La creació d’habitatge nou manté el sector de l’edificació
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
El sector es manté
L’edificació a Catalunya el 2024 presenta unes dades de superfície visada molt similars a les de l’any anterior amb el visat total de 4.714.594 m2.
Malgrat registrar un lleuger descens al voltant de l’1%, cal destacar que el 2023 es van visar projectes de gran envergadura (superiors als 10.000 m2), que van influir positivament en les dades finals. Si es descarten els 5 projectes més grans visats el 2023 –que representaven un 10% del total de superfície visada–, el 2024 hauria experimentat un increment del 9,8% en la superfície visada.
Així i tot, el 2024 se situa a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia, i si es compara amb xifres del 2022 aleshores suposa un augment del 4%.
L’habitatge nou, malgrat registrar la millor dada dels últims deu anys, continua quedant lluny de les xifres considerades necessàries
Amb 3.407.155 m2 visats, la superfície visada d’habitatge ha crescut un 8%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, s’han visat 17.429 habitatges de nova creació. Tot i representar un augment del 9,7%, la xifra continua allunyada dels 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya havia marcat com a necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
La rehabilitació cau, a causa també d’un exercici anterior poc usual pel visat de projectes de gran superfície
S’han visat 1.249.238 m2 de rehabilitació, 13,6% menys que l’any anterior. Cal tenir en compte que el 2023 es van visar projectes de gran superfície corresponents a rehabilitació. En aquest sentit, si es compara el 2022, la superfície de rehabilitació representa un 12,4% més que fa dos anys.
Això no obstant, la rehabilitació continua estancada a casa nostra, i representa tan sols el 27% de la superfície total visada al COAC. Cal tenir present, però, que la majoria d'intervencions de rehabilitació són de visat voluntari. En aquest sentit, les dades de què disposa el COAC no reflecteixen la totalitat de la rehabilitació a Catalunya.
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, es detecta cert increment.
El 2024 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 232 expedients corresponents a 3.555 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 114 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.372 habitatges), 37 a Comarques Centrals (218 habitatges), 30 a Girona (688 habitatges), 20 a Tarragona (1.170 habitatges), 18 a l’Ebre (19 habitatges) i 13 a Lleida (88 habitatges).
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC han entrat a tràmit 603 expedients del programa 3 corresponents a 5.923 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 per al COAC segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya és assolir la rehabilitació de 7.800 habitatges, actualment ens trobem en un compliment del 76% d’aquest objectiu.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, un 45% dels expedients que han entrat a tràmit des del 2022 corresponen a la Demarcació de Barcelona, un 18% de Comarques Centrals, un 13% de Girona, un 11% de Tarragona, un 9% de Lleida i un 4% de l’Ebre. Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 50 expedients corresponents a 636 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu fixat és arribar als 4.550 habitatges, actualment ens situem al voltant del 14% d’acompliment.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Anàlisi per temàtiques
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. La Demarcació de Barcelona disminueix un 6,4%. La caiguda es concentra a la ciutat de Barcelona, amb un 39,4% menys de superfície visada. El motiu principal de la davallada es deu al fet que el 2023 es van visar projectes de gran envergadura a la ciutat comtal. Per contra, la resta de la Demarcació presenta un comportament positiu, i creix un 6% respecte l’any anterior.
La Demarcació de Girona també va presentar un comportament singular el 2023, el qual ha motivat que el 2024 la superfície se situï un 12,9% per sota, però es manté en xifres similars al 2021 i 2022.
La resta de demarcacions, que havien tingut un comportament negatiu l’any 2023, han crescut en superfície: Comarques Centrals (10,5%), Ebre (13,4%), Lleida (46,4%) i Tarragona (28,7%).
2. El número d’expedients visats continua baixant. S’han visat 8.453 expedients, un 3% menys que els 8.715 del 2023. En aquest cas, només Ebre, Lleida i Tarragona presenten xifres positives quant al número d’expedients visats.
3. La caiguda de la rehabilitació respon a un any anterior atípic. S’ha visat un 13,6% menys en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes l’any anterior.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació amb major decreixement (-38,6%) concentrat a la seva capital (-67%), però es tracta d’una caiguda provocada principalment pel visat de grans projectes el 2023. També ha tingut un creixement negatiu Girona, però tan sols del 2,6%. Per contra, la resta de demarcacions han augmentat en el visat de rehabilitació: Comarques Centrals (10,3%), Ebre (67,9%), Lleida (58,4%) i Tarragona (82,1%).
