La construcción se recupera lentamente al conjunto del territorio
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analizado este martes, en una convocatoria abierta a los medios de comunicación, el visado de construcción y rehabilitación en Cataluña en lo referente al año 2022.
El encuentro ha contado con la participación del decano del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras y el jefe del Área Técnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicado las tendencias que se identifican de manera global y por demarcaciones territoriales.
El estudio presentado se ha hecho a partir de los proyectos de ejecución de obra visados, obligatorios para poder empezar obras de nueva planta y de gran rehabilitación. Las conclusiones de este análisis proporcionan los datos más fiables de aquello que en el futuro inmediato se construirá en el territorio.
Los datos confirman la tendencia de la lenta recuperación del sector
El sector presenta un crecimiento positivo respeto el 2021 en cuanto a superficie visada, pero todavía está por debajo de los niveles previos a la pandemia: en 2022 se ha cerrado con un total de 4.620.037 m² visados, cifra que supone un incremento de un 4% respeto el 2021 e indica una tendencia positiva y de recuperación. Además, el resultado del 2022 se sitúa por encima de las previsiones del informe Euroconstruct, que preveía cerrar el ejercicio del sector de la construcción con un crecimiento del 3%.
Aun así, los datos de superficie visada muestran que seguimos un 1,5% por debajo que el 2019, antes de la pandemia, y se confirma así la tendencia de la lenta recuperación del sector. En este sentido, Euroconstruct prevé un estancamiento del crecimiento de la construcción del 0,2% para el 2023.
La ciudad de Barcelona afronta el reto de reformar el tejido urbano consolidado
La ciudad de Barcelona presenta una casuística particular. Se ha producido una bajada del 31% en la superficie visada (585.657 m²) en la ciudad condal, pero hay que tener en cuenta que queda muy poco suelo libre y, por lo tanto, habrá que repensar como se reforma y rehabilita el tejido urbano consolidado. Por otro lado, también se tiene que poner de relevo la vitalidad inmobiliaria del distrito del 22@: los visados de oficinas se han incrementado un 3,7%.
El número de viviendas de nueva creación también ha disminuido (1.454, un 48% inferior al 2021). Una de las causas que puede haber provocado la caída son ciertos procesos de ajuste normativo por parte de la administración, que han propiciado que la inversión se desplace en el Área Metropolitana de Barcelona.
Así, se puede observar como el Área Metropolitana se han visado 4.158 viviendas de nueva creación, un 31,9% más que el año anterior. El mismo sucede con la superficie visada, que en el Área Metropolitana llega hasta los 1.051.497 m² (+39,3%). Los proyectos con mayor número de viviendas se concentran principalmente en Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Viladecans y Badalona, ciudades de la periferia de Barcelona.
Poco impacto de los fondos Next Generation
Los datos sobre rehabilitación muestran el poco impacto que ha tenido la puesta en marcha, este 2022, de los programas de impulso a la rehabilitación financiados a través de los fondos europeos Next Generation. En conjunto, la rehabilitación, que ha caído un 9,3% respeto el 2021, sigue estancada y solo representa un 25% de la superficie total visada, una cuestión que también se explica porque para muchas actuaciones de renovación, el trámite del visado no es obligatorio. La cifra está muy lejos del crecimiento del 4,5% de este subsector al conjunto de Europa que prevé Euroconstruct, impulsado principalmente por el programa ‘SuperBonus’ de Italia.
Desde el COAC seguimos trabajando para activar la cultura de la rehabilitación, porque la respuesta a los nuevos retos tiene que pasar para rehabilitar, renovar y mejorar nuestros edificios, barrios y ciudades con una mirada integral de las intervenciones.
Es por eso que este 2022 se han impulsado campañas de concienciación ciudadana sobre el papel de la arquitectura en la salud de las personas o la promoción de la rehabilitación. También se ha abierto la Oficina Técnica de Rehabilitación, que asesora, informa y acompaña la ciudadanía en la rehabilitación de edificios vinculada a los Next Generation.
Los fondos europeos son una oportunidad única para promover la rehabilitación de nuestro parque edificado. Aun así, se está notando un retraso en la llegada de solicitudes motivado, parcialmente, por los largos y complejos procesos a través de los cuales las comunidades de propietarios tienen que decidir y tramitar las ayudas.
