.

Les decisions de l'arquitecte

El primer que demanem a l'edifici és que, tot i la seva mida, tingui l'escala i la representativitat pròpies d'un equipament públic.

També li demanem que funcioni com un lloc de trobada entre dues comunitats que, amb identitats i circumstàncies socials diferents, estan alhora separades i connectades pel parc.

I finalment, volem que tingui un consum energètic proper a zero.

La concreció formal i material

El programa s'encaixa en una sola planta elevada respecte a la planta d'accés. S'aconsegueix així un segon accés des del parc, deprimit respecte a la plaça, per sota del propi edifici i a través d'un pati.

Els dos accessos conflueixen en un atri que funciona com un lloc de trobada i distribueix els espais del programa.

Atri i pati, situats al centre de l'edifici, garanteixen la ventilació creuada natural de tots els espais.

Les façanes sud són de fàbrica de maó amb finestres de fusta estretes. Les façanes nord, obertes al parc, són de vidre d'altes prestacions. Totes estan recobertes amb un déployé que impedeix l'entrada directa del sol sense condicionar les vistes i dona unitat i caràcter a l'edifici.

L'estructura és de formigó, amb dues lloses vistes posttesades per salvar les grans llums amb el mínim de material i activades amb el pas de les instal·lacions.

Dimensionades perquè faci una mica de fred a l'hivern i una mica de calor a l'estiu, l'energia que consumeixen aquestes instal·lacions prové del terreny mateix.

La sorpresa de l'obra

L'obra presenta la particularitat que és un edifici sense cap revestiment. Així, tots els materials es mostren tal com són i totes les fases de l'obra, començant per l'estructura, han tingut l'exigència pròpia d'una fase d'acabats.

Malgrat aquest desafiament, tots el que hem participat en l'obra de la biblioteca, des de l'empresa constructora i els seus industrials, fins a la propietat i la gestora, la direcció tècnica i els proveïdors, l'hem sentida com a pròpia i hi hem aportat el nostre granet de sorra.

Això no és la loteria; és la grossa.

Futur i esperança

A partir d'aquí, només ens queda confiar que els futurs usuaris, treballadors i encarregats del manteniment també formin part del col·lectiu que sempre ens referirem a la biblioteca Clara Campoamor com a <>.