Josep Llinàs protagoniza la nueva exposición del Centro Abierto de Arquitectura
La inauguración de la exposición "Arquitectura y domingo. Josep Llinàs" tendrá lugar el 19 de marzo a las 18.30 h.
Estructurada en cuatro partes -una primera y central que hace referencia al Mueble Mañach, la segunda a la casa Mañach, la tercera al proyecto de reforma y remonta en la Gran Vía de Barcelona, y la cuarta al proyecto en el campus de la Universidad Nacional de Colombia- esta exposición celebra la donación del archivo profesional que el arquitecto Josep Llinàs hizo al Archivo Histórico del Colegio de Arquitectos de Cataluña en 2023. La muestra sin embargo, en lugar de centrarse en una visión antológica de las obras del arquitecto, se centra en los últimos trabajos, algunos de ellos aún en curso.
La muestra es la 29ª de la serie "Colecciones", iniciada el año 2015, que presenta material custodiado por el Archivo Histórico con el objetivo de dar a conocer el rico patrimonio documental del COAC.
Desde 1969, el Archivo Histórico del COAC se ha encargado de recuperar y conservar el patrimonio documental generado por los arquitectos y el mundo de la arquitectura. De esta manera, custodia los fondos de más de 180 arquitectos, fruto sobre todo de donaciones, que lo han hecho crecer a lo largo del tiempo y lo han convertido en uno de los centros de documentación más importantes de Europa con más de dos millones de documentos.
El COAC firma un convenio con la Generalitat y otras entidades profesionales para inspeccionar edificios con riesgo para las personas
El Colegio de Arquitectos de Cataluña, junto con el Consejo de la Arquitectura Técnica de Cataluña y la Asociación de Consultores de Estructuras, ha firmado un convenio con el Departamento de Territorio y la Agencia de la Vivienda de Cataluña (AHC) que permitirá enviar rápidamente un equipo de profesionales a inspeccionar edificios con deficiencias muy graves que puedan representar un riesgo para las personas y sus bienes. Los expertos harán un informe de diagnóstico y apuntarán las posibles actuaciones para reparar los daños del inmueble. El coste de estos estudios lo pagará la Agencia de la Vivienda de Cataluña, y los municipios donde se tenga que hacer la actuación objeto de estudio se podrán añadir a este convenio para aportar la información técnica y urbanística de que dispongan, así como facilitar la actuación de inspección.
Los hechos de alarma social relativos a patologías en el parque de edificios suceden a menudo de manera inesperada y requieren actuaciones urgentes para conocer el alcance del riesgo para las personas que viven en él y sus bienes. Las tres entidades firmantes del convenio cuentan entre sus colegiados con profesionales expertos en el diagnóstico de la construcción, el cálculo estructural y el acompañamiento de las personas en procesos de diagnóstico y rehabilitación por parte de mediadores. Todos ellos han manifestado su voluntad de colaboración con la Generalitat para actuar en caso de necesidad.
El convenio marco firmado tiene por objetivo facilitar que estos especialistas elaboren dictámenes de edificios o conjuntos inmobiliarios de manera colegiada, con un debate interno, de los que se desprenda un diagnóstico único y consensuado. Este diagnóstico servirá para establecer qué actuaciones habría que impulsar en los edificios estudiados, basadas en unos protocolos de máxima fiabilidad. Así, estos informes o dictámenes se referirán a edificios o conjuntos inmobiliarios en los que haya una duda razonable sobre su seguridad y que presenten deficiencias estructurales muy graves que pongan en riesgo a las personas y bienes.
Para realizar cada informe, el Departamento de Territorio deberá dirigir una petición escrita a los colegios firmantes, que se concretará mediante la formalización de una adenda donde se definirá el objeto de estudio y el coste de las actuaciones. A cada adenda se podrá sumar el municipio donde se ubique el edificio objeto de estudio para facilitar información, como planos, documentación sobre las intervenciones que se hayan hecho en el inmueble a lo largo del tiempo, fotografías e informes del siniestro y el auxilio del personal municipal a los profesionales encargados del diagnóstico.
