Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

1a sesión del Ciclo Hábitat II: Recursos

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 15 de octubre a las 18.30 h empieza el ciclo Hàbitat II, los primeros pasos, comisariado por los arquitectos Ferran Vizoso, Jesús Cardona y Carlos Bergillos. 

La gestión de los recursos tiene un papel fundamental en la creación del hábitat. Los recursos renovables no se deberían extraer por encima de su tasa de renovación. Los recursos no renovables en cambio, se deben explotar a un ritmo que permita su sustitución antes de su agotamiento. La arquitectura debe ampliar su visión para contemplar los flujos de materiales y energía asociados a nuestras intervenciones. Los impactos sobre el territorio, que es un recurso no renovable, también deberían incorporarse a esta visión holística que proponemos para la arquitectura.

En esta primera sesión presentaremos experiencias arquitectónicas, tanto de escala territorial como de edificios, que revisan las estrategias imperantes en la arquitectura actual, basadas en el uso masivo de recursos y el despilfarro de buena parte de ellos, y contaremos con la presencia de:

- Fabián López, dr. arquitecto y socio fundador de Sociedad Orgánica
Marc Montlleóbiólogo y director técnico de Barcelona Regional 
Josep Bunyesc, dr. arquitecto

Recupera la sesión en vídeo:

Empieza el ciclo de conferencias Hábitat II

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Entendemos que la arquitectura es el arte de habitar el territorio: el transformamos para hacerlo habitable. El hecho de habitar no se da únicamente en los edificios o las ciudades, sino en todo el territorio que da apoyo a nuestra manera de vivir. Como ya vimos en el ciclo HABITAT I, son las relaciones entre el metabolismo socioeconómico y la biosfera las que determinan nuestras posibilidades de habitar.

El ciclo HABITAT II nos proporcionará herramientas, métodos y estrategias que responden a esta noción de habitar. Veremos qué puede hacer la arquitectura para reducir la demanda de recursos, restaurar los ecosistemas para hacer más habitable nuestro entorno y dinamizar nuevas formas de cooperación social. Muestras de iniciativas que, aunque de manera marginal, proponen alternativas válidas a la trayectoria de colapso de nuestro sistema socioeconómico. Las entendemos como LOS PRIMEROS PASOS.

Conferencias
· 15 de octubre HÁBITAT RECURSOS con Fabián López, Marc Montlleó y Josep Bunyesc. 

· 12 de noviembre HÁBITAT BIOSFERA 

· 10 de diciembre BITAT ECONOMÍA 
21/09/2020
Tornar
El valor històric i arquitectònic de l’Escola Industrial de Barcelona

El valor històric i arquitectònic del recinte de l'Escola Industrial de Barcelona

Imatge: 
Recinte de l’Escola Industrial a l’eixample de Barcelona. Manipulació realitzada per Carla García Pagès i Jaume Rosell, d’una fotografia de començaments dels anys 1960.
El proper dijous 22 d’octubre a les 17 h, Jaume Rosell, coautor del llibre "L’Escola Industrial de Barcelona 1904-2004, cent anys d’ensenyament tècnic i d’arquitectura", farà una conferència on line sobre el valor històric i arquitectònic del recinte de l’Escola Industrial de Barcelona. 

El recinte de l’Escola Industrial de Barcelona, amb els seus edificis, és el resultat de diverses transformacions que s’han produït, al fil de nous usos i necessitats, al llarg de més de 150 anys. El conjunt va començar a ser construït el 1867 com a fàbrica tèxtil. La fàbrica va plegar el 1889 i, al cap de vint anys, la Diputació de Barcelona en va comprar la propietat amb la idea d’ubicar-hi la Universitat Industrial de Catalunya de la Mancomunitat, fet que es dugué a terme progressivament; començà a funcionar el 1909 i amb la reutilització de la majoria dels edificis existents, amb molta cura i poca despesa.  Al cap de 15 anys, amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, la universitat es va estroncar. Però, aleshores l’equipament del recinte va créixer notablement per transformar-se en una universitat internacional: l’Instituto Politécnico Hispano-Americano, adoptant la forma general que avui percebem. L’Instituto no va arribar a funcionar i el recinte va continuar acollint part dels ensenyaments i serveis pels quals havia estat creat. Amb la Guerra Civil i la postguerra, edificis i espais es van deteriorar fins que a començaments dels anys 60, amb el creixement de la població estudiantil, es feren noves reformes, ampliacions i edificacions. Després, a partir de la transició política, el conjunt fou renovat i mantingut amb cura, allotjant alguns serveis de la institució i una gran població d’estudiants, la qual, en gran part, fa poc que ha abandonat l’indret.
Aquest recinte de servei, al mig de l’Eixample de Barcelona, ha conegut la participació dels millors arquitectes que han construït i reconstruït els edificis. La qualitat d’aquesta obra, feta sempre amb respecte per les preexistències, pot explicar en bona part la historia de l’arquitectura catalana moderna.


Jaume Rosell, autor de diversos estudis sobre arquitectura i construcció, ha estat professor d’Història de l’Arquitectura des de 1978 al 2016 a la Universitat Politècnica de Catalunya i, entre 1998 i 2005, també a l’Escola d’Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull.


La sessió serà on line i es podrà seguir en directe a través de la plataforma Microsoft Teams. 
Cal inscripció prèvia
Les persones inscrites rebran un correu amb l'enllaç per accedir a la sessió.

Presentació de la revista TC Cuadenos sobre "PMMT Arquitectura Sanitària"

El proper 15 d'octubre a les 18 h, i a través del canal d'Instagram de La Capell, tindrà lloc la presentació e la revista TC Cuadenos. PMMT Arquitectura Sanitària amb la participació de Patrício Martínez i Maximà Torruella, autors, arquitectes i socis-directors de PMMT Arquitectura, i de Juan Trias de Bes, arquitecte i fundador de TdB Arquitectura.

Prem aquí per seguir-la.

Pages