Exposició "Lina Bo Bardi a Bahia"
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) inaugura l’exposició Lina Bo Bardi a Bahia, el dijous 14 de novembre, a les 19.30 h, amb un acte que comptarà amb la conferència a càrrec de l'arquitecta Carla Zollinger, comissària de la mostra.
Recupera la conferència
“Important a la meva vida va ser el meu viatge al nord-est [del Brasil]. Aquí, vaig veure la llibertat. La no importància de la bellesa, de la proporció […] però la [importància] d'un altre sentit profund, que vaig aprendre amb l'arquitectura, sobretot aquella dels forts, o primitius, populars”.
La mostra Lina Bo Bardi a Bahia dóna a conèixer les obres que l’arquitecta va realitzar a Bahia entre 1958 i 1964, a través de maquetes, una instal·lació fotogràfica, el Timeline amb la vida i obra de l’arquitecta i peces de mobiliari. Aquest període és un dels més creatius i alhora menys coneguts de l’arquitecta italobrasilera, l’experiència de la qual fou fonamental en obres com el Museu d’Art de Sao Paulo (MASP) i el Serviço Social do Comércio (SESC) de Pompeia, segons paraules d’ella mateixa. Durant aquest temps, l’arquitecta pateix una transformació en la seva obra incorporant un llenguatge que cada vegada va més lligat als materials de la terra, a l’imaginari local i a les expressions de la cultura popular.
Bo Bardi també utilitza aquest període per agregar nous temes i competències a la seva activitat com el paper de fundadora i directora del principal museu de Bahia, d’activista i de comissaria. Una experiència que complementa amb un segon període a la ciutat, entre els anys 1986 i 1990, amb projectes com el Projecte Pilot per al Centre Històric de Salvador de Bahia i peces de mobiliari que va concebre pels seus projectes.
Diálogo "La perversidad de la belleza. El legado de Otl Aicher en tiempo de la posverdad"
Anatxu Zabalbeascoa, experta en arquitectura del País, será la responsable de moderar el debate en el cual intervendrán Curro Claret, diseñador industrial y profesor a Elisava; Arturo Frediani, doctor arquitecto y director de lo EAR; y José Ramón Méndez, profesor doctor y director de lo EUDI de la Universidad da Coruña.
¿Continúa siendo Otl Aicher uno en lo referente a casi 28 años de su muerte?
Ya en los años 80, en su libro "El mundo como proyecto", Otl Aicher criticaba la creciente distancia entre imagen y la realidad. Su postura como diseñador era inflexible y solo trabajaba con clientes dispuestos a apoyar a su imagen con sus actos. AIcher había aprendido de los nazis que las imágenes más seductoras pueden esconder la más absoluta falta de escrúpulos. No consiguió aplicar su principio a todos, pero si a algunos de los proyectos en los cuales trabajó, como la escuela de ULM, de la cual fue fundador, los Juegos Olímpicos de Munich o las empresas Erco y bulthaup.
La cuestión es si hoy a las jóvenes generaciones les incomoda que se los esconda la verdad última de unas imágenes seductoras o no pueden evitar dejarse seducir por estas.
Qué tienen a decir al respeto arquitectos, diseñadores y críticos?
INSCRIPCIONES
Actividad gratuita pero es necesario reservar plaza por limitaciones en el aforo de la sala.
Diàleg "La perversitat de la bellesa. El llegat d'Otl Aicher en temps de la postveritat"
Anatxu Zabalbeascoa, experta en arquitectura d'El País, serà la responsable de moderar el debat en el qual intervindran Curro Claret, dissenyador industrial i professor a Elisava; Arturo Frediani, doctor arquitecte i director de l'EAR; i José Ramón Méndez, professor doctor i director de l'EUDI de la Universidad da Coruña.
¿Continua sent Otl Aicher un referent a gairebé 28 anys de la seva mort?
Ja als anys 80, al seu llibre "El món com a projecte", Otl Aicher criticava la creixent distància entre imatge i la realitat. La seva postura com a dissenyador era inflexible i només treballava amb clients disposats a donar suport a la seva imatge amb els seus actes. AIcher havia après dels nazis que les imatges més seductores poden amagar la més absoluta falta d'escrúpols. No va aconseguir aplicar el seu principi a tots, però si a alguns dels projectes en els quals va treballar, com l'escola d'ULM, de la qual en va ser fundador, els Jocs Olímpics de Munich o les empreses Erco i bulthaup.
La qüestió és si avui a les joves generacions els incomoda que se'ls amagui la veritat darrera d'unes imatges seductores o no poden evitar deixar-se seduir per aquestes.
Què hi tenen a dir al respecte arquitectes, dissenyadors i crítics?
INSCRIPCIONS
Activitat gratuïta però és necessari reservar plaça per limitacions en l'aforament de l'espai. Una reserva per assistent.
Diálogo con Carles Ferrater, Joan Maria Viader y Elsa Ibar. Construir la mediterránea
Este acto forma parte del ciclo de conferencias MARQ 2019/2020 que organiza la Escuela Politècnica Superior de la Universitat de Girona, y que en esta ocasión cuenta con la colaboración de la Cátedra de Gastronomía, Cultura y Turismo de la Universitat de Girona y de la Demarcación de Girona del COAC.
Recupera el debate