A continuación se hace un análisis general por temáticas:
1. En relación con la superficie visada, el sector crece prácticamente en todo el territorio, a excepción de la ciudad de Barcelona y la demarcación del Ebro. El conjunto de la Demarcación de Barcelona crece respeto el 2021 (+2,5%). Hay que destacar que la recuperación se concentra fuera de la ciudad de Barcelona. Si bien al 2021 la superficie visada en la capital catalana suponía el 31,1% del total de la demarcación, ahora solo representa el 20,3%.
También son especialmente significativos los crecimientos experimentados a las demarcaciones de Girona, con 684.742 m² visados, un 1,6% más que los 674.244 m² del 2021; y de Tarragona, donde la superficie visada se incrementa un 17% respeto el 2021 (de 332.961 m² a 389.566 m²). En Lleida, el crecimiento es del 8,7% (de 264.583 m² a 287.536 m²).
2. El número de expedientes visados es muy similar al del 2021. Se han visado un total de 9.503 expedientes, es decir, un 0,27% más que los 9.477 registrados el 2021. Según los datos, el incremento en número de proyectos se concentra a la demarcación de Girona y al resto de la provincia de Barcelona, exceptuando la capital.
3. La rehabilitación se estanca, después del ligero crecimiento del 2021. La rehabilitación sigue estancada en casa nuestra y la puesta en marcha de todos los programas de impulso a la rehabilitación financiados por los fondos Next Generation no ha tenido un impacto positivo en los datos. De hecho, la superficie visada en rehabilitación ha estado de 1.122.682, un 9,3% menos que el 2021 y solo representa el 24,7% del total de la superficie visada.
En cambio, sí que la rehabilitación experimenta un crecimiento positivo respeto el 2021 a las demarcaciones de las Comarcas Centrales (14,6%), Girona (4,3%) y Tarragona (6,2%). La caída, en cambio, es especialmente significativa en la ciudad de Barcelona, donde se ha visado uno (44,9%) menos de superficie en rehabilitación que el año pasado. También a la Demarcación Lleida disminuye la rehabilitación, con una reducción del 14,7%.
4. La obra nueva sigue creciendo, pero todavía a ritmo inferior al 2019. Se sitúa en 3.422.925 m² y aumenta un 8,9% respeto el 2021, pero todavía se encuentra por debajo de los 3.485.042 m² del 2019.
5. A pesar de que la creación de vivienda crece, continúa por debajo de los niveles óptimos. El año 2022 se ha cerrado con 15.358 viviendas de nueva creación visadas, un 5,3% más que el 2021, pero todavía lejos de la cifra óptima de 25.000 viviendas anuales que la Agencia de la Vivienda de Cataluña considera necesarios para el periodo 2020-2024 (según el Plan territorial sectorial de la vivienda en Cataluña). Todas las demarcaciones menos Girona presentan un comportamiento positivo respeto el 2021. En la ciudad de Barcelona, en cambio, la creación de viviendas ha caído un 48,1% en relación con el año pasado y se queda en 1.454.
De estas 15.358 viviendas de nueva creación, un total de 1.333 son viviendas de protección oficial que se corresponden a 43 proyectos visados por el COAC y están situados, fundamentalmente, en Barcelona ciudad y su Área Metropolitana.
De estos 43 proyectos, hay 19 que combinan vivienda libre (785) y vivienda de protección oficial (298). Y de estos 19, 4 están situados en la ciudad de Barcelona y suponen la creación de un total de 159 viviendas (104 de libras y 55 de protección oficial) que se han planificado siguiendo la reserva del MPGM del 30% de protección oficial aprobada el 2018.
6. En relación con la no vivienda, las cifras son positivas: la superficie crece un 2,9% si comparamos con 2021, con un total de 1.292.341 m² visados. La hostelería recupera el ritmo después de dos años muy malos a causa de la pandemia y crece un 91,3% respeto el 2021, igual que las oficinas, que marcan un repunte del 12,2%. La industria y el comercio registran crecimientos negativos del 12,9% y el 8,5%, respectivamente.
El ámbito de la sanidad encadena un nuevo año de crecimiento positivo (33,7% en relación con el año pasado), mientras que el de la educación sufre una reducción del 46,7%. Aun así, hay que tener en cuenta que, igual que pasa con los proyectos de vivienda de protección oficial, son pocos los de uso sanitario y educativo que pasan por el trámite del visado colegial.
Consultad las gráficas de visado
El encuentro ha contado con la participación del decano del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras y el jefe del Área Técnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicado las tendencias que se identifican de manera global y por demarcaciones territoriales.
