Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Noves formes de contractar, velles formes d’edificar. Una història de les relacions contractuals i laborals al sector de la construcció (Barcelona, 1830-1890)

Imatge: 
Vista del Palau de la indústria en construcció. MNAC. Pau Audouart
Com van canviar les formes de construir a la Barcelona de l’Eixample i el Modernisme? Quins factors van definir la modernització de l’edificació durant la industrialització?
El proper 15 d'octubre a les 18.30 h i en el marc de la commemoració de l’any Gaudí, l’historiador i investigador Adrià Velasco , amb el títol «Noves formes de contractar, velles formes d’edificar. Una història de les relacions contractuals i laborals al sector de la construcció (Barcelona, 1830-1890)», ens farà una aproximació a les transformacions històriques del sector de la construcció durant el segle XIX, a partir de fonts primàries i posant el focus en les relacions contractuals entre promotors i professionals, i en els seus efectes sobre les realitats sociolaborals del treball als talls d’obra. Els nous sistemes de contractació, juntament amb el canvi tècnic i les noves necessitats derivades de l’expansió urbana, van configurar un nou paisatge professional en el sector. Més enllà dels arquitectes, que es van professionalitzar i especialitzar, també van canviar la resta de categories laborals de l’obra: sorgiren els sobreestants, contractistes, aparelladors, etc., que van conviure amb la resiliència dels vells oficis dels mestres d’obres, paletes, fusters i manyans. Una transformació, doncs, que no va consistir simplement a substituir les velles formes de construir per unes de noves, sinó en la seva convivència, negociació i adaptació. En aquest context, les grans obres patrimonials de Gaudí son un viu exemple d'aquesta tensió entre allò vell i allò nou, i de la importància del factor humà i el saber acumulat en l'eclosió de les noves formes arquitectòniques de la Barcelona moderna. 


Inscriu-t'hi

Amb el suport de:


Michele&miquel, protagonistes de la conferència "Margarita Brender" d'enguany

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L'estudi MICHELE&MIQUEL, format pels arquitectes i paisatgistes Michèle Orliac i Miquel Batlle, és el protagonista de la quarta conferència "Margarita Brender". La xerrada, que se celebrarà al COAC el 5 d'octubre en el marc del Dia Mundial de l'Arquitectura, portarà per títol "Llims cobrien el sòl".

MICHELE&MIQUEL
tenen estudi a Toulouse, Barcelona i Kaoshiung (Taiwan). La seva obra es troba en l’encreuament entre el paisatge i l’arquitectura, des de l’escala territorial fins al detall constructiu.

Diversos dels seus projectes han rebut premis internacionals, entre altres:
- The Dark Line a Taiwan, premi FAD Internacional 2023, Grand prix AFEX Architectes Français Export 2023, Landezine International Landscape LILA Project 2023, Premiats a la XVI Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme, millor projecte de l’any per Metalocus, entre altres.
- Le Jardin Niel a Toulouse, premi FAD Internacional 2017, Premiats a la XIV Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme, Finalista Prix Equerre d’Argent 2018.
- El parc de les Aigües a Figueres, premi FAD Ciutat i Paisatge 2011.
- Les Bodegues de l’Hortus a Montpellier, seleccionat pel Premi Europeu Mies van der Rohe el 2017, Prix National Français Construction Bois 2020.
Han rebut la medalla de l’Académie d’Architecture (France) Premi Roux-Dorlut per la qualitat del conjunt de la seva obra.
Han estat professors convidats per diverses universitats, com la Universitat Cornell, EUA, l'ENSAL, Ecole Supérieure d’Architecture de Lyon France, Ecole Nationale Supérieure du Paysage Versailles, France, l'ETSAB, Barcelona; l'Escola d'Arquitectura d'Alcalá, Madrid.

Inscriu-t'hi

Conferència Margarita Brender
El Centre Obert d'Arquitectura va estrenar l'any 2024 la 'Conferència Margarita Brender', amb la voluntat de donar a conèixer i posar en valor l’obra i la trajectòria d’arquitectes locals reconeguts a nivell català i internacional.

La iniciativa porta el nom de de Margarita Brender, la primera dona arquitecta col·legiada l’any 1962 al COAC. Nascuda a Romania, on va realitzar els estudis d'arquitectura, va emigrar a Catalunya on es va col·legiar i va iniciar la seva trajectòria professional de forma individual i en col·laboració amb F. J. Barba Corsini i J.A. Padrós Galera, entres altres.

La ‘Conferència Margarita Brender' vol ser el reconeixement als despatxos d’arquitectura convidats, els quals mostraran la seva obra i també la seva mirada de l’estat actual de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge.


 

Conversa "L’espai: casa i jardí al Japó"

El proper 29 de setembre a les 18.30h tindrà lloc la conversa sobre l’ús de l’espai en les cases i els jardins japonesos amb Enric Massip-Bosch i Javier Vives.

La sessió està co organitzada pel Consolat General del Japó a Barcelona, el Centre Obert d’Arquitectura i l’estudi Massip-Bosch Architects.

Inscriu-t'hi

Conferència "El paisatge: teoria i pràctica. Un itinerari personal", a càrrec del Dr. Joan Nogué

Imatge: 
© Joan Nogué
La sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC acollirà el dimarts 29 de setembre, a les 15 h, la conferència El paisatge: teoria i pràctica. Un itinerari personal, a càrrec del Dr. Joan Nogué  en la qual compartirà la seva trajectòria i reflexionarà sobre el concepte de paisatge, la seva evolució teòrica i la seva aplicació pràctica, a partir dels coneixements i experiències acumulats durant la seva carrera.

La conferència, que forma part de la Presentació del curs 2026/2027 del Màster Habilitant en Arquitectura de l'EPS - UdG, és oberta al públic general i constitueix una oportunitat per conèixer de primera mà el pensament d’un dels principals referents en l’estudi del paisatge a Catalunya.

Joan Nogué
És catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i assessor de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, entitat de la qual va ser fundador i director des de la seva creació, l’any 2004, fins a l’any 2017.

Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona i va ampliar els seus estudis a la Universitat de Wisconsin a Madison (EUA). És Premi Rei Jaume I d’Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat i membre del comitè científic de la Fondazione Benetton Studi Ricerche (Itàlia), entre moltes altres entitats i institucions nacionals i internacionals.

L’any 2022, la Universitat de Harvard va reconèixer la seva trajectòria en l’àmbit dels estudis del paisatge.

Pages