· Àgores Bioclimàtiques [2]
  Eduard Balcells Montané, Pere Boluda López, Teresa Morales Tasias, Georgina
  Boluda Morales

S’ha valorat l’oportunitat dels espais intermitjos com a nous espais pedagògics, trencant la barrera entre construït, edificat o lliure, i oferint una nova categoria d’espai híbrid. Aquests nous espais resulten una oportunitat a nivell pedagògic, més flexibles i comunitaris. També milloren a nivell bioclimàtic, d'eficiència energètica, confort tèrmic i qualitat espaial (confort psicològic), on la natura agafa presència. 

· Habitar l’aula [3]
  Amaya Martinez Marcos, Cooperativa Raons Públiques - Susana Gimber Soro, Andres
  Martinez de la Riva

Afronta la flexibilitat no a partir de la estandardització genèrica d’espais sense qualitat, sinó pel fet de proposar tot tipus d’espais de diferents característiques des del punt de vista dels mètodes d’aprenentatge, evitant l’espai genèric. Suposa vèncer l’estandarització dels espais, i així disposar de diferents caràcters molt específics que donin opció a la flexibilitat dels propis usos, aplicant-los a cinc topologies d’edificis escolars existents. 

· Involucrame y lo aprendo
  Manuel Benítez de la Rosa, Mónica Ruiz-Roso Luna, Marta Barbero Calderón 

La metodologia de la pròpia unitat didàctica és una eina útil per transformar els espais que involucra els propis usuaris (en aquest cas els alumnes) en l’estratègia de transformació dels espais d’aprenentatge.

· La pell dura [4]
  Jordi Pruna Farrés 

Des de la consciència que l’arquitectura té una gran possibilitat pedagògica, agafant l’escala de l’infant i trencat la barrera paternalista en la transformació dels espais d’aprenentatge. Aconseguir involucrar els infants i els joves en el procés de disseny suposa un element motivador d’aprenentatge.

· L’escola-pati [5]
  Míriam del Castillo Soler

Suposa no una escola amb pati, sinó l’escola al pati, que trenca “interior-exterior”, ”aprendre-jugar”, aprofitant tots els espais: terrats, espais de circulació, etc. La barrera “exterior-interior” es dissol, fent que l’escola també interactuï amb el barri i a la inversa.

· L’hora del pati [6]
  Estudi08014, Arquitectura, ciutat, territori, SCPP (Adrià Guardiet Llotge i Sandra Torres Molina) 

Resulta ser un gran mostrari d’aptituds i possibilitats com exemple d’arquitectura efímera. S’ha tingut en compte l’actualització de les possibilitats d’aprenentatge amb el joc, que trenca el pati i l’interior a nivell tecnològic i experimental amb transformacions efímeres de construcció però de gran oportunitat, promovent la domesticitat de l’exterior i generant un paisatge escolar en constant transformació.

· Modex [7]
  Ana Albiol Segarra, Jerónimo Steinger Fernandez, Ainhoa Botias Ballester

Aquesta proposta té la virtut de reivindicar la renovació del mobiliari com a vector important a tenir en compte en la transformació dels espais actuals de forma versàtil i com a eina de redistribució dels espais d’aprenentatge, fins i tot com a mur habitat. 

· Nerval [8]
  Icíar Sen López, Guillermo Sen López 

Aposta per l’estratègia de generar unes noves pells que incorporen espais híbrids de filtre que donen capacitat de redistribució a partir de generar les circulacions pel perímetre. Aquests nous espais de saló i circulació també fan una funció de control tèrmic i acústic. El passadís es considera un lloc d’estada, no únicament un espai de pas. Tot i que és una proposta concreta, es valora el potencial extrapolable a molts altres centres.

· Pati plaça [9]
  Neus Querol Carrobé, Gloria García Ticó, Juan Querol Peñarroya, Roser Carrobé Eroles, Francisca Mestres Varela

El pati és una plaça que s’incorpora a la comunitat i que obre noves oportunitats a través de la regulació de l’horari d’ús. Treballa a partir del concepte de “cicle”; temporal, biològic en la seva relació amb la natura, de l’aigua amb la porositat, etc. És permeable en tots els sentits, treballant des de la visió dels espais de confort. 

· Peripatètica [10]
  Maria Diaz Blanco, Oana Birovescu, Ashley Stuart Part

S’ha valorat la capacitat de transformació distributiva de l’escola a partir de nous criteris pedagògics. És un lligam entre les noves metodologies docents i els nous espais d’aprenentatge que prescindeix de l’aula, plasmat en un edifici existent. Té un potencial replicable. És un exercici de transposició de les noves metodologies docents als espais mes tradicionals.