Presentació del llibre "La casa Zariquiey en Cadaqués, F. Barba Corsini 1957"
El dijous 16 d'abril, a les 19 hores, la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC acull la presentació de la segona edició revisada i actualitzada del llibre "La casa Zariquiey en Cadaqués, F. Barba Corsini 1957: Redescubriendo una nueva condición de lugar", en la qual estudi d’arquitectura Toni Gironès 2017–202, vol posar en valor una obra clau de l’arquitectura moderna i el procés de la seva recuperació contemporània.
La casa Zariquiey, projectada per F. J. Barba Corsini l’any 1957, constitueix un referent del moviment modern al Mediterrani. Seixanta anys després de la seva construcció, el canvi de propietat impulsa una intervenció a càrrec de l’estudi d’arquitectura Toni Gironès, centrada en la recuperació dels elements originals de l’habitatge i, alhora, en l’adequació a noves formes d’habitar. El projecte revisa la relació entre espai, clima i vida quotidiana, incorporant una mirada contemporània respectuosa amb el lloc.
El llibre recull aquest procés a través de fotografies d’abans i després, plànols i esbossos, i es planteja com una continuïtat editorial del volum dedicat a Barba Corsini de Joaquim Ruiz Millet, mantenint-ne el format, el ritme i els criteris d’edició.
L’acte s’iniciarà amb una breu presentació del llibre i del projecte, i donarà pas a una conversa oberta amb Bet Capdeferro, Roger Miralles, Sílvia Musquera i Joaquim Ruiz Millet interaccionant alhora amb el públic present a la sala, fet que permetrà ampliar la reflexió sobre la vigència del llegat modern i els reptes de la seva reinterpretació contemporània.
Entrada lliure.
Presentació de "100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water"
El 16 de març a les 18.30h el COAC va acullir la presentació de 100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water, una publicació concebuda com un vocabulari projectiu ecosocial i desenvolupada en el marc de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures (Parlaments d’Aigua), el projecte presentat per l’Institut Ramon Llull a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.
Presentació del llibre "SOS Habitatge"
El proper 26 de març a les 18.30 h la sala d'actes del COAC acull la presentació de la publicació “SOS Habitatge” amb la participació de Lisa Marrani (Comissió d’Urbanisme de la FAVB), Jaume Artigues (Comissió d’Habitatge de la FAVB) i Marc Fando (Voltes Cooperativa d’Arquitectura).
La fractura que separa dues Barcelones és cada cop més profunda i ens encamina acceleradament a la gentrificació d’uns barris i el buidatge d’altres. És una de les conclusions més contundents que extreu l’estudi “SOS habitatge: anàlisi de la situació de l’habitatge a Barcelona des del moviment veïnal”, elaborat per les comissions d’Urbanisme i Habitatge de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), amb la col·laboració de Voltes Cooperativa d’Arquitectura. Un estudi que, per primera vegada, posa sobre el mapa de la ciutat una radiografia molt precisa de l’especulació i l’habitatge protegit, dos mercats amb vasos comunicants.
Inscriu-t'hi
La fractura que separa dues Barcelones és cada cop més profunda i ens encamina acceleradament a la gentrificació d’uns barris i el buidatge d’altres. És una de les conclusions més contundents que extreu l’estudi “SOS habitatge: anàlisi de la situació de l’habitatge a Barcelona des del moviment veïnal”, elaborat per les comissions d’Urbanisme i Habitatge de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), amb la col·laboració de Voltes Cooperativa d’Arquitectura. Un estudi que, per primera vegada, posa sobre el mapa de la ciutat una radiografia molt precisa de l’especulació i l’habitatge protegit, dos mercats amb vasos comunicants.
Inscriu-t'hi
Presentació de la Constel·lació Gaudí. Una arquitectura col·lectiva, col·laborativa i compartida
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 9 de març a les 18.30 h i en el marc de la commemoració de l’any Gaudí, celebrarem a plaça Nova l’estrena de l’eina interactiva Constel·lació Gaudí. Una arquitectura col·lectiva, col·laborativa i compartida impulsada per la Demarcació de Barcelona del COAC amb l’objectiu de posar en valor el gran llegat arquitectònic de l’obra d’Antoni Gaudí i destacar-ne la seva aportació com arquitecte.
