La construcció a les Comarques Centrals creix un 9% i supera els nivells anteriors a la pandèmia
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació a les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analitzat, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, les dades del visat d’edificació al territori referents al primer semestre de 2024. L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els corresponents a intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Superfície visada i nombre d’expedients
El primer semestre del 2024 s’han visat un total de 153.811 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9% més que el mateix període de 2023. Aquesta xifra representa un 6% del total de superfície visada a Catalunya (2.603.821 m2). Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals és la més alta des del 2019, a excepció del primer semestre del 2022.
Tot i el creixement en superfície, el nombre d’expedients ha estat un 10% inferior al de fa un any, tancant el semestre en 417 expedients visats. Per tant aquest primer semestre del 2024 s’estan visant projectes més grans que altres anys. Pel que fa a l’anàlisi per comarques, l’augment de superfície el trobem a Osona (28,4%), Bages (14,9%) i Berguedà (9,6%). Per contra, Anoia i Moianès han experimentat un creixement negatiu, amb un 34,9% i un 3,9% per sota respectivament.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de metres quadrats visats són Manresa, un 22% del total de la superfície visada a la Demarcació, i Vic (20,3%). A més distància se situen Igualada (3,3%), Manlleu (3%) i Monistrol de Montserrat (2,8%).
Projectes d’obra nova i rehabilitació
La rehabilitació experimenta un creixement del 7,8% respecte al primer semestre del 2023 i les Comarques Centrals és de les poques demarcacions que experimenta un creixement positiu, ja que les dades globals de visat situen la rehabilitació al conjunt de Catalunya un 1% per sota. En dades globals semestrals la rehabilitació se situa a les Comarques Centrals en un 33%, 6 punts per sobre que el global de Catalunya que té el 27%.
Els 49.341 m2 de rehabilitació visats a la Demarcació de Comarques Centrals equivalen a un 7,4% del total de rehabilitació visada a Catalunya (662.895 m2). Per comarques, l’augment de la rehabilitació aquest semestre s’ha centrat a les comarques del Bages (101%) i Berguedà (2,7%).
Pel que fa als municipis, Manresa i Vic concentren la major part de metres quadrats de rehabilitació visats, amb un 18% i 15% respectivament.
Malgrat aquestes dades positives, no han generat el creixement esperat per l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Cal remarcar que dels 106 expedients tramitats pel COAC el 2024 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients a banda de Barcelona (en concret s’han tramitat divuit expedients).
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions. En aquest sentit, els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Per tal d’assessorar, informar i acompanyar la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació. Paral·lelament, des del COAC estem liderant a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector.
Pel que fa a l’obra nova, tanca un semestre de creixement positiu després d’un any de davallada. Així, amb 101.446 m2 visats se situa un 10,6% per sobre en relació al primer semestre de 2023. El comportament, novament , és diferent segons la comarca i es concentra al Moianès (167,3%), Osona (70%) i Berguedà (25,1%).
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,3% del total d’obra nova visada (1.913.765 m2).
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
L’habitatge a la Demarcació de Comarques Centrals ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació visats. El primer semestre de 2024 s’han visat 105.008 m2 d’ús habitatge –comptabilitzant l’obra nova i les intervencions en edificacions existents–, xifra que representa un 7,9% més que el primer semestre de 2023. Aquesta dada suposa que a la Demarcació s’ha visat el 5,4% de superfície d’habitatge visada a tot el territori català (1.955.292 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 471 habitatges de nova creació, un 12,6% més que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 4,5% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (10.394). L’única comarca amb creixement negatiu pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és Osona, presenta una davallada del 20,5% en relació al primer semestre de l’any passat que cal recordar que va ser molt positiu. La resta de comarques tenen un creixement positiu: Anoia 21,1%, Bages 45,9%, Berguedà 33,3% i Moianès 44,4%.
En relació amb el no habitatge, la superfície també creix, concretament un 14,1%, amb un total de 45.779 m2 visats. El sector que presenta un augment més significatiu és l’hostaleria, que ha crescut un 1.389% (dada que s’explica per la construcció d’una residència d'estudiants a Vic). També presenta un comportament positiu educació amb un 123,2% més de superfície visada (a causa de la construcció de la Clínica Odontològica Universitària de la FUB a Manresa).