Los dictámenes técnicos que las entidades firmantes elaboren determinarán las causas del siniestro; su origen, siempre que sea posible, y el estado general de los edificios y las condiciones de uso de las viviendas para valorar si son seguros estructuralmente. También valorarán las actuaciones de rehabilitación factibles y adecuadas, y su coste estimado. Los dictámenes se presentarán al Departamento de Territorio, la Agencia de la Vivienda de Cataluña y al ayuntamiento que haya firmado la adenda. La Agencia de la Vivienda de Cataluña pagará el coste del dictamen a las asociaciones profesionales.
Este es un convenio que tiene voluntad de interés general y científico que permita conocer las características de ciertas patologías de edificios, basadas en informes o dictámenes técnicos y en su trascendencia significativa y singularidad. El convenio tiene una duración de cuatro años prorrogable y se creará una comisión de seguimiento integrada por un representante de cada una de las partes.
El COAC celebra l’aprovació de l’EPBD, la directiva d’eficiència energètica d’edificis que suposarà un canvi de paradigma en el sector de l’edificació
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya celebra l’aprovació de la nova versió de la Directiva d’Eficiència Energètica en Edificis (DEEE) al Parlament Europeu, una normativa que contribuirà no només a la descarbonització del sector, sinó que també generarà una onada de rehabilitacions del nostre parc edificat que ha de millorar la seva qualitat, la seguretat i l’accessibilitat. Una descarbonització que és una eina clau per a la competitivitat de la nostra economia, ja que més del 80% del parc immobiliari nacional té més de 40 anys i que els edificis a Espanya són responsables del 25% de les emissions d’efecte hivernacle del país.
El 12 de març, el Parlament Europeu va aprovar la DEEE, que posa les bases del procés per descarbonitzar l’edificació abans del 2050. El text aporta una sèrie d’instruments molt potents -com el registre digital, el passaport de renovació o la nova certificació energètica europea- que ajudaran als professionals de l’arquitectura a modificar la manera com es dissenya i construeix, així com a reconsiderar el manteniment i gestió dels edificis al llarg de tot el seu cicle de vida. El 12 d'abril, la directiva va quedar aprovada definitivament després que el Consell Europeu l'adoptés.
L’arquitectura serà una disciplina indispensable per a la descarbonització
Un cop aprovada la directiva, els estats membres de la Unió Europea tenen dos anys per transposar-la a la legislació nacional. El COAC, que forma part dels Grups de Treball de Sostenibilitat del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) i del Consell d’Arquitectes d’Europa (ACE-CAE), té el compromís d’impulsar i liderar, amb els altres agents implicats, aquesta necessària descarbonització del sector ja que els arquitectes són els professionals qualificats per dissenyar entorns de qualitat. L’objectiu és que la ciutadania estigui acompanyada i recolzada en aquest imprescindible repte.
A més a més, el COAC també reivindica que, es faci amb cura del patrimoni i dels aspectes culturals del nostre paisatge urbà, tal com marca la New European Bauhaus. Aquesta iniciativa ambiental, social i cultural és l’ànima del Pacte Verd Europeu i busca fer possible la transició energètica sense perdre l’essència i identitat de les ciutats europees i en pro de fomentar la bellesa i qualitat de l’entorn construït.
Descarbonitzant l’arquitectura, un projecte de llarg recorregut
Ja fa temps que el COAC treballa per impulsar la rehabilitació dels edificis i la descarbonització del sector. En els últims anys, s’han dut a terme les jornades ‘Descarbonitzant l’arquitectura’, amb gran impacte en el sector i també s’està facilitant l’accés a eines i recursos per promoure la rehabilitació dels edificis del país. De fet, es calcula que, en els propers anys, 1 de cada 3 arquitectes es dedicarà a la rehabilitació energètica, ja que caldrà multiplicar per 12 la rehabilitació anual d’habitatges per complir amb les exigències europees i els Acords de París.
