Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

ARCHITECTURE, A SUBJECT ON THE SYLLABUS OF MAGNET SCHOOLS SUPORTED BY THE COAC

Imatge: 
© Escola Marià Fortuny

In March, the time of pre-enrolment for primary and secondary schools, the schools with which the COAC works to introduce architecture into the classroom made a point of highlighting this important and differentiating factor on their syllabuses.

For the past three years, the COAC has been collaborating with the Camps Elisis school in Lleida and the Marià Fortuny school in Reus through the Magnet programme, a joint venture of the Jaume Bofill Foundation, the Ministry of Education of the Government of Catalonia, Barcelona Provincial Council, the Barcelona Education Consortium, and the Institute of Education Sciences of the UAB.

The aim of the Magnet programme is to tackle the issue of school segregation through partnerships with leading institutions. The COAC implements this through its educational programme, ArquiEscola, a project that aims to bring architecture to the classroom by providing teaching staff with the tools to provide a more structured viewpoint of our environment, and aims to foster critical thinking about the construction and transformation of the spaces we inhabit, and to stimulate creativity.

Two pioneering schools
With the slogan of Construïm junts (Let’s build together),the architects who developed the COAC programme at the Camps Elisis school collaborated closely with its teaching staff. The students worked across the board, experimenting with different materials and techniques, and teamwork was a constant feature throughout the programme. Together, they developed new symbolic play areas, created reading corners, and gave serious thought to how to create more sustainable cities, among other topics.

The Marià Fortuny school chose the slogan of Transformem la llum (Let’s transform light). The COAC’s architects and the teaching staff used the tinkering method of learning to create a sundial, a time lapse device, and experiments with black-and-white photography, all based on light and shadow. In addition, architecture students from the ETSA-URV visited the school to join in the project to redesign the playground, a very large space that they want to put to new uses.

22/03/2021
Tornar
El director del Museu Reina Sofia, Manuel Borja-Villel, i la degana del COAC, Assumpció Puig

THE REINA SOFIA MUSEUM AND THE COAC SIGN AN AGREEMENT TO PROMOTE KNOWLEDGE OF ARCHITECTURE

Imatge: 
© Joaquín Cortés / Román Lores. Arxiu fotogràfic del Museu Reina Sofia.

The COAC has signed an agreement with the Reina Sofia Museum in Madrid (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, MNCARS) to establish joint actions to promote, plan and execute cultural projects that contribute to increasing knowledge of contemporary art in general and architecture and urbanism in particular. This agreement, which will turn the COAC’s Historical Archive into one of the documentary sources of the Reina Sofia Museum, is based on three lines of action: the loan and exhibition of works, the development of research programmes, and the joint production of publications.

These actions include sharing works from the MNCARS’ collections and the COAC’s Historical Archive, respectively, in the form of temporary loans for exhibitions: from works of art through to documents and audiovisual media.

The Coderch Archive, now available to COAC members
When it comes to research, the aim of both organisations is to develop programmes of mutual interest that open lines of research and knowledge in areas associated with architecture and contemporary urbanism. The agreement envisages the free and preferential access of COAC members to the José Antonio Coderch Archive, which has been held by the MNCARS Library and Documentation Centre since 2018. 

Members will thus be able to refer to this collection, one of the most important in contemporary architecture, which contains around 10,000 documents classified between 1941 and 1978. Once the digitisation of the collection has been completed, the COAC’s Historical Archive will have its own copy, which will be available to members for reference purposes. 

Similarly, the Reina Sofia Museum will guarantee members’ access to other professional archives and architectural material it may acquire in the future.

Publications, congresses and conferences
The agreement is rounded off with the two institutions’ commitment to jointly produce publications on the subjects of architecture and contemporary urbanism, as well as the organisation of congresses and conferences.

The Reina Sofia Museum, a cultural benchmark
The Reina Sofia Museum is one of the most important and visited cultural institutions in Spain: it holds a hugely important collection of twentieth-century art, notably works by Pablo Picasso and Salvador Dalí. It also has an art library containing more than 100,000 books, 3,500 sound recordings, and 1,000 videos.

2/03/2021
Tornar
Edifici modern

Conferencia Carme Pinós

Imatge: 
© Duccio Malagamba. Escola Massana d'Art i Disseny, 2006-2017, Barcelona, Carme Pinós.
El jueves 15 de abril de 2021, a las 19.30 h, la arquitecta Carme Pinós nos habla de la metodología de trabajo de su estudio en el contexto de la exposición "Escenarios para la vida" que se puede ver hasta el 9 de mayo en la Fundación ICO. Aquí puedes hacer un visita virtual de la exposición.

La conferencia, que se ofrece en formato telemático, es una Iniciativa de la Demarcación de Tarragona de Colegio de Arquitectos de Cataluña.

Inscripción previa: APÚNTATE AQUÍ

La sesión se ofrece por streaming mediante la plataforma Microsoft Teams. Las personas inscritas recibirán un correo electrónico con el enlace para seguir la sesión en directo. Este enlace se publicará también en la web unas horas antes de iniciar el acto.

MIRA LA SESIÓN GRABADA EN EL CANAL DE YOUTUBE DEL COAC

Carme Pinós inicia su actividad profesional en los años 80 junto al arquitecto Enric Miralles. Juntos llevan a cabo numerosos proyectos como el reconocido cementerio de Igualada o la escuela de Morella.

En 1991 abre su propio taller de arquitectura Estudio Carme Pinós y desde entonces desarrolla destacados encargos nacionales e internacionales, habiendo construido, entre otros países, en México, Austria o Francia, en contextos, escenarios, programas y escalas muy diversas.

De esta etapa profesional podemos destacar el proyecto de Caixaforum de Zaragoza (2014), las mexicanas Torres Cube (2005/2014), o la Escuela Massana de Arte y Diseño (2017).

#dijousalcoac
#COACTarragona

logo del coac

 

PDF version
[in]TESIS

INTESIS: Comerç, ciutat, paisatges arran de terra

Imatge: 
© Tesi doctoral Eulàlia Gómez-Escoda
La Demarcació de Tarragona del COAC us convida a la presentació de la Tesi Doctoral “Comerç, ciutat, paisatges arran de terra” a càrrec d'Eulàlia Gómez-Escoda, Dra. arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya.

La sessió s'ofereix per streaming el dijous 6 de maig de 2021 a les 19.30h mitjançant la plataforma Microsoft Teams. Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb l'enllaç per seguir la sessió en directe. Aquest enllaç es publicarà també al web unes hores abans d'iniciar l'acte.

La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia.

(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)


#dijousalcoac
#COACTarragona

 

logo del coac
PDF version

Pages