Podeu consultar aquí les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2024
Superfície visada i nombre d’expedients
El primer semestre del 2024 s’han visat un total de 153.811 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9% més que el mateix període de 2023. Aquesta xifra representa un 6% del total de superfície visada a Catalunya (2.603.821 m2). Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals és la més alta des del 2019, a excepció del primer semestre del 2022.
Tot i el creixement en superfície, el nombre d’expedients ha estat un 10% inferior al de fa un any, tancant el semestre en 417 expedients visats. Per tant aquest primer semestre del 2024 s’estan visant projectes més grans que altres anys. Pel que fa a l’anàlisi per comarques, l’augment de superfície el trobem a Osona (28,4%), Bages (14,9%) i Berguedà (9,6%). Per contra, Anoia i Moianès han experimentat un creixement negatiu, amb un 34,9% i un 3,9% per sota respectivament.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de metres quadrats visats són Manresa, un 22% del total de la superfície visada a la Demarcació, i Vic (20,3%). A més distància se situen Igualada (3,3%), Manlleu (3%) i Monistrol de Montserrat (2,8%).
Projectes d’obra nova i rehabilitació
La rehabilitació experimenta un creixement del 7,8% respecte al primer semestre del 2023 i les Comarques Centrals és de les poques demarcacions que experimenta un creixement positiu, ja que les dades globals de visat situen la rehabilitació al conjunt de Catalunya un 1% per sota. En dades globals semestrals la rehabilitació se situa a les Comarques Centrals en un 33%, 6 punts per sobre que el global de Catalunya que té el 27%.
Els 49.341 m2 de rehabilitació visats a la Demarcació de Comarques Centrals equivalen a un 7,4% del total de rehabilitació visada a Catalunya (662.895 m2). Per comarques, l’augment de la rehabilitació aquest semestre s’ha centrat a les comarques del Bages (101%) i Berguedà (2,7%).
Pel que fa als municipis, Manresa i Vic concentren la major part de metres quadrats de rehabilitació visats, amb un 18% i 15% respectivament.
Malgrat aquestes dades positives, no han generat el creixement esperat per l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Cal remarcar que dels 106 expedients tramitats pel COAC el 2024 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients a banda de Barcelona (en concret s’han tramitat divuit expedients).
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions. En aquest sentit, els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Per tal d’assessorar, informar i acompanyar la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació. Paral·lelament, des del COAC estem liderant a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector.
Pel que fa a l’obra nova, tanca un semestre de creixement positiu després d’un any de davallada. Així, amb 101.446 m2 visats se situa un 10,6% per sobre en relació al primer semestre de 2023. El comportament, novament , és diferent segons la comarca i es concentra al Moianès (167,3%), Osona (70%) i Berguedà (25,1%).
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,3% del total d’obra nova visada (1.913.765 m2).
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
L’habitatge a la Demarcació de Comarques Centrals ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació visats. El primer semestre de 2024 s’han visat 105.008 m2 d’ús habitatge –comptabilitzant l’obra nova i les intervencions en edificacions existents–, xifra que representa un 7,9% més que el primer semestre de 2023. Aquesta dada suposa que a la Demarcació s’ha visat el 5,4% de superfície d’habitatge visada a tot el territori català (1.955.292 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 471 habitatges de nova creació, un 12,6% més que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 4,5% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (10.394). L’única comarca amb creixement negatiu pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és Osona, presenta una davallada del 20,5% en relació al primer semestre de l’any passat que cal recordar que va ser molt positiu. La resta de comarques tenen un creixement positiu: Anoia 21,1%, Bages 45,9%, Berguedà 33,3% i Moianès 44,4%.
En relació amb el no habitatge, la superfície també creix, concretament un 14,1%, amb un total de 45.779 m2 visats. El sector que presenta un augment més significatiu és l’hostaleria, que ha crescut un 1.389% (dada que s’explica per la construcció d’una residència d'estudiants a Vic). També presenta un comportament positiu educació amb un 123,2% més de superfície visada (a causa de la construcció de la Clínica Odontològica Universitària de la FUB a Manresa).