El estudio presentado se ha hecho a partir de los proyectos de ejecución de obra visados, obligatorios para poder empezar obras de nueva planta y de gran rehabilitación. Las conclusiones de este análisis proporcionan los datos más fiables de aquello que en el futuro inmediato se construirá en el territorio.
Los datos confirman la tendencia de la lenta recuperación del sector
El sector presenta un crecimiento positivo respeto el 2021 en cuanto a superficie visada, pero todavía está por debajo de los niveles previos a la pandemia: en 2022 se ha cerrado con un total de 4.620.037 m² visados, cifra que supone un incremento de un 4% respeto el 2021 e indica una tendencia positiva y de recuperación. Además, el resultado del 2022 se sitúa por encima de las previsiones del informe Euroconstruct, que preveía cerrar el ejercicio del sector de la construcción con un crecimiento del 3%.
Aun así, los datos de superficie visada muestran que seguimos un 1,5% por debajo que el 2019, antes de la pandemia, y se confirma así la tendencia de la lenta recuperación del sector. En este sentido, Euroconstruct prevé un estancamiento del crecimiento de la construcción del 0,2% para el 2023.
La ciudad de Barcelona afronta el reto de reformar el tejido urbano consolidado
La ciudad de Barcelona presenta una casuística particular. Se ha producido una bajada del 31% en la superficie visada (585.657 m²) en la ciudad condal, pero hay que tener en cuenta que queda muy poco suelo libre y, por lo tanto, habrá que repensar como se reforma y rehabilita el tejido urbano consolidado. Por otro lado, también se tiene que poner de relevo la vitalidad inmobiliaria del distrito del 22@: los visados de oficinas se han incrementado un 3,7%.
El número de viviendas de nueva creación también ha disminuido (1.454, un 48% inferior al 2021). Una de las causas que puede haber provocado la caída son ciertos procesos de ajuste normativo por parte de la administración, que han propiciado que la inversión se desplace en el Área Metropolitana de Barcelona.
Así, se puede observar como el Área Metropolitana se han visado 4.158 viviendas de nueva creación, un 31,9% más que el año anterior. El mismo sucede con la superficie visada, que en el Área Metropolitana llega hasta los 1.051.497 m² (+39,3%). Los proyectos con mayor número de viviendas se concentran principalmente en Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Viladecans y Badalona, ciudades de la periferia de Barcelona.
Poco impacto de los fondos Next Generation
Los datos sobre rehabilitación muestran el poco impacto que ha tenido la puesta en marcha, este 2022, de los programas de impulso a la rehabilitación financiados a través de los fondos europeos Next Generation. En conjunto, la rehabilitación, que ha caído un 9,3% respeto el 2021, sigue estancada y solo representa un 25% de la superficie total visada, una cuestión que también se explica porque para muchas actuaciones de renovación, el trámite del visado no es obligatorio. La cifra está muy lejos del crecimiento del 4,5% de este subsector al conjunto de Europa que prevé Euroconstruct, impulsado principalmente por el programa ‘SuperBonus’ de Italia.
Desde el COAC seguimos trabajando para activar la cultura de la rehabilitación, porque la respuesta a los nuevos retos tiene que pasar para rehabilitar, renovar y mejorar nuestros edificios, barrios y ciudades con una mirada integral de las intervenciones.
Es por eso que este 2022 se han impulsado campañas de concienciación ciudadana sobre el papel de la arquitectura en la salud de las personas o la promoción de la rehabilitación. También se ha abierto la Oficina Técnica de Rehabilitación, que asesora, informa y acompaña la ciudadanía en la rehabilitación de edificios vinculada a los Next Generation.
Los fondos europeos son una oportunidad única para promover la rehabilitación de nuestro parque edificado. Aun así, se está notando un retraso en la llegada de solicitudes motivado, parcialmente, por los largos y complejos procesos a través de los cuales las comunidades de propietarios tienen que decidir y tramitar las ayudas.
A continuación se hace un análisis general por temáticas:
1. En relación con la superficie visada, el sector crece prácticamente en todo el territorio, a excepción de la ciudad de Barcelona y la demarcación del Ebro. El conjunto de la Demarcación de Barcelona crece respeto el 2021 (+2,5%). Hay que destacar que la recuperación se concentra fuera de la ciudad de Barcelona. Si bien al 2021 la superficie visada en la capital catalana suponía el 31,1% del total de la demarcación, ahora solo representa el 20,3%.