Cal tenir en compte, però, que la majoria d'intervencions de rehabilitació són de visat voluntari. En aquest sentit, les dades de què disposa el COAC no reflecteixen la totalitat de la rehabilitació a Catalunya.
4. Després de la caiguda de l’any passat –la primera des de la recuperació de la crisi del 2008– l’obra nova torna a pujar. Creix un 4,7% respecte el 2023 i se situa en 3.411.828 m2. En aquest cas, només tenen comportament negatiu les demarcacions de l’Ebre (-26,5%) i Girona (-17,1%).
5. Malgrat el nombre d’habitatges de nova creació ha crescut, encara es troba per sota dels nivells òptims. S'han visat 17.429 habitatges de nova creació, un augment del 9,7%, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya havia marcat com a necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
Exceptuant la Demarcació de Girona, que ha experimentat una disminució del 14,8%, totes les altres demarcacions han registrat un creixement positiu: Barcelona (9,6%), Comarques Centrals (17,7%), Ebre (18%), Lleida (48,4%) i Tarragona (37,7%). La caiguda a Girona es deu principalment al creixement excepcional de l’any 2023, i els 2.084 habitatges nous visats representen la segona millor dada des de 2015.
Lleida i Tarragona han assolit les millors xifres des del 2015 en visats d’habitatges nous, mentre que Comarques Centrals ha registrat la segona millor dada des de la seva creació del 2019.
A la Demarcació de Barcelona, la ciutat comtal ha incrementat un 46,7% del nombre d’habitatges nous visats, una gran part dels quals correspon a grans promocions d’habitatge de protecció oficial promoguts per l’administració pública. Cal recordar que els habitatges de promoció pública no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, l’augment percentual es deu en gran mesura al fet que el 2024 s’hagin visat promocions d’aquesta tipologia.
Del total de 17.429 habitatges nous visats a Catalunya, 2.883 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (2.318). La resta es distribueixen entre Tarragona (386), Lleida (121), Comarques Centrals (46) i Girona (12).
A Barcelona ciutat, del total de 1.966 habitatges nous visats, un 46% (910) són de protecció oficial, distribuïts en 26 projectes. D’aquests projectes, 7 combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 146 habitatges, dels quals 32 són de protecció oficial.
Aquestes dades contrasten amb l’objectiu anunciat per la Generalitat de Catalunya de construir 50.000 habitatges de protecció oficial a Catalunya els pròxims cinc anys, en el marc d’un nou programa d’habitatge.
6. En relació al no habitatge, les xifres són negatives: amb 1.253.911 m2 visats, la superfície disminueix un 19%.
Els àmbits que han crescut són el comerç (96%), educació (49,5%), hostaleria (30%) i indústria (3,8%). Per contra, han tingut comportament negatiu oficines (-35,5%) i sanitat (-31,5%). Cal tenir en compte que són pocs els d’ús sanitari i educatiu que passen pel tràmit del visat col·legial.
Convocatòria dels Premis La Casa de l'Arquitectura 2025
Els Premis, distribuïts en sis categories, busquen atorgar reconeixement públic a professionals i empreses que han contribuït significativament al prestigi de l'arquitectura espanyola, d'acord amb els principis de la Llei de Qualitat de l'Arquitectura. Igualment, volen apropar a la societat el compromís amb el benestar col·lectiu a través de la capacitat que l'arquitectura té per abordar els reptes presents i futurs de la nostra societat.
Cada categoria de premi estarà dotada amb 15.000 euros, i les sol·licituds es podran presentar fins al proper 3 de febrer de 2025.
Les sis categories de la convocatòria estan lligades als principis de qualitat de l'arquitectura i reflecteixen la capacitat de la disciplina per unir art, cultura, humanisme i tècnica. Les categories establertes són les següents:
· Adaptabilitat: Actuacions que reflexionin sobre les noves maneres d'habitar i incorporin propostes tipològiques responent als reptes futurs.
· Cohesió: Intervencions a l'espai públic, equipaments o arquitectures, l'impacte de les quals faciliti una major inclusió social i territorial.
