Exposició: Projectes presentats al Concurs de rehabilitació de l'edifici de l'Anònima Manresana
A més dels diversos projectes, també es pot conèixer en detall la proposta guanyadora, de l'arquitecta Meritxell Inaraja.
L'exposició està oberta al públic, oferint una oportunitat única per als ciutadans de Manresa i visitants d'apreciar les idees i solucions proposades per a la rehabilitació d'aquest emblemàtic edifici.
Col·labora:
Mor l’arquitecta Anna Pont
Nascuda a Ripoll l’any 1975, Pont residia a Vic, on tenia l’estudi d’arquitectura que compartia amb el seu soci i company Jordi Comas.
Amb l’Estudi Comas-Pont havia treballat en projectes educatius, socials, sanitaris i de paisatge urbà, tant en el sector públic com en el privat, i sempre fent del respecte al medi ambient un dels trets primordials de les seves obres.
Entre d’altres, va dissenyar escoles -com la Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat, Marta Mata de Barberà del Vallès, El Petit Miquel de Vic-, centres d'atenció primària -a Olot, Riells i Viabrea i Can Llong de Sabadell-, mercats -com els de Manlleu, Vollpalleres o Alcanar-, edificis plurifamiliars, etc. En destaca el nou edifici per a la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, l'obra més reconeguda de la seva trajectòria, seleccionada també a la 8a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals.
Les seves obres han rebut nombrosos permis i reconeixements: Premi El temps de les arts (2021), Premi Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2018), Premi NAN a l’eficiència energètica (2018), finalistes als Premis FAC, Premis Mapei (2022), Premis CSAE, Mostres d'Arquitectura Catalana de les Comarques Centrals (2016-2020), Mostra d'Arquitectura Catalana del Maresme (2021) i nominats al Premi Mies Van der Rohe (2017), entre d’altres.
Pont combinava la dedicació a l’arquitectura amb la seva altra passió, la pintura i la il·lustració, de la qual n’era autodidacta. La seva obra artística, expressada principalment a través de dibuixos en blanc i negre, buscava la provocació, la denúncia o la defensa de les minories. La seva obra ha estat exposada a diversos països, i al Col·legi d'Arquitectes l'hem pogut veure a les seus de Vic i Manresa de la Demarcació de Comarques Centrals.
Pont era també molt activa a les xarxes socials, des d'on difonia missatges mordaços de la realitat i, també, fer front a la seva pròpia malaltia.
La cerimònia de comiat es va dur a terme el divendres 19 de juliol, al Tanatori de Vic.
Fonts: El Punt Avui, Estudi Comas-Pont, arquitecturacatalana.cat
La construcció a les Comarques Centrals creix un 9% i supera els nivells anteriors a la pandèmia
Superfície visada i nombre d’expedients
El primer semestre del 2024 s’han visat un total de 153.811 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9% més que el mateix període de 2023. Aquesta xifra representa un 6% del total de superfície visada a Catalunya (2.603.821 m2). Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals és la més alta des del 2019, a excepció del primer semestre del 2022.
Tot i el creixement en superfície, el nombre d’expedients ha estat un 10% inferior al de fa un any, tancant el semestre en 417 expedients visats. Per tant aquest primer semestre del 2024 s’estan visant projectes més grans que altres anys. Pel que fa a l’anàlisi per comarques, l’augment de superfície el trobem a Osona (28,4%), Bages (14,9%) i Berguedà (9,6%). Per contra, Anoia i Moianès han experimentat un creixement negatiu, amb un 34,9% i un 3,9% per sota respectivament.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de metres quadrats visats són Manresa, un 22% del total de la superfície visada a la Demarcació, i Vic (20,3%). A més distància se situen Igualada (3,3%), Manlleu (3%) i Monistrol de Montserrat (2,8%).
Projectes d’obra nova i rehabilitació
La rehabilitació experimenta un creixement del 7,8% respecte al primer semestre del 2023 i les Comarques Centrals és de les poques demarcacions que experimenta un creixement positiu, ja que les dades globals de visat situen la rehabilitació al conjunt de Catalunya un 1% per sota. En dades globals semestrals la rehabilitació se situa a les Comarques Centrals en un 33%, 6 punts per sobre que el global de Catalunya que té el 27%.
Els 49.341 m2 de rehabilitació visats a la Demarcació de Comarques Centrals equivalen a un 7,4% del total de rehabilitació visada a Catalunya (662.895 m2). Per comarques, l’augment de la rehabilitació aquest semestre s’ha centrat a les comarques del Bages (101%) i Berguedà (2,7%).
Pel que fa als municipis, Manresa i Vic concentren la major part de metres quadrats de rehabilitació visats, amb un 18% i 15% respectivament.
Malgrat aquestes dades positives, no han generat el creixement esperat per l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Cal remarcar que dels 106 expedients tramitats pel COAC el 2024 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients a banda de Barcelona (en concret s’han tramitat divuit expedients).
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions. En aquest sentit, els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Per tal d’assessorar, informar i acompanyar la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació. Paral·lelament, des del COAC estem liderant a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector.
