Fumarola de Lluèrnia. Conferència "Lluèrnia, un somni", amb Pep Fargas
La ponència proposa un recorregut per la trajectòria de Lluèrnia, un projecte que va més enllà d'un festival de foc i de llum i que, al llarg dels anys, ha esdevingut un espai d'experimentació arquitectònica, expressió artística i reflexió sobre el paisatge urbà.
A través de la seva experiència, Pep Fargas explorarà les múltiples dimensions del festival; des de la transformació del paisatge quotidià mitjançant instal·lacions efímeres fins a la reivindicació de carrers i barris, passant per la participació ciutadana, la pedagogia i la cultura. Una oportunitat per descobrir com Lluèrnia ha contribuït a generar noves mirades sobre la ciutat i els seus espais.
Entrada lliure
Pep Fargas Valero (1954, Barcelona)
Gestor cultural amb una àmplia trajectòria en el món de la cultura, el teatre i la gestió d'activitats artístiques. L'any 2012 va dissenyar la primera edició de Lluèrnia i va continuar vinculat a la seva organització durant deu anys.
Ha desenvolupat la seva activitat com a actor i director de teatre, i és autor dels textos dels còmics de divulgació històrica El Gamarús. En l'àmbit de la gestió cultural, ha estat regidor de Cultura d'Olot i gerent de la Xarxa Transversal d'Activitats Culturals.
També ha participat en diverses iniciatives i entitats culturals de la ciutat, com el Fòrum de Teatre, l'Artista del Mes, la Factoria de les Arts, Binari i Pim, Pam, Pum, Foc!, entre d'altres. L'any 2018 va rebre les Ales a la Cultura.
Presentació del llibre "Aprendre de l'arquitectura tradicional. Cap de Creus"
El llibre és un homenatge a la resiliència. A través de l'anàlisi de 38 masos —molts d’ells en procés d’enrunament— i una dotzena de cases de poble, l'obra documenta com l'ésser humà va ser capaç d’arrelar en un entorn de recursos escassos, orografia complexa i clima rigorós.
El Cap de Creus és un cas únic d'adaptació. Allà on mancava la calç, la fusta i l’argila, l’enginy i la pedra seca van aixecar un paisatge de feixes, barraques i corrals que avui corre el risc de desaparèixer.
L’obra neix de la urgència de documentar aquests vestigis abans que el temps els esborri del tot. Amb el suport de grans coneixedors de la zona com l'historiador Arnald Plujà, l'arquitecte Toni Gironès, que il·lustra el llibre amb dibuixos inèdits i les fotografies de l'arquitecta Anna Teixidor present a l’inici del treball de camp. I tres mirades de futur com a epíleg, la visió del Parc Natural de Cap de Creus, de la ma de Xavi Vilabella, reflexions d’en Pau Lopez i la Teresa Madrid, com propietaris d’olivars i ramaders, i l’experiència del mosaic de l’Anna Espelt, viticultora.
El text connecta la història, la geologia i l'agricultura per oferir una visió holística del massís.
La presentació acabarà amb un pica pica gentilesa de productors locals: Artesans dels Avalls, Formatges Mas Mercé, Escabetxart, Fleca Maia, Can Bech i Espelt.
Durant l'acte es podrà adquirir la publicació.
INSCRIPCIONS
Places limitades. Cal fer inscripció.
Inscriu-t'hi
MARQ. Redescobrir la terra. Matèria, tècnica i aplicació arquitectònica
El cicle s'inaugura el dijous 22 d'octubre, a les 18.00 hores, amb la conferència Redescobrir la terra. Matèria, tècnica i aplicació arquitectònica a càrrec de l'arquitecta Maite Sainz de la Maza Benet i de l'enginyer geòleg Macari de Torres Mestres, en la qual exploraran les possibilitats de la terra com a material de construcció contemporani, des de la seva naturalesa i expressió material fins a la recerca, l'experimentació i el desenvolupament de nous sistemes constructius.
A través de l'experiència de Fetdeterra, s'abordaran també els avantatges ambientals de la construcció amb terra i la seva contribució al confort i a la salut dels ocupants dels edificis.
Maite Sainz de la Maza Benet i Macari de Torres Mestres
Cofundadors de Fetdeterra. Especialistes en arquitectura de terra, ecoinnovació i desenvolupament tecnològic, treballen en la recerca de nous materials i sistemes constructius de terra per a la seva aplicació en l'arquitectura contemporània.
La seva trajectòria ha rebut diversos reconeixements, entre els quals destaquen el 1r Premi de Tecnologia en Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), 2026, i la participació a la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2025, al Pavelló d'Espanya, amb Fetdeterra com a representant de l'arquitectura de terra espanyola. També han estat finalistes dels Premis CSCAE, de la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i dels Premis FAD d'Arquitectura.
Entrada lliure.
Conferència "Origen i evolució urbanística a Olot"
L'evolució urbanística d'Olot està lligada als seus orígens remots al segle IX. Però serà a partir del XIII, i sobretot després dels terratrèmols de 1427 i 1428 que es viuran els períodes més importants. Al segle XVIII Olot assolirà la seva màxima expansió, que subsistí amb poques variacions fins la guerra de 1936-39. Cadascun dels períodes han deixat restes identificables, tant a la trama urbana com als edificis que la integren, amb les seves llindes, portes, finestres i balcons.
Miquel Àngel Fumanal Pagès (Barcelona, 1976)
És doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (UB) i DECA en teologia per l'Institut Superior de Ciències Religioses de Catalunya (ISCR). El seu camp acadèmic i professional abasta des de l'arquitectura, l'escultura i el vitrall medievals fins a la construcció i les infraestructures d'època moderna a l'antiga Corona d'Aragó. És president del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) des del 2019.
Andreu Reixach Nogué (La Canya, 1992)
És arquitecte per la Universitat de Girona (UdG). ha treballat en tot tipus de projectes civils, incloent intervencions en arquitectura d'època moderna. En la seva trajectòria combina l’arquitectura i l’urbanisme amb la recerca i la divulgació del patrimoni històric de la Garrotxa.El 2019 es va incorporar com a vocal a la junta del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), entitat de la qual és secretari des de 2024.
