Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
[in]TESIS

INTESIS: Comerç, ciutat, paisatges arran de terra

Imatge: 
© Tesi doctoral Eulàlia Gómez-Escoda
La Demarcació de Tarragona del COAC us convida a la presentació de la Tesi Doctoral “Comerç, ciutat, paisatges arran de terra” a càrrec d'Eulàlia Gómez-Escoda, Dra. arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya.

La sessió s'ofereix per streaming el dijous 6 de maig de 2021 a les 19.30h mitjançant la plataforma Microsoft Teams. Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb l'enllaç per seguir la sessió en directe. Aquest enllaç es publicarà també al web unes hores abans d'iniciar l'acte.

La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia.

(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)


#dijousalcoac
#COACTarragona

 

logo del coac
Edifici modern

Conferència Carme Pinós

Imatge: 
© Duccio Malagamba. Escola Massana d'Art i Disseny, 2006-2017, Barcelona, Carme Pinós.
El dijous 15 d'abril de 2021, a les 19.30 h, l'arquitecta Carme Pinós ens  parla de la metodologia de treball del seu estudi en el context de l'exposició "Escenarios para la vida" que es pot veure fins al 9 de maig a la Fundación ICO.  Aquí pots fer un visita virtual de l'exposició.

La conferència, és una Iniciativa de la Demarcació de Tarragona de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.


 Carme Pinós inicia la seva activitat professional als anys 80 al costat de l'arquitecte Enric Miralles. Junts. El 1991 obre el seu propi taller d'arquitectura Estudi Carme Pinós i des d'aleshores desenvolupa destacats encàrrecs nacionals i internacionals, havent construït, entre altres països, a Mèxic, Àustria o França, en contextos, escenaris, programes i escales molt diverses.


L'exposició destaca 80 projectes, dels que ens explica la Plaza de Toros en Móstoles, Centrol Cultural de Benidorm, Torre Cube Guadalajara (Mexico), Caixa Forum zaragoza, Plaza Gardunya, l'Escola Massana d'Art i Disseny (2017)...


#dijousalcoac
#COACTarragona

logo del coac

 

dia de la dona #socaarquitecta

Per al 8 de març, fem més visible l'excel·lència professional de les arquitectes

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El nombre de dones arquitectes no ha parat de créixer durant les darreres dècades, però encara és lluny de la paritat: actualment, només un 32% del total de col·legiats al COAC són dones, per sota de la mitjana europea, que se situa en el 39%. Les noves col·legiacions evidencien que les dones tenen cada vegada més presència en el món de l’arquitectura, una professió dominada, històricament, pels homes.

Ja fa temps que una de les prioritats del COAC és impulsar i fomentar la participació de les arquitectes i la visibilització de la seva tasca professional. En el marc del Dia de la Dona, que se celebra avui 8 de març, el COAC impulsa una acció per posar en valor l’excel·lència professional de les arquitectes.Durant tota la setmana compartirem a les xarxes socials, amb l’etiqueta #socArquitectA, les 36 dones que han guanyat algun premi nacional o internacional l’últim any, sigui per un projecte o per trajectòria professional. 


Feliç Dia de la Dona, arquitectes!



5/03/2021
Tornar
Joan Margarit, en un acte al COAC el 2019

Muere Joan Margarit, un puente entre la arquitectura y la poesía

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El pasado 16 de febrero murió, a los 82 años, el arquitecto y poeta Joan Margarit, uno de los máximos referentes de la cultura catalana de la segunda mitad del siglo XX, que siempre conectó la arquitectura con el arte a través de sus versos. 

Poesía y arquitectura, la esencia de su obra
La poesía fue, para Margarit, una fórmula para reivindicar la arquitectura e incorporarla en sus versos, como muestran poemas como 'Càlcul d'estructures' y 'Última lliçó' o el libro 'Per tenir casa cal guanyar la guerra' (2019). Él mismo presentó este poemario en un acto en el COAC el 2019, en una conversación con la arquitecta Sílvia Farriol y un recital musicado de algunos de los poemas incluidos en el libro. 

La arquitectura fue el otro gran pilar de su vida. Catedrático de Estructuras en la ETSAB, durante años ejerció de calculista de estructuras con Carles Buxadé y colaboró en obras de gran prestigio nacional e internacional, como el Estadio Olímpico de Montjuïc o la Sagrada Familia. También cuenta con obra propia, entra la que destacan distintos edificios del campus de la Universidad Autónoma de Barcelona o el Parque Tecnológico, sin dejar de lado sus colaboraciones con arquitectos de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti. 

En 2019 recibió el Premio Cervantes, el último reconocimiento a una extensa obra poética que ha sido traducida a distintos idiomas y que acumula más de 20 premios y distinciones. 

El Colegio de Arquitectos, en nombre de todo el colectivo, expresa su más sentido pésame a familiares y amigos. Descanse en paz. 

Podéis recuperar el acto 'Poesia i arquitectura. Un únic camí':

16/02/2021
Tornar

Pages