También son especialmente significativos los crecimientos experimentados a las demarcaciones de Girona, con 684.742 m² visados, un 1,6% más que los 674.244 m² del 2021; y de Tarragona, donde la superficie visada se incrementa un 17% respeto el 2021 (de 332.961 m² a 389.566 m²). En Lleida, el crecimiento es del 8,7% (de 264.583 m² a 287.536 m²).
2. El número de expedientes visados es muy similar al del 2021. Se han visado un total de 9.503 expedientes, es decir, un 0,27% más que los 9.477 registrados el 2021. Según los datos, el incremento en número de proyectos se concentra a la demarcación de Girona y al resto de la provincia de Barcelona, exceptuando la capital.
3. La rehabilitación se estanca, después del ligero crecimiento del 2021. La rehabilitación sigue estancada en casa nuestra y la puesta en marcha de todos los programas de impulso a la rehabilitación financiados por los fondos Next Generation no ha tenido un impacto positivo en los datos. De hecho, la superficie visada en rehabilitación ha estado de 1.122.682, un 9,3% menos que el 2021 y solo representa el 24,7% del total de la superficie visada.
En cambio, sí que la rehabilitación experimenta un crecimiento positivo respeto el 2021 a las demarcaciones de las Comarcas Centrales (14,6%), Girona (4,3%) y Tarragona (6,2%). La caída, en cambio, es especialmente significativa en la ciudad de Barcelona, donde se ha visado uno (44,9%) menos de superficie en rehabilitación que el año pasado. También a la Demarcación Lleida disminuye la rehabilitación, con una reducción del 14,7%.
4. La obra nueva sigue creciendo, pero todavía a ritmo inferior al 2019. Se sitúa en 3.422.925 m² y aumenta un 8,9% respeto el 2021, pero todavía se encuentra por debajo de los 3.485.042 m² del 2019.
5. A pesar de que la creación de vivienda crece, continúa por debajo de los niveles óptimos. El año 2022 se ha cerrado con 15.358 viviendas de nueva creación visadas, un 5,3% más que el 2021, pero todavía lejos de la cifra óptima de 25.000 viviendas anuales que la Agencia de la Vivienda de Cataluña considera necesarios para el periodo 2020-2024 (según el Plan territorial sectorial de la vivienda en Cataluña). Todas las demarcaciones menos Girona presentan un comportamiento positivo respeto el 2021. En la ciudad de Barcelona, en cambio, la creación de viviendas ha caído un 48,1% en relación con el año pasado y se queda en 1.454.
De estas 15.358 viviendas de nueva creación, un total de 1.333 son viviendas de protección oficial que se corresponden a 43 proyectos visados por el COAC y están situados, fundamentalmente, en Barcelona ciudad y su Área Metropolitana.
De estos 43 proyectos, hay 19 que combinan vivienda libre (785) y vivienda de protección oficial (298). Y de estos 19, 4 están situados en la ciudad de Barcelona y suponen la creación de un total de 159 viviendas (104 de libras y 55 de protección oficial) que se han planificado siguiendo la reserva del MPGM del 30% de protección oficial aprobada el 2018.
6. En relación con la no vivienda, las cifras son positivas: la superficie crece un 2,9% si comparamos con 2021, con un total de 1.292.341 m² visados. La hostelería recupera el ritmo después de dos años muy malos a causa de la pandemia y crece un 91,3% respeto el 2021, igual que las oficinas, que marcan un repunte del 12,2%. La industria y el comercio registran crecimientos negativos del 12,9% y el 8,5%, respectivamente.
El ámbito de la sanidad encadena un nuevo año de crecimiento positivo (33,7% en relación con el año pasado), mientras que el de la educación sufre una reducción del 46,7%. Aun así, hay que tener en cuenta que, igual que pasa con los proyectos de vivienda de protección oficial, son pocos los de uso sanitario y educativo que pasan por el trámite del visado colegial.
Consultad las gráficas de visado
24/01/2023
Nova instrucció per a la interpretació de la normativa sobre l’ús i integració d’elements de suport per a la instal·lació de plaques solars sobre terrats i cobertes a Barcelona
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’Ajuntament de Barcelona ha publicat la Instrucció relativa a la interpretació de la normativa sobre l’ús i integració d’elements de suport per a la instal·lació de plaques solars sobre terrats i cobertes a Barcelona.
Els elements de suport de plaques solars o captadors d’energia solar a què es refereix aquesta instrucció són totes aquelles estructures que van col·locades (ja sigui de forma superposada o a una determinada alçada o distància del pla sobre el que s’instal·len) en terrats, cobertes planes o inclinades i/o façanes, mitjançant diferents tipus d’ancoratges (lastres o fixacions mecàniques).
