Parc de la Marina a Viladecans - 1a Biennal 1999

Enric Battle + Joan Roig

Viladecans, com la majoria de ciutats del marge esquerra i de la cornisa del delta del Llobregat (Sant Vicenç, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, Gavà, Castelldefels etc.) no només ha vist dificultada la seva expansió per culpa de les rieres, sinó que històricament els ha donat l'esquena fins que aquestes es van convertir en clavegueres a l'aire lliure on s'abocaven les aigües residuals i s'acumulaven les deixalles procedents d'enderrocs i altres treballs.
El projecte de recuperació de la Riera de San Climent es basa en la interpretació de la riera com a corredor natural de connexió entre el parc agrícola i la muntanya, a través de la ciutat, convertint-la en parc urbà. El projecte incorpora dins de les pròpies possibilitats els trams descoberts, recupera la seva vegetació autòctona i converteix les parts cobertes en passejos arbrats.
El Parc de la Marina, sorgeix com a culminació del corredor verd de la Riera de San Climent. La riera segueix descoberta al seu pas pel parc, generant zones d’entollament lateralment, que en cas d'avingudes o desbordaments de la llera, actuen com a basses d'acumulació i laminació temporal de l'aigua de pluja. El sistema d’arbres i camins que arriben del nord s'obre i recorre pel parc de manera lliure, organitzant recorreguts diversificats. Aquests camins es classifiquen en dos tipus, aquells que se situen a nivell del terreny i aquells que, mitjançant modificacions de la topografia o construcció de passarel•les, discorren per cotes més elevades i permeten creuar la riera o els carrers adjacents. Aquestes modificacions de la topografia mitjançant dunes, permeten generar àmbits diferenciats on se situen els diferents usos del parc: l'amfiteatre natural, el firal, la zona de jocs infantils, l’oloretum, les pinedes i les àrees de pícnic.
El parc, així mateix, busca generar un sistema hidràulic sostenible, tant pel sistema de recollida i infiltració d'aigua pluvial, com pel concepte i sistema de reg. La recollida d'aigües pluvials es realitza mitjançant un sistema de canals vegetals de gran secció, que traçant-se amb pendents molt suaus, permeten conduir l'aigua fins a les zones d'inundació previstes, evitant enviar-la al sistema general de clavegueram. D’aquesta manera es potencia al màxim la infiltració de l'aigua de pluja cap al subsòl i el seu aprofitament com a reg natural.

Autors