El COAC signa un conveni amb la Generalitat i altres entitats professionals per inspeccionar edificis amb risc per a les persones
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, juntament amb el Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya i l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE), ha signat un conveni amb el Departament de Territori i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per actuar ràpidament quan hi hagi edificis que suposen un risc per a les persones i els seus béns. La finalitat d'aquest acord, que té una vigència de quatre anys, és elaborar un "diagnòstic únic i consensuat" entre els especialistes. El pacte subratlla que es farà l'anàlisi dels immobles quan "hi hagi un dubte raonable sobre la seva seguretat i que presentin deficiències molt greus". El cost d’aquests estudis els pagarà l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i els municipis on s’hagi de fer l’actuació objecte d’estudi es podran afegir a aquest conveni per aportar la informació tècnica i urbanística de què disposin, així com facilitar l’actuació d’inspecció.
Els fets d’alarma social relatius a patologies en el parc d’edificis succeeixen sovint de manera inesperada i requereixen actuacions urgents per conèixer l’abast del risc per a les persones que hi viuen i els seus béns. Les tres entitats signants del conveni compten entre els seus col·legiats amb professionals experts en la diagnosi de la construcció, en el càlcul estructural i en l’acompanyament de les persones en processos de diagnòstic i rehabilitació per part de mediadors. Tots ells han manifestat la seva voluntat de col·laboració amb la Generalitat per actuar en cas de necessitat a Catalunya.
El conveni marc signat té per objectiu facilitar que aquests especialistes elaborin dictàmens d’edificis o conjunts immobiliaris de manera col·legiada, amb un debat intern, dels quals se’n desprengui un diagnòstic únic i consensuat. Aquest diagnòstic servirà per establir quines actuacions caldria impulsar als edificis estudiats, basades en uns protocols de màxima fiabilitat. Així, aquests informes o dictàmens es referiran a edificis o conjunts immobiliaris en els quals hi hagi un dubte raonable sobre la seva seguretat i que presentin deficiències estructurals molt greus que posin en risc les persones i béns.
Per realitzar cada informe, el Departament de Territori haurà d’adreçar una petició escrita als col·legis signants, què es concretarà mitjançant la formalització d’una addenda on es definirà l’objecte d’estudi i el cost de les actuacions. A cada addenda s’hi podrà sumar el municipi on s’ubiqui l’edifici objecte d’estudi per facilitar informació, com ara plànols, documentació sobre les intervencions que s’hagin fet a l’immoble al llarg del temps, fotografies i informes del sinistre i l’auxili del personal municipal als professionals encarregats del diagnòstic.
Per a la designació dels tècnics que formaran part de l'equip de professionals experts a relitzar el dictamen tècnic en cada cas, els col·legis i entitats signants del conveni elaboraran els processos de selecció establerts per cada entitat a fi de garantir la màxima expertesa i concurrència entre els col·legiats i professionals.
Els dictàmens tècnics que les entitats signants elaborin determinaran les causes del sinistre o dels danys; el seu origen, sempre que sigui possible, i l’estat general dels edificis i les condicions d’ús dels habitatges per valorar si són segurs estructuralment. També valoraran les actuacions de rehabilitació factibles i adients, i el seu cost estimat. Els dictàmens es presentaran al Departament de Territori, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i a l’ajuntament que hagi signat l’addenda. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya pagarà el cost del dictamen a les associacions professionals.
Aquest és un conveni que té voluntat d’interès general i científic que permeti conèixer les característiques de certes patologies d’edificis, basades en informes o dictàmens tècnics i en la seva transcendència significativa i singularitat. El conveni té una durada de quatre anys prorrogable i es crearà una comissió de seguiment integrada per un representant de cadascuna de les parts.