Exposició: "Monument a Francesc Pujols: 50è aniversari"
En el marc del cinquantè aniversari del monument a Francesc Pujols, situat davant del Teatre-Museu Dalí de Figueres, l’Associació Amics dels Museus Dalí presenta una exposició inèdita que explora la profunda relació intel·lectual i artística entre Salvador Dalí i el filòsof català.
La mostra, titulada “Monument a Francesc Pujols: 50è Aniversari”, es podrà visitar del 4 de juliol al 4 d’octubre de 2025 a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a la plaça de l’Església 6 de Figueres. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí, l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i la Fundació Francesc Pujols. La seva inauguració és el mateix dia 4 de juliol, a les 7 de la tarda.
Un museu a l'aire lliure
El 24 de setembre de 1975, just un any després de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, Salvador Dalí va descobrir al públic una de les seves obres més simbòliques: el Monument a Francesc Pujols, una escultura de tres metres i mig que forma part del projecte de “museu a l’aire lliure” ideat per Dalí per ocupar tota la plaça Gala-Salvador Dalí. Aquesta obra, farcida de referències filosòfiques, culturals i místiques, ret homenatge al pensador de Martorell, a qui Dalí considerava el seu mestre espiritual i una de les fonts d’inspiració més influents en la seva obra.
L’exposició presenta una rica documentació visual i textual, amb fotografies inèdites del procés de construcció del monument, esbossos originals de Dalí, litografies dedicades a Pujols i materials audiovisuals únics, com el film rodat l’any 1956 que mostra una trobada entre Dalí i Pujols a la Torre de les Hores. Aquest film, redescobert per l’expert Josep Playà, aporta un testimoni valuós de la complicitat intel·lectual entre ambdós personatges.
A més d’una àmplia contextualització històrica i artística, la mostra destaca la influència de la Hiparxiologia, el sistema filosòfic creat per Francesc Pujols, sobre l’univers dalinià. Amb conceptes com el pensament ultralocal, la síntesi entre ciència, religió i art, o la reivindicació de la catalanitat com a via cap a la universalitat, Pujols es converteix en una figura clau per entendre el pensament de Dalí.
El projecte expositiu, comissariat per Max Pérez i coordinat per Eneida Iglesias i Carles Ayats, posa en valor no només el llegat escultòric de Dalí, sinó també l’aportació essencial de Pujols a la filosofia catalana i al pensament europeu del segle XX.
Aquesta mostra representa una oportunitat única per redescobrir l’empremta de Francesc Pujols en l’imaginari dalinià, i per entendre com el monument davant del Teatre-Museu Dalí esdevé molt més que una escultura: una veritable al·legoria de la filosofia feta pedra.
Exposició: Pedagogies transhistòriques. 150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.
Exposició: Mirades Terra / Hem excavat la tercera roca
Quan entrem en el paisatge de les pedreres, estem entrant en el paisatge de l’home. Entrem en el paisatge que deixa el buit de la matèria amb la qual construïm els nostres edificis. Aquesta exposició pretén fer-ho a partir de la materialitat de la imatge. Replantejar-nos la nostra relació no sols física, sinó també emocional amb l’entorn que hem creat. Travessar la imatge i com en un joc de miralls contemplar i autocontemplar-nos en uns espais que sobtadament trobem en passejades a través de la muntanya i als que molts cops se’ns barra el pas. Aquestes modificacions del paisatge ben podrien formar part d’un terme que encara està en discussió, l’Antropocè. Es proposa anomenar així a l’actual època geològica, on l’acció humana influiria en la modificació dels sistemes naturals. L’inici d’aquest període tampoc és clar, la modificació de la topografia per l’extracció de material ja està datada al neolític: seria des de llavors que estem construint el paisatge, seria des de llavors que estem excavant la Terra.
(*) El títol fa referència al tema de Joe Diffie, Third rock from the Sun i la seva estrofa ‘Welcome to Earth, third rock from the Sun’
Mònica Sànchez
El dijous 18 de setembre es realitzarà l'acte "Construir amb terra" en el marc de l'exposiió i com a cloenda de la mateixa. Més informació properament.
L'exposició compta amb el patrocini de:
Exposició: A mà. Extraradis, jardins i fangs. Maria Rubert
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) organitza a la sala de La Cova, la segona exposició del cicle A mà: EXTRARADIS, JARDINS I FANGS, amb una selecció de gravats, acrílics, aquarel·les acompanyats d’escultures de porcellana i ceràmica, produïts els darrers anys, per Maria Rubert.
Un conjunt de paisatges construïts a partir dels records de trossos de ciutat que l’autora ha descobert, estudiat, imaginat i fixat, capa rere capa, sobre paper i taulons d’encofrar, que ens transporten a ciutats, llocs i petits jardins domèstics, i que ens desxifra, fent visible la bellesa amagada i l’atmosfera captada des de la distància amb una gran sensibilitat.
Maria Rubert de Ventós (Barcelona, 1956)
És arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona - ETSAB (1981) i doctora per la Universitat Politècnica de Catlaunya - UPC (1993). Va ser la primera dona a assolir el grau de catedràtica d’Urbanisme a l’estat espanyol. És professora d’urbanisme a l’ETSAB, al màster de Paisatgisme de la UPC i professora convidada en reconegudes escoles d’arquitectura internacionals.
Ha dut a terme projectes com l’ampliació del Congrés dels Diputats de Madrid, el pla director i projecte d’urbanització de l’àrea olímpica de la Diagonal, l’ordenació de l’àmbit Besòs-Mar i el pla 22@ Perú-Pere IV, i és autora de diversos articles i publicacions com Barcelona sense GPS (Icaria, 2021) La ciudad no es una hoja en Blanco: hechos del urbanismo (Ediciones ARQ, 2000), Metro, Galaxias metropolitanas (Edicions UPC, 2001) amb Josep Parcerisa Bundo i Places Porxades a Catalunya (Edicions UPC, 2006).
Organitza
Demarcació de Girona del COAC amb el suport de l’ETSAB UPC
Patrocinadors principals
Bulthaup Girona, Jung, iGuzzini i Kave Home
Patrocinadors
Asemas, Arquia Banca, Itisa i Technal
Col·laboradors
Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif.
Mitjans oficials
Ara, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, El Punt Avui, Ràdio Girona FM, Televisió de Girona i ImmoMagazine.