L’acte comptarà amb les intervencions de la presidenta de la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten i dels comissaris del projecte: el doctor arquitecte Josep Ma Montaner oferirà una aproximació a l’obra de Gaudí posant en valor el seu llegat arquitectònic i la seva manera de treballar en un context col·lectiu d’arquitectes, artesans i tècnics, i la periodista i antropòloga Isabel Aparici explicarà el funcionament de l’eina interactiva.
Accedeix a la Constel·lació Gaudí
Recupera la presentació de la sessió
Constel·lació Gaudí permet visualitzar les relacions entre l’arquitecte i els seus col·laboradors a través d'un gràfic visual i intuïtiu centrat, de moment, en els set edificis declarats Béns de Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO: Casa Vicens, Palau Güell, Casa Batlló, Casa Milà, Park Güell, Cripta de la colònia Güell, Façana del Naixement i Cripta de la Sagrada Família.
Cadascun dels edificis està representat per un cercle inicial, que correspon a la creació de l’obra de Gaudí i dels seus col·laboradors, i cada cercle concèntric, representa les intervencions que s'hi han dut a terme al llarg del temps. La imatge visual seria assimilable a la secció del tronc d’un arbre, on cada anella de creixement representa cada nova etapa d’intervenció en el patrimoni, posant en valor els i les arquitectes i tots els equips que han permès que els edificis es mantinguin en vida, com una veritable obra compartida.
Dins de cada anella diversos punts identifiquen les persones que hi han intervingut estructurats en àmbits professionals que intervenen en l’arquitectura. La Constel·lació Gaudí ens convoca a descobrir i visibilitzar el món arquitectònic, artístic, artesanal i industrial de la seva època, com de les generacions posteriors de professionals que ens permeten, un segle més tard, seguir gaudint d’aquest gran patrimoni en ús i bon estat de conservació.
Amb el suport de:
L’acte comptarà amb les intervencions de la presidenta de la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten i dels comissaris del projecte: el doctor arquitecte Josep Ma Montaner oferirà una aproximació a l’obra de Gaudí posant en valor el seu llegat arquitectònic i la seva manera de treballar en un context col·lectiu d’arquitectes, artesans i tècnics, i la periodista i antropòloga Isabel Aparici explicarà el funcionament de l’eina interactiva.
Accedeix a la Constel·lació Gaudí
Recupera la presentació de la sessió
Constel·lació Gaudí permet visualitzar les relacions entre l’arquitecte i els seus col·laboradors a través d'un gràfic visual i intuïtiu centrat, de moment, en els set edificis declarats Béns de Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO: Casa Vicens, Palau Güell, Casa Batlló, Casa Milà, Park Güell, Cripta de la colònia Güell, Façana del Naixement i Cripta de la Sagrada Família.
Cadascun dels edificis està representat per un cercle inicial, que correspon a la creació de l’obra de Gaudí i dels seus col·laboradors, i cada cercle concèntric, representa les intervencions que s'hi han dut a terme al llarg del temps. La imatge visual seria assimilable a la secció del tronc d’un arbre, on cada anella de creixement representa cada nova etapa d’intervenció en el patrimoni, posant en valor els i les arquitectes i tots els equips que han permès que els edificis es mantinguin en vida, com una veritable obra compartida.
Dins de cada anella diversos punts identifiquen les persones que hi han intervingut estructurats en àmbits professionals que intervenen en l’arquitectura. La Constel·lació Gaudí ens convoca a descobrir i visibilitzar el món arquitectònic, artístic, artesanal i industrial de la seva època, com de les generacions posteriors de professionals que ens permeten, un segle més tard, seguir gaudint d’aquest gran patrimoni en ús i bon estat de conservació.
Amb el suport de: