En una urbanització genèrica als afores de Salou se'ns demana construir un refugi per la Maria José, una dona amb arrels andaluses que vol gaudir de la seva recent jubilació en una nova casa que la transporti a la seva infància. Donat l'escàs interès de l'entorn i les vivències anyorades de la Maria José entre les porxades d'Andalusia es proposa fer una casa pati de PB que aculli un oasi íntim de tranquilitat en el seu interior, potser un mirall de la veïna Vil.la Romana de Barenys.

En continuitat amb la tradició històrica d'aquesta arquetip tant propi dels climes mediterranis, la casa es pensa doncs com gairebé un únic espai fluït que gravita a l'entorn d'un atri, l'habitació central de la casa, i es centra en l'exploració de les relacions entre l'interior i l'exterior.

En el perímetre, protegint el pati, un mur de maó massís texturat i col.locat en diferents aparells procura aïllament tèrmic i intimitat, embolcallant un espai central totalment obert i transparent protegit per porxos properament colonitzats per plantes enfiladisses i mallorquines corredisses. L'àgora, que s'obre cap al sud-est, és també un espai intermedi de control climàtic que a més de garantir la ventilació creuada, les circulacions fluides, les visuals profundes i la bona l.luminació, multiplica les dimensions de l'habitatge i permet incorporar l'espai exterior a l'interior, evitant que els espais no construïts de la parcel.la s'entenguin com un residu, sinó en continuïtat amb els espais interiors.

L'accés a l'habitatge, que es conforma a través de la seqüència espacial formada pel porxo d'entrada, el rebedor, el porxo exterior i el pati central, condueix directament cap a l'exterior i no permet endevinar on comença l'habitatge. A partir d'aquest eix d'accés transparent, un primer cos en forma de "L" conté els espais comuns i els espais de servei i, a l'altra banda de l'eix d'accés, un segon cos, que pot funcionar de forma autònoma, allotja el dormitori principal i els espais més íntims.