Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Pròxims Esdeveniments

Idees transformació dels espais educatius.
Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Resultat del Concurs d’idees per a la transformació dels espais educatius

El 5 de juny es va reunir el Jurat del Concurs d’idees per a la transformació dels espais educatius, convocat pel COAC el passat mes d'abril.

Els criteris de valoració, descrits a les bases del concurs, han estat els següents: adaptabilitat dels espais, integració de les tecnologies digitals, eficiència energètica, control d’il·luminació i acústica, foment de la convivència i seguretat, i eficiència econòmica, entre altres.

Els autors de les 10 propostes millor valorades van tenir l'oportunitat d'explicar les seves idees en una sessió de treball celebrada al COAC el 17 de juny. Aquestes presentacions van servir per iniciar el debat, en el qual van participar també arquitectes amb molts anys de trajectòria construïnt o transformant centres educatius, com Mario Corea, Manuel Brullet, Josep Benedito i Pere Joan Ravetllat, entre altres.

Totes les aportacions, molt enriquidores, contribuiran a donar contingut al Nou document de criteris constructius de centres educatius que està redactant el Departament d’Educació de la Generalitat amb la col·laboració del COAC.
 
D'entre les 38 propostes presentades, les 10 idees millor valorades són les següents:

· Àgores Bioclimàtiques
  Eduard Balcells Montané, Pere Boluda López, Teresa Morales Tasias, Georgina
  Boluda Morales

S’ha valorat l’oportunitat dels espais intermitjos com a nous espais pedagògics, trencant la barrera entre construït, edificat o lliure, i oferint una nova categoria d’espai híbrid. Aquests nous espais resulten una oportunitat a nivell pedagògic, més flexibles i comunitaris. També milloren a nivell bioclimàtic, d'eficiència energètica, confort tèrmic i qualitat espaial (confort psicològic), on la natura agafa presència. 

· Habitar l’aula
  Amaya Martinez Marcos, Cooperativa Raons Públiques - Susana Gimber Soro, Andres
  Martinez de la Riva

Afronta la flexibilitat no a partir de la estandardització genèrica d’espais sense qualitat, sinó pel fet de proposar tot tipus d’espais de diferents característiques des del punt de vista dels mètodes d’aprenentatge, evitant l’espai genèric. Suposa vèncer l’estandarització dels espais, i així disposar de diferents caràcters molt específics que donin opció a la flexibilitat dels propis usos, aplicant-los a cinc topologies d’edificis escolars existents. 


· Involucrame y lo aprendo
 
Manuel Benítez de la Rosa, Mónica Ruiz-Roso Luna, Marta Barbero Calderón 

La metodologia de la pròpia unitat didàctica és una eina útil per transformar els espais que involucra els propis usuaris (en aquest cas els alumnes) en l’estratègia de transformació dels espais d’aprenentatge.

· La pell dura
 
Jordi Pruna Farrés 

Des de la consciència que l’arquitectura té una gran possibilitat pedagògica, agafant l’escala de l’infant i trencat la barrera paternalista en la transformació dels espais d’aprenentatge. Aconseguir involucrar els infants i els joves en el procés de disseny suposa un element motivador d’aprenentatge.

· L’escola-pati
  Míriam del Castillo Soler

Suposa no una escola amb pati, sinó l’escola al pati, que trenca “interior-exterior”, ”aprendre-jugar”, aprofitant tots els espais: terrats, espais de circulació, etc. La barrera “exterior-interior” es dissol, fent que l’escola també interactuï amb el barri i a la inversa.

· L’hora del pati
  Estudi08014, Arquitectura, ciutat, territori, SCPP (Adrià Guardiet Llotge i Sandra Torres Molina) 

Resulta ser un gran mostrari d’aptituds i possibilitats com exemple d’arquitectura efímera. S’ha tingut en compte l’actualització de les possibilitats d’aprenentatge amb el joc, que trenca el pati i l’interior a nivell tecnològic i experimental amb transformacions efímeres de construcció però de gran oportunitat, promovent la domesticitat de l’exterior i generant un paisatge escolar en constant transformació.

· Modex
  Ana Albiol Segarra, Jerónimo Steinger Fernandez, Ainhoa Botias Ballester

Aquesta proposta té la virtut de reivindicar la renovació del mobiliari com a vector important a tenir en compte en la transformació dels espais actuals de forma versàtil i com a eina de redistribució dels espais d’aprenentatge, fins i tot com a mur habitat. 

· Nerval
  Icíar Sen López, Guillermo Sen López 


Aposta per l’estratègia de generar unes noves pells que incorporen espais híbrids de filtre que donen capacitat de redistribució a partir de generar les circulacions pel perímetre. Aquests nous espais de saló i circulació també fan una funció de control tèrmic i acústic. El passadís es considera un lloc d’estada, no únicament un espai de pas. Tot i que és una proposta concreta, es valora el potencial extrapolable a molts altres centres.


· Pati plaça
  Neus Querol Carrobé, Gloria García Ticó, Juan Querol Peñarroya, Roser Carrobé Eroles, Francisca Mestres Varela

El pati és una plaça que s’incorpora a la comunitat i que obre noves oportunitats a través de la regulació de l’horari d’ús. Treballa a partir del concepte de “cicle”; temporal, biològic en la seva relació amb la natura, de l’aigua amb la porositat, etc. És permeable en tots els sentits, treballant des de la visió dels espais de confort. 


· Peripatètica
  Maria Diaz Blanco, Oana Birovescu, Ashley Stuart Part

S’ha valorat la capacitat de transformació distributiva de l’escola a partir de nous criteris pedagògics. És un lligam entre les noves metodologies docents i els nous espais d’aprenentatge que prescindeix de l’aula, plasmat en un edifici existent. Té un potencial replicable. És un exercici de transposició de les noves metodologies docents als espais mes tradicionals.


Els membres del Jurat han considerat també que cal ressaltar la proposta Articula't, de Ninoska Juan Alvarez, tot i no trobar-se entre les deu millor posicionades.

El Jurat ha estat format per Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona; Josep González-Cambray, Director General de Centres Públics del Departament d’Educació; Mar Camacho, Directora General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital del Departament d’Educació; Lluís Corbella, arquitecte i docent, designat per la Fundació Jaume Bofill; i els arquitectes Eva Serrat i Ramon Bosch, designats pel COAC. Vegeu l'acta del Jurat.

Torneu a veure la sessió en vídeo:



17/06/2019
Tornar