El solar es troba en un enclau entre un paisatge anterior al segle XX i un del segle actual, amb una composició pròpia del paisatge històric, amb murs de contenció que estructuren el terreny.

L'estratègia d'implantació comprèn dos conceptes: harmonització i monumentalització. Harmonització pel que fa utilitzar la pedra de la zona per revestir els murs, plantar vegetació mediterrània i situar paviments de fusta i petris junt amb elements d'aigua. Monumentalització pel que fa crear una estructura monolítica de formigó, suportada per pilars d'acer i revestida amb morter de calç, esdevenint una escultura mediterrània que emergeix d'un terreny que manté les seves arrels.

Es concentren les volumetries més grans en les terrasses inferiors, de manera que la més exposada tingui un impacte menor. Els murs de pedra travessen la casa coincidint amb els espais més rellevants. El conjunt resultant vol ser atemporal i heterogeni, formant part del paisatge.