Podeu consultar aquí les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2024
18/07/2024
L'Hora del Pati amb Meritxell Inaraja
Imatge:
@MeritxellInaraja
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya organitza novament "L'hora del Pati" a la seu del COAC de Manresa. La Casa Lluvià acollirà l'arquitecta Meritxell Inaraja per presentar la proposta de rehabilitació de la fàbrica l'Anònima de Manresa.
Arquitecta des de 1994, Inaraja és professora associada de Projectes de Restauració i de Màster dels Estudis d’Arquitectura de la Universitat de Girona. Des de 1995 dirigeix el seu propi estudi realitzant projectes i obres de totes les escales, entre els quals destaca la rehabilitació d’edificis històrics públics i privats.
Obres com la restauració de les muralles de Vic, l’arxiu del Garraf, el castell de la Tossa de Montbui i la restauració de la Unió de Cooperadors de Gavà, obra de Josep Lluís Sert, han estat seleccionades als Premis FAD i al European Heritage Award. L’obra de rehabilitació de la Seca a Barcelona ha estat presentada a la Biennal d’Arquitectura de Venècia de 2012. Ha format part de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona i actualment és membre del Comitè Científic de UIA World Congress 2026.
La jornada tindrà lloc a partir de les 18 h i, desprès de la presentació, gaudirem del Pati de la Casa Lluvià amb un refrigeri i música en directe.
Inscripcions per la copa de vi EXHAURIDES.
Arquitecta des de 1994, Inaraja és professora associada de Projectes de Restauració i de Màster dels Estudis d’Arquitectura de la Universitat de Girona. Des de 1995 dirigeix el seu propi estudi realitzant projectes i obres de totes les escales, entre els quals destaca la rehabilitació d’edificis històrics públics i privats.
Obres com la restauració de les muralles de Vic, l’arxiu del Garraf, el castell de la Tossa de Montbui i la restauració de la Unió de Cooperadors de Gavà, obra de Josep Lluís Sert, han estat seleccionades als Premis FAD i al European Heritage Award. L’obra de rehabilitació de la Seca a Barcelona ha estat presentada a la Biennal d’Arquitectura de Venècia de 2012. Ha format part de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona i actualment és membre del Comitè Científic de UIA World Congress 2026.
La jornada tindrà lloc a partir de les 18 h i, desprès de la presentació, gaudirem del Pati de la Casa Lluvià amb un refrigeri i música en directe.
Inscripcions per la copa de vi EXHAURIDES.
El COAC reobre a partir de demà el pati de la Casa Lluvià durant tot l’estiu
Imatge:
©pexels
Després de l'èxit de l'any passat, la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC a Manresa inaugurarà demà a partir de les 18 h una nova edició de l’espai lúdic.
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Manresa reobre a partir d’aquest dijous el pati de la Casa Lluvià, que es consolida com un espai lúdic i cultural de referència al centre de la ciutat en què la música i el vi tornaran a ser protagonistes aquest estiu. El Col·legi potencia aquest apropament a la ciutadania obrint les portes del pati de la seu de la Demarcació a Manresa, que esdevé un punt de trobada coincidint amb l’arribada del bon temps.
En el marc d’una col·laboració entre el COAC Comarques Centrals i la cocteleria Glaç, la terrassa estarà oberta durant els mesos d’estiu de dilluns a dissabte de 6 de la tarda a les 12 de la nit. L’espai Glaç Wine comptarà amb música en directe i de petit format.
En paral·lel, l’obertura de la terrassa també serà un reclam per visitar les exposicions programades des del COAC de manera regular en què a partir del 7 de juny, per exemple, s’estrenarà la mostra El llegat de Domènech i Montaner, que recull l’obra d’un dels arquitectes catalans més universals.
Amb la reobertura del pati de la Casa Lluvià, el COAC potencia el seu objectiu més enllà de ser la casa dels i les arquitectes de convertir-se també en un espai obert a la ciutadania i amb una mirada cultural.
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Manresa reobre a partir d’aquest dijous el pati de la Casa Lluvià, que es consolida com un espai lúdic i cultural de referència al centre de la ciutat en què la música i el vi tornaran a ser protagonistes aquest estiu. El Col·legi potencia aquest apropament a la ciutadania obrint les portes del pati de la seu de la Demarcació a Manresa, que esdevé un punt de trobada coincidint amb l’arribada del bon temps.
