“Quan vam plantejar-nos seriosament la construcció del nou edifici com a seu del Col·legi, es presentà una tal complexitat de problemes que gairebé feien vacil·lar als més optimistes. La necessitat d’espai, però, era ineludible, tant per les exigències del funcionament reglamentari, com per poder accedir d’una manera viva a la presència del col·lectiu dins la nostra societat”. Manuel de Solà-Morales de Rossello, La seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona 1962-1987. (pag. 27)