La instrucció indica els criteris i condicionants d’integració d’elements de suport per a instal·lacions solar respecte:
- Les condicions generals de col·locació
- Les condicions específiques paisatgístiques
- Les condicions específiques volumètriques
- Les condicions específiques compositives i materials.
Aquesta Instrucció entra en vigor el dia de la seva publicació a la Gaseta Municipal de Barcelona.
Els elements de suport de plaques solars o captadors d’energia solar a què es refereix aquesta instrucció són totes aquelles estructures que van col·locades (ja sigui de forma superposada o a una determinada alçada o distància del pla sobre el que s’instal·len) en terrats, cobertes planes o inclinades i/o façanes, mitjançant diferents tipus d’ancoratges (lastres o fixacions mecàniques).
La instrucció indica els criteris i condicionants d’integració d’elements de suport per a instal·lacions solar respecte:
- Les condicions generals de col·locació
- Les condicions específiques paisatgístiques
- Les condicions específiques volumètriques
- Les condicions específiques compositives i materials.
Aquesta Instrucció entra en vigor el dia de la seva publicació a la Gaseta Municipal de Barcelona.
27/01/2023
La construcció es recupera lentament al conjunt del territori
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analitzat aquest dimarts, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, el visat de construcció i rehabilitació a Catalunya referent a l’any 2022.
La trobada ha comptat amb la participació del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras i el cap de l’Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicat les tendències que s’identifiquen de manera global i per demarcacions territorials.
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen la tendència de la lenta recuperació del sector
El sector presenta un creixement positiu respecte el 2021 quant a superfície visada, però encara està per sota dels nivells previs a la pandèmia: l’any 2022 s’ha tancat amb un total de 4.620.037 m2 visats, xifra que suposa un increment d’un 4% respecte el 2021 i indica una tendència positiva i de recuperació. A més a més, el resultat del 2022 se situa per sobre de les previsions de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici del sector de la construcció amb un creixement del 3%.
Tot i així, les dades de superfície visada mostren que seguim un 1,5% per sota que el 2019, abans de la pandèmia, i es confirma així la tendència de la lenta recuperació del sector. En aquest sentit, Euroconstruct preveu un estancament del creixement de la construcció del 0,2% per al 2023.
La ciutat de Barcelona afronta el repte de reformar el teixit urbà consolidat
La ciutat de Barcelona presenta una casuística particular. S’ha produït una davallada del 31% en la superfície visada (585.657 m2) a la ciutat comtal, però cal tenir en compte que queda molt poc sòl lliure i, per tant, caldrà repensar com es reforma i rehabilita el teixit urbà consolidat. D’altra banda, també s’ha de posar de relleu la vitalitat immobiliària del districte del 22@: els visats d’oficines s’han incrementat un 3,7%.
El nombre d’habitatge de nova creació també ha disminuït (1.454, un 48% inferior al 2021). Una de les causes que pot haver provocat la caiguda són certs processos d’ajust normatiu per part de l’administració, que han propiciat que la inversió es desplaci a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Així, es pot observar com a l’Àrea Metropolitana s’han visat 4.158 habitatges de nova creació, un 31,9% més que l’any anterior. El mateix succeeix amb la superfície visada, que a l’Àrea Metropolitana arriba fins als 1.051.497 m2 (+39,3%). Els projectes amb major nombre d’habitatges es concentren principalment a Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Viladecans i Badalona, ciutats de la perifèria de Barcelona.
Poc impacte dels fons Next Generation
Les dades sobre rehabilitació mostren el poc impacte que ha tingut la posada en marxa, aquest 2022, dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. En conjunt, la rehabilitació, que ha caigut un 9,3% respecte el 2021, segueix estancada a casa nostra i només representa un 25% de la superfície total visada, una qüestió que també s’explica perquè per a moltes actuacions de renovació, el tràmit del visat no és obligatori. La xifra està molt lluny del creixement del 4,5% d’aquest subsector al conjunt d’Europa que preveu Euroconstruct, impulsat principalment pel programa ‘SuperBonus’ d’Itàlia.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
És per això que aquest 2022 s’han impulsat campanyes de conscienciació ciutadana sobre el paper de l’arquitectura en la salut de les persones o la promoció de la rehabilitació. També s’ha obert l’Oficina Tècnica de Rehabilitació, que assessora, informa i acompanya la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation.
