Obra abierta. Josep Lluís Mateo
La práctica de la arquitectura supone la transformación de necesidades, ideas, sueños e incluso delirios en objetos físicos y materiales.
El mundo sin arquitectura sería ininteligible.
Aquí se muestra ese tránsito en nuestro trabajo, con los instrumentos que se utilizan en él. Estos son, de entrada, textos e imágenes; elementos clásicos de los medios de difusión y conocimiento, actualmente transformados pero presentes en el mundo digital que nos rodea.
La producción práctica del proyecto, en nuestro caso, comienza con papeles donde la mano y el cerebro se alinean para señalar un inicio del camino hacia el objeto. Dibujos imprecisos que posteriormente se transforman digitalmente y van ganando precisión, ayudados por la visión del objeto en volumen y en el espacio a través de las maquetas, una clara necesidad nuestra. También se producen algunas visiones ficticias exteriores, pero siempre son intentos, no realidades cinematográficas. Finalmente, aparece la materia, el mundo cercano a las sensaciones, donde el detalle cobra toda la importancia. Entonces, mirar con precisión, casi con microscopio, se vuelve indispensable.
Este conjunto de instrumentos en torno a nuestra obra es lo que esta exposición pretende mostrar.
La organización es aproximadamente cronológica, pero no pretende en absoluto definir una trayectoria. Se consideran más bien trazos sueltos que marcan unas huellas, sin que nos interese ahora su dirección. Quieren señalar que afrontamos nuestro trabajo como una obra abierta, en cada caso por descubrir.
Josep Lluís Mateo, 2025
El martes 25 de noviembre a las 18.30 h inauguramos la exposición "Obra abierta. Josep Lluís Mateo", comisariada por Acto (Maria Figueras, Cristina Marcos) + mateoarquitectura (Josep Lluís Mateo, Anna Bayona).
La exposición, que celebra la donación del archivo profesional del arquitecto al Archivo Histórico del COAC, es la 33ª de la serie “Colecciones”, iniciada en 2015, en la que se muestra material custodiado por el Archivo Histórico con el fin de dar a conocer el rico patrimonio documental del COAC. Desde 1969, el Archivo Histórico se ha encargado de recuperar y conservar el patrimonio documental generado por los arquitectos y el mundo de la arquitectura. Así, custodia los fondos de más de 180 arquitectos, fruto, sobre todo, de donaciones, que lo han hecho crecer a lo largo del tiempo y lo han convertido en uno de los centros de documentación más importantes de Europa, con más de dos millones de documentos.
Josep Lluís Mateo
Arquitecto por la ETSAB, 1973. Doctor cum laude por la UPC, 1994.
Catedrático emérito de Proyectos Arquitectónicos y Diseño en la ETH Zürich (Instituto Federal Suizo de Tecnología).
Ha impartido clases y conferencias en destacadas instituciones académicas y profesionales de todo el mundo, como la Harvard Graduate School of Design, donde fue profesor invitado, o el J. Paul Getty Center de Los Ángeles, como académico.
Exposició Territoris i paisatges: 20 anys de polítiques de paisatge
Exposició en el marc de la 13a edició de la Internacional de Paisatge de Barcelona, que enguany debatrà sobre el lema “¡¿Intel·ligència Natural?!” amb la participació de ponents de prestigi internacional.
Amb motiu de la commemoració dels 20 anys de la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, el Departament presenta l’exposició commemorativa ‘Territoris i paisatge: la percepció del canvi, 20 anys de polítiques de paisatge’ que repassa les principals fites, projectes i iniciatives que han marcat l’evolució de les polítiques de paisatge a Catalunya.
L’exposició mostra com ha evolucionat la percepció i la gestió del paisatge a Catalunya, des del segle XIX fins avui: des de les primeres visions idealitzades fins a la planificació urbana de Cerdà, la fragmentació dels anys 70, l’impuls olímpic del 92 i la consolidació de polítiques públiques amb la Llei del paisatge. A més, també presenta els assoliments aconseguits i convida a reflexionar sobre el futur del paisatge a Catalunya, posant en valor la seva dimensió cultural, ecològica i social.
Exposició del Premi Rosa Barba i del Premi Ribas Piera 2025
Exposició en el marc de la 13a edició de la Internacional de Paisatge de Barcelona, que enguany debatrà sobre el lema “¡¿Intel·ligència Natural?!” amb la participació de ponents de prestigi internacional.
Mostra els projectes finalistes al “Premi Rosa Barba Casanovas Internacional d’Arquitectura del Paisatge” i al “Premi Internacional d’Escoles de Paisatge Manuel Ribas Piera“.
El Premi Rosa Barba Casanovas Internacional d’Arquitectura del Paisatge compta amb 8 projectes finalistes d’estudis internacionals: Turenscape, PROAP, PAN Associati, Michèlle Orliac + Miquel Batlle, SLA (Sune Rieper), DFLA (Dermot Foley), Edward Conde Serna i PWP Landscape Architecture (Adam Greenspan). El jurat està format per 5 membres de prestigi: Michel Desvigne, Laura Zampieri, Kate Orff, Henry Crothers i Bruno Marques.
El Premi Internacional d’Escoles de Paisatge Manuel Ribas Piera presenta 10 universitats finalistes: University of Greenwich, Politecnico di Milano, PUC Chile, University of Virginia, Central Universidad de Chile, University of Cagliari, Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, ETH Zurich, Cornell University i Università degli Studi Roma Tre. El jurat està format per 5 experts acadèmics: Gary Hilderbrand, Hayriye Esbah-Tunçay, Huang Wenjing, Luis Callejas i Eulàlia Gómez-Escoda.
Inauguració de l'exposició: "Mirades. Aire. Presque Vu" de Núria Roselló
El dijous 11 de desembre, a les 19.30 h, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) inaugurarà l’exposició Mirades Aire: Presque Vu, de Núria Roselló, en el marc del cicle Mirades, que enguany se centra en l'element AIRE.
Sensació d’estar a punt de veure, comprendre o recordar alguna cosa essencial, que s’esvaeix just abans de fer-se visible.
Estat límit entre la percepció i la intuïció.
Què és l’aire? Com es fotografia l’aire?
Fotografiar l’aire és com fotografiar un record, un intent impossible de capturar l’intangible.
Potser la fotografia és, precisament, això: el desig etern de fer visible l’invisible.
Núria Roselló
El treball de Roselló neix de l’atenció al que s’escapa, situant l’error com a espai de descobriment: un territori on el control es desfà i la possibilitat emergeix.
Treballa amb la fotografia des d’una mirada física i material, on la química, els suports i el temps intervenen en la creació d’imatges irrepetibles.
La seva pràctica juga amb el límit, deixant que el caos formi part del procés i que el procés, al seu torn, esdevingui llenguatge.
