Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Rosa Barba Casanovas

Barcelona dedica un espai de la ciutat a l'arquitecta Rosa Barba

Imatge: 
Rosa Barba Casanovas
La ciutat de Barcelona ha decidit dedicar un racó del Parc de Collserola a la memòria de l'arquitecta Rosa Barba Casanovas (Barcelona, 1948-2000). Aquest canvi ha estat promogut pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a petició de la Biennal Internacional del Paisatge, de la qual va ser promotora i que atorga, en homenatge seu, el Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba.

El racó que s'ha triat és la passera que travessa el Pantà de Vallvidrera sobre el dic que tanca l’embassament, al Districte de Sarrià-Sant Gervasi. L’obra de fàbrica i la mina que condueix l’aigua cap a Sarrià és obra de l’arquitecte Elies Rogent. El projecte es va inaugurar l’any 1864 i tenia per objectiu subministrar aigua potable a Sarrià a través de la Mina del Grott. Posar el nom de Rosa Barba a aquesta intervenció és una manera de convidar-nos a conquerir aquest parc i fer-lo nostre.

Acte institucional
El diumenge dia 26 de març, a les 12 del migdia, se celebrarà l'acte d'institucionalització del nom, amb la descoberta de la placa corresponent. L'acte, obert al públic, comptarà amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Janet Sanz, segona tinenta d'Alcaldia i directora de l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat; Albert Batlle, regidor del Districte de Sarrià-Sant GervasiMarcel Pié Barba, fill de Rosa Barba, en representació de la família.

Rosa Barba 
Va estudiar Arquitectura a l'ETSAB, on es va graduar l'any 1971 i va obtenir el títol de Doctora el 1987. Juntament amb l’arquitecte Ricard Pié, va fundar l'any 1971 l’estudi Rosa Barba & Ricard Pié, Arquitectes, que posteriorment es va anomenar Equip BCpN amb la incorporació de Josep Maria Vilanova. Barba va compaginar la seva activitat professional amb la docència a l’ETSAB, on va dirigir el Màster en Paisatgisme i va promoure la creació del Grau en Paisatgisme. Va ser impulsora de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona que, des de la mort de l'arquitecta, atorga el Premi Rosa Barba en homenatge seu.

Barcelona suma 16 noms de dona al nomenclàtor 
L'Ajuntament s’ha proposat introduir el màxim de noms de dona als nous espais de la ciutat, per compensar l'històric oblit de les dones en el mapa, on només el 8,3% dels carrers duen nom de dona enfront del 35% d’homes. Així, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, aquest mes de març els diversos districtes celebraran els actes de descoberta dels nous noms de carrers, jardins, places i interiors d'illa.
PDF version
Festes d'Arquitectura 2023. Horta-Guinardó

Festes d'Arquitectura 2023. Horta-Guinardó: Valorem l'arquitectura de l'aigua

Imatge: 
@ Anna Mas Fotografia
Convertim la nova plaça de l’Illa de les Bugaderes en un safareig, en homenatge a les dones d’Horta!
Amb tallers de serigrafia, d’experimentació amb aigua i dibuix amb aquarel·la, celebrarem que s’ha aconseguit salvar dues cases, els pous i els safarejos d’aquest entorn i entendrem millor el passat, present i futur d’aquest recent estrenat espai públic.

Activitats programades:

· Urban Skechers Barcelona: Taller de dibuix arquitectònic amb aquarel·la
· Maraki en Bicicleta: Taller de serigrafia. La tote bag de la Festa d’Arquitectura d’Horta!
· Genís Planelles Arquitectura: Exposició Projecte Rehabilitació Font d’en Fargues
· Eulàlia Marín, arquitecta: Reptes de futur: ReÚs Barcelona
· Fundació AGBAR: Taller de tinkering. Factoria de l’Aigua

REVIU LA FESTA D’ARQUITECTURA 2022 D’HORTA-GUINARDÓ EN AQUEST VÍDEO

Entitats col·laboradores:
Grup d’Arquitectes d’Horta-Guinardó COAC, Maraki en Bicicleta, Fundació AGBAR, Genís Planelles Arquitectura, Eulàlia Marín arquitecta, Grup d’Estudis El Pou, Urban Sketchers Barcelona, SAFA Horta, La Salle Horta. Escoles: IES Anna Gironella de Mundet, Escola Parc del Guinardó, Col·legi Immaculada Concepció Horta, Àngels Garriga, Institut Teresa Pàmies, Institut Narcís Monturiol.

Col·laboren: Anna Mas Fotografia, Andrés Pino Video, Share Events.

10 Festes, 10 Districtes, 10 Dies Mundials
Les Festes d’Arquitectura que la Demarcació de Barcelona organitza any rere any en diferents espais de la ciutat volen posar en valor un espai o un edifici concret de cada districte: identificar-lo, conèixer els reptes que té per davant i donar un impuls per a tirar-los endavant, tant entre la ciutadania com entre les institucions. Al voltant d’aquests espais públics i edificis, s’organitzen visites guiades, xerrades, concerts i diferents tipus de tallers, entre d’altres.

Durant 10 setmanes, Barcelona es convertirà en l’epicentre d’un ampli ventall d’activitats relacionades amb el món de l’arquitectura, l’urbanisme, el disseny i la ciutat, més enllà de les fronteres disciplinàries, destacant la funció social dels arquitectes i posant en valor l’arquitectura del territori, sensibilitzant sobre el valor del patrimoni i incentivant la descoberta de l’entorn.

Descobreix el programa de les Festes d'enguany

PDF version

8M:¡Somos mujeres y somos arquitectas!