Els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Tot i així, s’està notant un retard en l’arribada de sol·licituds motivat, parcialment, pels llargs i complexos processos a través dels quals les comunitats de propietaris han de decidir i tramitar els ajuts.
A continuació es fa un anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector creix pràcticament a tot el territori, a excepció de la ciutat de Barcelona i la demarcació de l’Ebre. El conjunt de la Demarcació de Barcelona creix respecte el 2021 (+2,5%). Cal destacar que la recuperació es concentra fora de la ciutat de Barcelona. Si bé al 2021 la superfície visada a la capital catalana suposava el 31,1% del total de la demarcació, ara només representa el 20,3%.
També són especialment significatius els creixements experimentats a les demarcacions de Girona, amb 684.742 m2 visats, un 1,6% més que els 674.244 m2 del 2021; i de Tarragona, on la superfície visada s’incrementa un 17% respecte el 2021 (de 332.961 m2 a 389.566 m2). A Lleida, el creixement és del 8,7% (de 264.583 m2 a 287.536 m2).
2. El nombre d’expedients visats és molt similar al del 2021. S’han visat un total de 9.503 expedients, és a dir, un 0,27% més que els 9.477 registrats el 2021. Segons les dades, l’increment en nombre de projectes es concentra a la demarcació de Girona i a la resta de la província de Barcelona, exceptuant la capital.
3. La rehabilitació s’estanca, després del lleuger creixement del 2021. La rehabilitació segueix estancada a casa nostra i la posada en marxa de tots els programes d’impuls a la rehabilitació finançats pels fons Next Generation no ha tingut un impacte positiu en les dades. De fet, la superfície visada en rehabilitació ha estat de 1.122.682, un 9,3% menys que el 2021 i només representa el 24,7% del total de la superfície visada.
En canvi, sí que la rehabilitació experimenta un creixement positiu respecte el 2021 a les demarcacions de les Comarques Centrals (14,6%), Girona (4,3%) i Tarragona (6,2%). La caiguda, en canvi, és especialment significativa a la ciutat de Barcelona, on s’ha visat un (44,9%) menys de superfície en rehabilitació que l’any passat. També a la Demarcació Lleida disminueix la rehabilitació, amb una reducció del 14,7%.
4. L’obra nova segueix creixent, però encara a ritme inferior al 2019. Se situa en 3.422.925 m2 i augmenta un 8,9% respecte el 2021 però encara es troba per sota dels 3.485.042 m2 del 2019.
5. Malgrat que la creació d’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any 2022 s’ha tancat amb 15.358 habitatges de nova creació visats, un 5,3% més que el 2021, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya). Totes les demarcacions menys Girona presenten un comportament positiu respecte el 2021. A la ciutat de Barcelona, en canvi, la creació d’habitatges ha caigut un 48,1% en relació a l’any passat i es queda en 1.454.
D’aquests 15.358 habitatges de nova creació, un total de 1.333 són habitatges de protecció oficial que es corresponen a 43 projectes visats pel COAC i estan situats fonamentalment, a Barcelona ciutat i la seva Àrea Metropolitana.
D’aquests 43 projectes, n’hi ha 19 que combinen habitatge lliure (785) i habitatge de protecció oficial (298). I d’aquests 19, 4 estan situats a la ciutat de Barcelona i suposen la creació d’un total de 159 habitatges (104 de lliures i 55 de protecció oficial) que s’han planificat seguint la reserva del MPGM del 30% de protecció oficial aprovada el 2018.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives: la superfície creix un 2,9% si comparem amb 2021, amb un total de 1.292.341 m2 visats. L’hostaleria recupera el ritme després de dos anys molt dolents a causa de la pandèmia i creix un 91,3% respecte el 2021, igual que les oficines, que marquen un repunt del 12,2%. La indústria i el comerç registren creixements negatius del 12,9% i el 8,5%, respectivament.
L’àmbit de la sanitat encadena un nou any de creixement positiu (33,7% en relació a l’any passat), mentre que el de l’educació pateix una reducció del 46,7%. Tot i així, cal tenir en compte que, igual que passa amb els projectes d’habitatge protegit, són pocs els d’ús sanitari i educatiu que passen pel tràmit del visat col·legial.
Consulteu els gràfics de visat
La trobada ha comptat amb la participació del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia, la directora general del COAC, Sònia Oliveras i el cap de l’Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel, que han explicat les tendències que s’identifiquen de manera global i per demarcacions territorials.
