El Parlament modifica la Llei d’Urbanisme per agilitzar i digitalitzar la concessió de les llicències d’obres
Aquesta modificació de la Llei d’Urbanisme forma part de la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat i regula de forma expressa la responsabilitat dels col·legis professionals i les ECA en l’emissió dels informes d’idoneïtat tècnica (IIT). Ha estat negociada per aquests quatre consells i col·legis, amb l’aprovació majoritària de tots els partits.
Les modificacions van ser aprovades pel Parlament el passat divendres 10 de març i han entrat en vigor avui mateix, un cop publicada la Llei al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Actualment, aquests quatre consells i col·legis estan negociant amb el Govern de la Generalitat el desenvolupament reglamentari de la modificació del text refós, a fi d’aprovar properament el Decret de regulació de les entitats habilitades en l’àmbit urbanístic.
Homenatge a Joan Carles Cardenal, arquitecte i degà
Les seves obres, inicialment formant grup amb els arquitectes Juan Antonio Ballesteros, Francisco de la Guardia, Pere Llimona i Xavier Ruiz Vallès i posteriorment fent despatx amb els dos primers, van ser una de les referències de la modernitat al nostre país, amb un llenguatge arquitectònic depurat, refinat i elegant que va saber donar escala urbana a les persianes de llibret i als grans panys ceràmics cecs. Entre les obres més importants figura la Joieria Monés, la casa Pàniker o la facultat de Biologia, que han quedat plenament incorporades al nostre imaginari col·lectiu. Cal esmentar
també els edificis d’habitatges al carrer Ganduxer i a l’Avinguda Meridiana de Barcelona, així com diverses intervencions a les Illes Balears. Una de les seves darreres obres va ser la torre Núñez i Navarro del carrer Tarragona. També va intervenir en el projecte i la direcció de l’obra del Palau Sant Jordi, juntament amb l’arquitecte Arata Isozaki. Joan Carles Cardenal va ser secretari del COAC del 1971 a 1973 i el 1978 va ser escollit president-degà, càrrec que va ocupar fins al 1980. Més tard, del 1994 al 2002, va ser vocal de la Junta de Govern.
PROGRAMA
- Benvinguda del degà, Guillem Costa
- Intervenció de l'arquitecte Agàpit Borràs, company de la Junta de Govern
- Intervenció de l'arquitecte Joan Antoni Pàez, company de la Junta de Govern
- Intervenció de l'arquitecte Pere Serra, company de la Junta de Govern
- Intervenció de l'arquitecte Esteve Bonell
Inscripció a través del següent formulari.
Obertes les inscripcions al Premi Internacional de Paisatgisme Rosa Barba Casanovas
Tots els projectes seleccionats formaran part d'una exposició i seran publicats tant al catàleg de la Biennal com al seu arxiu digital. A més, el Jurat Internacional seleccionarà de 7 a 11 finalistes que seran convidats al Simposi de la Biennal. El guanyador serà premiat amb una dotació de 15.000 euros, gràcies a la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell.
El Jurat de l'edició d'enguany estarà format per Gareth Doherty, Martha Fajardo, Bruno Marques, Kotchakorn Voraakhom i Julio Gaeta.
Paral·lelament, es convoca també el Premi Internacional d'Escoles de Paisatgisme. En aquest cas, el Jurat estarà format per Carme Ribas, Tim Waterman, Laurence Vacherot i Eulalia Gomez.
El termini de presentació a ambdues convocatòries
finalitzarà el 30 de maig de 2023.
Per consultar les bases i participar-hi, visiteu el web de la Biennal.
Biennal Internacional de Paisatge
Des dels seus inicis, la Biennal pretén aprofundir i generar debat entorn del paisatge, tant des d'un punt de vista ambiental -motor de conservació paisatgística- com a través de l'arquitectura del paisatge. L'esdeveniment, que s'ha convertit en referent a escala internacional, reuneix els professionals i experts del paisatgisme per reflexionar sobre com afrontar la mitigació del canvi climàtic i com el paisatge es pot convertir en una eina primordial per aconseguir-ho.
Les Sessions Sert que no et pots perdre abans de l'estiu!
L’Escola Sert ha publicat el calendari de Sessions Sert per a aquesta primavera, amb sis propostes vinculades a les tendències arquitectòniques actuals.
Les sessions, que se celebren en format online, tractaran temes com la bioconstrucció, l'amiant, el disseny resilient o el design thinking. Amb elles, l’Escola busca potenciar el perfil professional i adaptar el sector a les possibles exigències futures.
La majoria de les trobades són exclusives per a col·legiats, tot i que algunes estan obertes a tot el col·lectiu d’arquitectes:
20 de març:
Què cal saber sobre la divisió en propietat horitzontal d'un immoble
27 de març (OBERTA):
Principis bàsics de disseny resilient
17 d'abril:
Wayfinding al projecte d'arquitectura
24 d'abril:
La bioconstrucció com a eina de salut: aplicació al projecte d'arquitectura
8 de maig:
Fons Next Generation. Tipus de subvenció, fiscalitat, finançament i gestió integral de la rehabilitació
15 de maig:
Fons Next Generation. Procediment de sol·licitud. Aclariment d'errors freqüents i dubtes recurrents
22 de maig:
L'amiant. L'enemic invisible
29 de maig:
Design thinking: identificar reptes i solucions en qualsevol àmbit