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Con motivo del 8 de marzo, Día de la Mujer, el COAC impulsa la campaña 'Som dones i som arquitectes!', impulsada por el Grupo Abierto de Mujeres Arquitectas y la Demaración de Barcelona del COAC, una iniciativa que pretende mostrar el talento femenino que hay en nuestro país mediante la difusión de obras que llevan nombres y apellidos femeninos.

El Colegio quiere convertir sus cuentas de redes sociales en una ventana para mostrar la obra de mujeres arquitectas, así como poner en valor las particularidades y características de la mirada femenina en la profesión. Por eso, durante todo el mes de marzo, mostraremos a las mujeres arquitectas que han participado en la campaña, con la exposición de un centenar de obras bajo la etiqueta #socArquitectA. Se darán a conocer edificios de nueva creación, rehabilitaciones, proyectos urbanísticos, de diseño o estudios teóricos vinculados a la arquitectura, en un ejercicio de visibilización también de la diversidad de perfiles profesionales.

Camino por recorrer
La arquitectura ha sido tradicionalmente una profesión masculinizada. Actualmente, sólo un 33% de los colegiados son mujeres, pero ellas cada vez tienen mayor presencia en la profesión. De hecho, hace años que de las escuelas de arquitectura salen más mujeres arquitectas que hombres y el 47% de las nuevas colegiaciones ya son mujeres.

Aún así, todavía queda mucho camino por recorrer. Aún no logran liderar los estudios de arquitectura al igual que los hombres. Así, de los cerca de 2.000 arquitectos que cuentan con despacho propio, sólo 482 son mujeres, es decir, menos de una cuarta parte (24,9%). Los hombres triplican ese porcentaje y se sitúan en el 75,1% (1.457).

Las mujeres son también las que más rápidamente notan los efectos de una crisis y las bajas colegiales así lo demuestran. En el contexto de la crisis provocada por la pandemia de la COVID-19, en 2020 ya se empezó a notar esta dinámica: un 2,6% de las mujeres se dieron de baja, casi un punto por encima del 1,7% de hombres que lo hicieron. En 2021, la cifra subió un punto hasta el 3,6% en el caso de las mujeres y sólo un 0,4% en el caso de los hombres, y en 2022 se mantuvo por encima del 3%.

Actividades conmemorativas: ¡toma nota!

- Acto del 9 de marzo de la Intercolegial de mujeres: “La agenda 2030: el ODS 5 “Igualdad de género”. ¿Qué significa? Su implantación a distintos niveles”
- Acto del 30 de marzo de presentación del libro de Dolores Hayden

El COAC, comprometido con la igualdad de género
Ya hace tiempo que el COAC muestra el compromiso con la igualdad de género. La Junta de Gobierno de la institución es paritaria y se dispone, también, de un 'Plan de Igualdad', así como de una 'Guía de uso de lenguaje no sexista'. También ha contribuido a la creación de un protocolo contra el acoso laboral con la Intercolegial.

El COAC también da visibilidad a las mujeres arquitectas mediante la organización de actos y actividades. En 2018, por ejemplo, se creó el Grup Obert de Dones, formado por más de 180 mujeres arquitectas que trabajan en diferentes ámbitos de la profesión. Desde entonces se han organizado decenas de charlas en el marco de la iniciativa 'Les dones fem', presentaciones de libro, como la de Jane Jacobs y Dolores Hayden, así como actos vinculados con la Intercolegial. Además, después del éxito de 'La Festiva' de este 2023, la organización ya está trabajando en la edición del próximo año.

7/03/2023
Tornar

Presentació del llibre 'La gran revolución doméstica' de Dolores Hayden

Imatge: 
© Puente editores

El Centre Obert d'Arquitectura presenta el llibre 'La gran revolución doméstica', de Dolores Hayden, que aviat publicarà Puente Editores. L'acte comptarà amb la participació virtual de l'escriptora, Dolores Hyden, i la presencial de les arquitectes Zaida Muxí i Anna Puigjaner.

“D’uns pocs anys a aquesta part s’han vingut publicant nombrosos estudis sobre arquitectura i gènere, i cada vegada són més els treballs dedicats a les arquitectes i a les dificultats per a desenvolupar la seva professió pel mer fet de ser dona. Molt abans de tot això, Dolores Hayden va ser una de les primeres acadèmiques a estudiar a tot un grup de feministes estatunidencs —com Melusina Fay Peirce, Mary Livermore i Charlotte Perkins Gilman— que van fer campanya contra l’aïllament de les dones en la llar i el confinament a la vida domèstica per considerar-lo la causa fonamental de la seva posició desigual en la societat.

La gran revolució domèstica, un llibre que ha passat gairebé desapercebut als països de parla hispana, és el germen de molts dels estudis posteriors de gènere en arquitectura. Llança una necessària llum sobre els plans innovadors i les estratègies visionàries d’aquestes dones, així com sobre els seus ambiciosos objectius de socialitzar el treball domèstic i la cura dels nens. El llibre analitza les fonts utòpiques i pragmàtiques dels programes feministes per a la reorganització domèstica i de quina manera s’entremesclen amb els conflictes de classe, raça i gènere, una història d’una tradició intel·lectual poc coneguda que desafia les nocions patriarcals del “lloc de la dona” i del “treball de la dona”. Hayden ens mostra com la ideologia política de les feministes materialistes les va portar a dissenyar espais físics per a crear cooperatives de mestresses de casa, cases sense cuina, guarderies, cuines públiques i menjadors comunitaris.”

Moisés Puente, editor

PDF version

Pages