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i de gran rehabilitació. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen la tendència de la lenta recuperació del sector
El sector presenta un creixement positiu respecte el 2021 quant a superfície visada, però encara està per sota dels nivells previs a la pandèmia: l’any 2022 s’ha tancat amb un total de 4.620.037 m2 visats, xifra que suposa un increment d’un 4% respecte el 2021 i indica una tendència positiva i de recuperació. A més a més, el resultat del 2022 se situa per sobre de les previsions de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici del sector de la construcció amb un creixement del 3%.
Tot i així, les dades de superfície visada mostren que seguim un 1,5% per sota que el 2019, abans de la pandèmia, i es confirma així la tendència de la lenta recuperació del sector. En aquest sentit, Euroconstruct preveu un estancament del creixement de la construcció del 0,2% per al 2023.
La ciutat de Barcelona afronta el repte de reformar el teixit urbà consolidat
La ciutat de Barcelona presenta una casuística particular. S’ha produït una davallada del 31% en la superfície visada (585.657 m2) a la ciutat comtal, però cal tenir en compte que queda molt poc sòl lliure i, per tant, caldrà repensar com es reforma i rehabilita el teixit urbà consolidat. D’altra banda, també s’ha de posar de relleu la vitalitat immobiliària del districte del 22@: els visats d’oficines s’han incrementat un 3,7%.
El nombre d’habitatge de nova creació també ha disminuït (1.454, un 48% inferior al 2021). Una de les causes que pot haver provocat la caiguda són certs processos d’ajust normatiu per part de l’administració, que han propiciat que la inversió es desplaci a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Així, es pot observar com a l’Àrea Metropolitana s’han visat 4.158 habitatges de nova creació, un 31,9% més que l’any anterior. El mateix succeeix amb la superfície visada, que a l’Àrea Metropolitana arriba fins als 1.051.497 m2 (+39,3%). Els projectes amb major nombre d’habitatges es concentren principalment a Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Viladecans i Badalona, ciutats de la perifèria de Barcelona.
Poc impacte dels fons Next Generation
Les dades sobre rehabilitació mostren el poc impacte que ha tingut la posada en marxa, aquest 2022, dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. En conjunt, la rehabilitació, que ha caigut un 9,3% respecte el 2021, segueix estancada a casa nostra i només representa un 25% de la superfície total visada, una qüestió que també s’explica perquè per a moltes actuacions de renovació, el tràmit del visat no és obligatori. La xifra està molt lluny del creixement del 4,5% d’aquest subsector al conjunt d’Europa que preveu Euroconstruct, impulsat principalment pel programa ‘SuperBonus’ d’Itàlia.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
És per això que aquest 2022 s’han impulsat campanyes de conscienciació ciutadana sobre el paper de l’arquitectura en la salut de les persones o la promoció de la rehabilitació. També s’ha obert l’Oficina Tècnica de Rehabilitació, que assessora, informa i acompanya la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation.
Els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Tot i així, s’està notant un retard en l’arribada de sol·licituds motivat, parcialment, pels llargs i complexos processos a través dels quals les comunitats de propietaris han de decidir i tramitar els ajuts.
A continuació es fa un anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector creix pràcticament a tot el territori, a excepció de la ciutat de Barcelona i la demarcació de l’Ebre. El conjunt de la Demarcació de Barcelona creix respecte el 2021 (+2,5%). Cal destacar que la recuperació es concentra fora de la ciutat de Barcelona. Si bé al 2021 la superfície visada a la capital catalana suposava el 31,1% del total de la demarcació, ara només representa el 20,3%.
També són especialment significatius els creixements experimentats a les demarcacions de Girona, amb 684.742 m2 visats, un 1,6% més que els 674.244 m2 del 2021; i de Tarragona, on la superfície visada s’incrementa un 17% respecte el 2021 (de 332.961 m2 a 389.566 m2). A Lleida, el creixement és del 8,7% (de 264.583 m2 a 287.536 m2).
2. El nombre d’expedients visats és molt similar al del 2021. S’han visat un total de 9.503 expedients, és a dir, un 0,27% més que els 9.477 registrats el 2021. Segons les dades, l’increment en nombre de projectes es concentra a la demarcació de Girona i a la resta de la província de Barcelona, exceptuant la capital.
3. La rehabilitació s’estanca, després del lleuger creixement del 2021. La rehabilitació segueix estancada a casa nostra i la posada en marxa de tots els programes d’impuls a la rehabilitació finançats pels fons Next Generation no ha tingut un impacte positiu en les dades. De fet, la superfície visada en rehabilitació ha estat de 1.122.682, un 9,3% menys que el 2021 i només representa el 24,7% del total de la superfície visada.
