Al llarg dels anys, l'àmbit de les pistes exteriors del complex esportiu de Pallejà es va anar conformant de manera fragmentada per donar cabuda, gradualment, a un programa de necessitats funcionals creixents. Potser aquesta raó, per falta de visió global, va negar al conjunt més caràcter, coherència i claredat.

Com en un tauler, el projecte reconfigura les relacions entre els diferents elements i dota de més unitat i continuïtat els espais d'ús especialitzat, juntament amb els que són més genèrics i intersticials, des dels quals s'observa l'activitat, i que representen els autèntics elements connectors del conjunt. L'ús o absència del color evidencia aquestes relacions.

Des de l'exterior, la pell es mostra hermètica. La mirada només penetra allà on no hi ha envolupant, i concentra l'atenció en el pla del sòl. Una vegada dins, a cobert, aquest envolupant hermètic es torna una cortina que tamisa l'entorn urbà, i desdibuixa aquesta realitat per establir una relació visual directa amb l'activitat esportiva, en primer terme, i amb el paisatge, a l'horitzó. De nit, la llum interior és un reclam, al mateix temps que des de la ciutat se'n percep l'interior, s'explica cap a fora i s'alleugereix.

Aquest efecte s'aconsegueix amb un mantell de xapa perforada que embolica l'estructura en tres de les seves quatre cares, mentre que la relació entre el perfil baix dels faldons de l'envolupant i la cota del sòl resol la transició des de l'escala del paisatge a l'escala humana. La cantonada que marca l'entrada i dona continuïtat a la façana principal es resol en policarbonat translúcid, que aporta matisos sota el ràfec que la protegeix; una volada retallada cap a fora, que integra l'ambient exterior com a part de la coberta, l'activitat i el paisatge, sota la seva funció de llindar.

La materialitat metàl·lica de la coberta, lligada amb el llenguatge industrial del territori, es tracta des de l'austeritat expressiva i la simplicitat cromàtica, que contribueixen a percebre-la com un element abstracte i sense referència d'escala. L'explícita estructura metàl·lica posa l'atenció en la lleugeresa protagonista del moviment que l'embolica i al qual empara. Les pantalles de formigó on se suporten les façanes laterals permeten evitar pilars a les cantonades i alliberar-les, alhora que, per contrast material, l'estructura sembla descansar-hi a sobre sense esforç; gairebé flota.

Les variacions geomètriques de la coberta sobre una aparent lectura simètrica i regular del volum ofereixen una percepció canviant, d'acord amb la seva relació contextual amb l'entorn urbà a mesura que hom s'hi aproxima i la reconeix de manera dinàmica des del seu perímetre.

Ara, aquest equipament concebut inicialment des de la resposta funcional ofereix una lectura amb més presència, coherent amb la seva posició estratègica a l'entrada del municipi, i es converteix en un lloc d'expressió dels valors col·lectius, un element retrobat i reconegut per la ciutadania. Ara, és identitat.