Pel que fa a l’obra nova, tanca un semestre de creixement positiu després d’un any de davallada. Així, amb 101.446 m2 visats se situa un 10,6% per sobre en relació al primer semestre de 2023. El comportament, novament , és diferent segons la comarca i es concentra al Moianès (167,3%), Osona (70%) i Berguedà (25,1%).
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,3% del total d’obra nova visada (1.913.765 m2).
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
L’habitatge a la Demarcació de Comarques Centrals ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació visats. El primer semestre de 2024 s’han visat 105.008 m2 d’ús habitatge –comptabilitzant l’obra nova i les intervencions en edificacions existents–, xifra que representa un 7,9% més que el primer semestre de 2023. Aquesta dada suposa que a la Demarcació s’ha visat el 5,4% de superfície d’habitatge visada a tot el territori català (1.955.292 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 471 habitatges de nova creació, un 12,6% més que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 4,5% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (10.394). L’única comarca amb creixement negatiu pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és Osona, presenta una davallada del 20,5% en relació al primer semestre de l’any passat que cal recordar que va ser molt positiu. La resta de comarques tenen un creixement positiu: Anoia 21,1%, Bages 45,9%, Berguedà 33,3% i Moianès 44,4%.
En relació amb el no habitatge, la superfície també creix, concretament un 14,1%, amb un total de 45.779 m2 visats. El sector que presenta un augment més significatiu és l’hostaleria, que ha crescut un 1.389% (dada que s’explica per la construcció d’una residència d'estudiants a Vic). També presenta un comportament positiu educació amb un 123,2% més de superfície visada (a causa de la construcció de la Clínica Odontològica Universitària de la FUB a Manresa).
Podeu consultar aquí les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2024
Projectes guanyadors de la primera edició del Premi Sònia Dalet
El Premi vol homenatjar l'arquitecta Sònia Dalet, que va participar realitzant tallers d’ArquiEscola i que, malauradament, va morir d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) el 2020. L'objectiu de la iniciativa és fomentar l’interès entre l’alumnat de secundària i batxillerat pels treballs de recerca i investigació relacionats amb l’arquitectura i el disseny; la ciutat i l’urbanisme; el territori i el paisatge, i l’ecologia i la sostenibilitat, així com estimular les vocacions tècniques i la innovació.
A aquesta primera convocatòria s'han presentat onze treballs, que destaquen per la seva alta qualitat i gran valor arquitectònic.
En la categoria de 2n de Batxillerat, s'ha decidit atorgar els següents premis:
-Primer Premi: "Back To Earth: 'Tàpia' as a constructive method". Ariadna Marginedas Masramon, de l’Institut Castell del Quer, Prats de Lluçanès. Import: 300€
-Segon Premi: "Redisseny d'interiors d'un centre de menors". Jana Martí Caudet, de l’Escola d'art i disseny La Llotja. Seu Sant Andreu, Barcelona. Import 200€
-Tercer Premi: "La tercera piràmide del Sant Ignasi sostenible i la seva maqueta". Marc Julià Benajes, de les Escoles Jesuïtes Sant Ignasi, Barcelona. Import: 100€
També s’ha acordat adjudicar dos accèssits:
-Accèssit 1: "Proposta de disseny: un espai religiós". Aitana Amezcua Bernet, de l’Institut Martí Pous, Barcelona
-Accèssit 2: "Estètica, funcionalitat i educació: la remodelació del pati de l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú des d'un enfocament integral i sostenible". Pablo Carralero Anguix, de l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú.
S’han declarat deserts els premis Sònia Dalet en la categoria de 4t d’ESO, atès que no s’ha presentat cap treball.
L’import global dels premis és de 600 euros, que s’entreguen en forma de vals per destinar a material de la Cooperativa Jordi Capell. L'acte de lliurament de premis se celebrarà a la tardor.
Tots els projectes se centren en l’experimentació sobre la hipòtesi presentada, de manera que impliquen una comprovació amb maqueta o treball creatiu o manual. Com a mínim el 25% del treball presentat havia d’estar fet de forma original, innovadora i creativa (dibuix, autocad, escrit a mà, maqueta…), i calia documentar aquest procés de treball.
Setmanes d'Arquitectura
El resultat del Premi Sònia Dalet, que tindrà continuïtat el curs vinent, s’anuncia ara coincidint amb les Setmanes d’Arquitectura de Barcelona, que enguany se celebren del 14 de maig al 28 de juny. Durant aquests dies, el COAC ha dut a terme el programa Arquitectura a les Aules. Així, un total de 10.000 alumnes de Primària i Secundària han realitzat tallers d’arquitectura en 102 centres educatius. Hi han participat 110 arquitectes que han impartit 365 tallers d’arquitectura. Es tracta, bàsicament, d’activitats experiencials a través de les quals es busca que l’alumnat observi, pensi i actuï seguint el fil de l’arquitectura del seu entorn més immediat.
El 2019, el COAC va posar en marxa Arquitectura a les Aules dins del programa ArquiEscola, amb la voluntat d’apropar aquesta disciplina a infants i joves, tal com recull la Llei d’Arquitectura. Des que es va iniciar el projecte, ja hi han participat més de 34.000 alumnes de més de 300 escoles i moltes hi han participat en més d'una edició.