La intervenció tenia com a objectiu principal recuperar un ‘racó’ del barri Gòtic, un indret sensible des d’un punt de vista urbà i patrimonial, transformant l’edificació existent en desús, en un contenidor d’usos públics. Com a resultat de la operació s’allibera la torre de Sta. Maria del Pi, des de feia segles amagada.
Es rehabilita la primera crugia de l'edifici per mantenir el caràcter històric de la plaça i es construeix un nou cos al seu darrere que hi dialoga. El nou contenidor metàl.lic gesticula i es desmaterialitza al trobar la torre, i els carreus de la torre esdevenen així el quart tancament de l'espai en totes les seves plantes. Entre el nou i el vell, una escletxa de llum i aire relaciona visualment totes les plantes i prolonga l'exterior a dins.
La façana del cos nou que s’enfronta a la torre esdevé una reinterpretació contemporània de l’antic gòtic. La matèria pètria, massiva, es transmuta en una pell de lames semitransparent, les impostes són ara UPE metàl·liques...