En el marc d’una col·laboració entre el COAC Comarques Centrals i la cocteleria Glaç, la terrassa estarà oberta durant els mesos d’estiu de dilluns a dissabte de 6 de la tarda a les 12 de la nit. L’espai Glaç Wine comptarà amb música en directe i de petit format.
En paral·lel, l’obertura de la terrassa també serà un reclam per visitar les exposicions programades des del COAC de manera regular en què a partir del 7 de juny, per exemple, s’estrenarà la mostra El llegat de Domènech i Montaner, que recull l’obra d’un dels arquitectes catalans més universals.
Amb la reobertura del pati de la Casa Lluvià, el COAC potencia el seu objectiu més enllà de ser la casa dels i les arquitectes de convertir-se també en un espai obert a la ciutadania i amb una mirada cultural.
29/05/2024
Exposició: El llegat de Domènech i Montaner
Imatge:
© Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
La Demarcació de les Comarques Centrals del COAC acull part del llegat de Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), que es conserva a l’Arxiu del COAC des de l’any 2000 i que és representatiu d’una època caracteritzada per l’àmplia presència cultural pública dels arquitectes, entre els quals Domènech i Montaner destaca per la seva transversalitat disciplinar, expressada en la pràctica de l’arquitectura, la política, l’heràldica i l’art romànic català. Aquesta documentació és una part de l'exposició "El llegat de Domènech i Montaner" inaugurada l'any 2023 a la seu Barcelona, en el marc del centenari de la mort de l'arquitecte.
L’arquitectura i la política constitueixen la presència pública de Domènech i Montaner, mentre l’heràldica i el romànic són les eines amb què compta per elaborar un discurs coherent sobre la identitat de Catalunya. El desplegament d’aquesta transversalitat no és uniforme en el temps: una primera etapa, de fronteres imprecises, és la denominada ECLECTICISME en què Domènech supera l’herència historicista de l’arquitectura del segle XIX. En la segona etapa l’arquitecte entra de ple en la PLENITUD, representada bàsicament pels dos edificis patrimoni de la Humanitat, el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau. En la tercera etapa s’explica la plena implicació de Domènech en la TRANSVERSALITAT de les diverses disciplines que va conrear, amb la presència constant de l’ornamentació. Aquesta exposició és una mostra de les dues darreres etapes.
L'acte d'inauguració tindrà lloc a la seu COAC de Manresa el divendres 7 de juny a les 18 h i comptarà amb la presència del comissari de l'exposició, Lluís Domènech i Girbau, que ens parlarà de l'aspecte polític de l'arquitecte.
El cicle tindrà una continuïtat dijous 13 de juny a les 18 h a la seu COAC de Vic, on es realitzarà una xerrada a càrrec del comissari de l'exposició per conèixer l'arquitectura de Domènech i Montaner.
Amb la col·laboració de l'Agrupació Sènior/a del COAC
L’arquitectura i la política constitueixen la presència pública de Domènech i Montaner, mentre l’heràldica i el romànic són les eines amb què compta per elaborar un discurs coherent sobre la identitat de Catalunya. El desplegament d’aquesta transversalitat no és uniforme en el temps: una primera etapa, de fronteres imprecises, és la denominada ECLECTICISME en què Domènech supera l’herència historicista de l’arquitectura del segle XIX. En la segona etapa l’arquitecte entra de ple en la PLENITUD, representada bàsicament pels dos edificis patrimoni de la Humanitat, el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau. En la tercera etapa s’explica la plena implicació de Domènech en la TRANSVERSALITAT de les diverses disciplines que va conrear, amb la presència constant de l’ornamentació. Aquesta exposició és una mostra de les dues darreres etapes.
L'acte d'inauguració tindrà lloc a la seu COAC de Manresa el divendres 7 de juny a les 18 h i comptarà amb la presència del comissari de l'exposició, Lluís Domènech i Girbau, que ens parlarà de l'aspecte polític de l'arquitecte.
El cicle tindrà una continuïtat dijous 13 de juny a les 18 h a la seu COAC de Vic, on es realitzarà una xerrada a càrrec del comissari de l'exposició per conèixer l'arquitectura de Domènech i Montaner.
Amb la col·laboració de l'Agrupació Sènior/a del COAC