Intervenir en el patrimoni teatral és bàsicament fer teatre, produir accions teatrals. Això, els arquitectes, no ho hem d'oblidar, de la mateixa manera que tampoc no hem de perdre de vista que rehabilitar és tornar a fer hàbil alguna cosa, procurar que recuperi la seva habilitat. Rehabilitar un teatre és recuperar la seva funcionalitat, la capacitat per a desenvolupar la funció original per a la qual va ser construït.

Si alguna funció ha canviat profundament en els darrers anys, és la funció teatral i, per tant, els antics edificis teatrals, en molts casos, han quedat obsolets i desfasats. Si revisem els motius del desajust entre l'edifici, el seu potencial i les expectatives o necessitats d'ús veurem, potser, que el desencaix es produeix no només per qüestions de tecnologia, d’equipament escènic i seguretat dels vells edificis, sinó també per la manera d'entendre l'acte teatral, la relació entre públic i escena, la manera de concebre l'espai escènic i el desenvolupament de l'acció dramàtica.

Totes aquestes coses i moltes més són les que hem d'escoltar de la gent del món del teatre. Per això es fa imprescindible que el congrés aplegui els professionals del teatre i els arquitectes que estan interessats en aquest patrimoni tan desigual i, força sovint, tan feble com entranyable. A partir de les ponències i de les taules rodones establirem el marc d'un diàleg polifònic que, ben segur, anirà més enllà del mateix Curset.

Carpeta [4]

Pòster [5]

Programa [6]

Dossier [7]

Diploma [8]

Acreditació [9]

Notícia al diàri avui [10]

Web [11]