En canvi, sí que la rehabilitació experimenta un creixement positiu respecte el 2021 a les demarcacions de les Comarques Centrals (14,6%), Girona (4,3%) i Tarragona (6,2%). La caiguda, en canvi, és especialment significativa a la ciutat de Barcelona, on s’ha visat un (44,9%) menys de superfície en rehabilitació que l’any passat. També a la Demarcació Lleida disminueix la rehabilitació, amb una reducció del 14,7%.
4. L’obra nova segueix creixent, però encara a ritme inferior al 2019. Se situa en 3.422.925 m2 i augmenta un 8,9% respecte el 2021 però encara es troba per sota dels 3.485.042 m2 del 2019.
5. Malgrat que la creació d’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any 2022 s’ha tancat amb 15.358 habitatges de nova creació visats, un 5,3% més que el 2021, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya). Totes les demarcacions menys Girona presenten un comportament positiu respecte el 2021. A la ciutat de Barcelona, en canvi, la creació d’habitatges ha caigut un 48,1% en relació a l’any passat i es queda en 1.454.
D’aquests 15.358 habitatges de nova creació, un total de 1.333 són habitatges de protecció oficial que es corresponen a 43 projectes visats pel COAC i estan situats fonamentalment, a Barcelona ciutat i la seva Àrea Metropolitana.
D’aquests 43 projectes, n’hi ha 19 que combinen habitatge lliure (785) i habitatge de protecció oficial (298). I d’aquests 19, 4 estan situats a la ciutat de Barcelona i suposen la creació d’un total de 159 habitatges (104 de lliures i 55 de protecció oficial) que s’han planificat seguint la reserva del MPGM del 30% de protecció oficial aprovada el 2018.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives: la superfície creix un 2,9% si comparem amb 2021, amb un total de 1.292.341 m2 visats. L’hostaleria recupera el ritme després de dos anys molt dolents a causa de la pandèmia i creix un 91,3% respecte el 2021, igual que les oficines, que marquen un repunt del 12,2%. La indústria i el comerç registren creixements negatius del 12,9% i el 8,5%, respectivament.
L’àmbit de la sanitat encadena un nou any de creixement positiu (33,7% en relació a l’any passat), mentre que el de l’educació pateix una reducció del 46,7%. Tot i així, cal tenir en compte que, igual que passa amb els projectes d’habitatge protegit, són pocs els d’ús sanitari i educatiu que passen pel tràmit del visat col·legial.
Consulteu els gràfics de visat
24/01/2023
L'OCT PUBLICA NOUS DOCUMENTS D'AJUDA AL PROJECTE EN RELACIÓ AMB EL CODI ESTRUCTURAL I AMB LES MODIFICACIONS DEL CTE
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Arran dels darrers canvis normatius, l'Oficina Consultora Tècnica del COAC continua ampliant els documents d’ajuda disponibles per als col·legiats, per facilitar la seva aplicació a la redacció de projectes.
Així, pel que fa al Codi Estructural (RD 470/2021), s’ha publicat al web:
- Nova guia breu de suport tècnic relacionada amb la protecció i reparació d’estructures de formigó, on es recullen tant els criteris i sistemes de reparació d’estructures de formigó que preveu el Codi Estructural, com els de protecció per a la millora de la durabilitat i el control a efectuar sobre aquests treballs.
Accés a les guies del Codi Estructural – Estructures de formigó (III)*
- Nou guió sobre el contingut dels projectes de reparació estructural en edificis existents, encaminats a impedir o alentir processos de deteriorament o a restablir les prestacions inicials de l’estructura. La guia està disponible al web de l'OCT tant en format pdf (que incorpora els comentaris i notes d’ajuda), com en format word.
Accés a les guies d’intervencions en edificis existents (Reparació d’estructures de formigó)
I en relació amb la darrera modificació del Codi Tècnic de l’Edificació (RD 450/2022), s’ha actualitzat la fitxa per a la justificació de l’HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques (RITE).
Accés a la fitxa per a la justificació de l’HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques (RITE)
Des de l’OCT es continua treballant en la redacció de documents d’ajuda relacionats amb Codi estructural i la darrera modificació del CTE, dels quals us n’informarem en el moment de la seva publicació.
* Per accedir a tots aquests documents cal tenir contractat el Tram Complementari
23/01/2023