· Innovació: Actuacions que proposin nous plantejaments programàtics, tipològics i/o constructius.
· Acció Pública: Actuacions fruit de convocatòries o programes promoguts per les Administracions Públiques.
· Efímeres: Intervencions temporals que propiciïn una reflexió crítica de l'entorn urbà i facilitin el diàleg i la trobada de les persones.
· Investigació: Iniciatives que contribueixin a difondre l'arquitectura a través de publicacions, tesis, congressos, festivals, jornades, programes formatius, tallers, ponències, projectes audiovisuals o altres de naturalesa similar visibilitzant altres formes d'exercir la professió.
Podran presentar-se a la convocatòria actuacions, intervencions i iniciatives realitzades per persones físiques, jurídiques o col·lectius professionals en què almenys hi figuri una persona amb la titulació d'Arquitectura, i que hagin estat finalitzades en els dos anys anteriors a la convocatòria (entre l'1 de gener del 2022 i el 31 de desembre del 2024). Els treballs candidats podran ser dobra nova, rehabilitació, urbanisme, paisatgisme, arquitectures efímeres, interiorisme, publicacions o altres realitzacions.
Consulta l'anunci de la convocatòria, publicat al BOE del 18 de desembre.
Descarrega el document resum, on trobaràs els principals aspectes de la convocatòria, incloent els requisits, la documentació necessària i els procediments per a la presentació de propostes. Accedeix al tràmit de presentació de sol·licitud.
Documentació de la Casa Burés ja forma part de l’Arxiu Històric del COAC
Un pas endavant per a la preservació del patrimoni
Amb la incorporació d’aquest material, que inclou plànols i fotografies d’època vinculats a l’edifici, l’Arxiu Històric del COAC es reafirma com un centre de referència per a la conservació i estudi del patrimoni arquitectònic català.
La donació d’aquesta documentació de la Casa Burés simbolitza el compromís compartit per conservar un edifici emblemàtic que és testimoni de l’esplendor del modernisme barceloní i un exemple de la riquesa arquitectònica de la ciutat.
Un edifici modernista emblemàtic
La Casa Francesc Burés i Borràs, situada al xamfrà dels carrers Ausiàs March i Girona, és un edifici modernista destacat de l’Eixample dret de Barcelona. Projectat per Francesc Berenguer amb la col·laboració de Miquel Pascual, es va construir entre els anys 1900 i 1905 i suma un total de 7.000 metres quadrats distribuïts en sis plantes. Catalogat amb el nivell B de protecció com a bé cultural d’interès local des de 1979, l’edifici exigeix un manteniment rigorós i la conservació de tots els seus elements modernistes catalogats, com la façana, el pati interior i l’escala monumental.
Nova convocatòria d'ajuts per a la retirada de residus de materials que continguin amiant
El 27 de desembre de 2024 s’ha publicat al DOGC la Resolució TER/4638/2024, de 19 de desembre, per la qual s’obre una convocatòria d'ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l'àmbit territorial de Catalunya (ref. BDNS 804619).
La convocatòria es regeix per les bases reguladores publicades a la Resolució TER/4547/2024, de 17 de desembre.
L’objecte dels ajuts és promoure i fomentar la retirada de residus de materials d'aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l'àmbit territorial de Catalunya, i procurar que aquesta s'efectuï en condicions òptimes, amb la finalitat última de la millora ambiental i la minimització del risc que aquest material comporta per a la salut pública.
Import convocatòria
L'import total que s'assigna a la convocatòria per a l'any 2024 és de vuit milions d'euros (8.000.00,00 €).
Persones beneficiàries
Poden ser persones beneficiàries de les subvencions els propietaris de béns immobles que continguin elements d'amiant procedents de la construcció que n'impulsin el desamiantatge, ja siguin persones físiques o jurídiques, públiques o privades, i comunitats de veïns.
Quantia de la subvenció i intensitat de les ajudes
La subvenció per a les despeses econòmiques de la retirada i gestió dels residus d’amiant serà del 100% de les factures presentades i un màxim per metre quadrat de coberta d'amiant segons l'escalat següent:
Cobertes d'amiant de fins a 49 m2: (2.000 €)
Cobertes d'amiant de 50 m2 fins a 99 m2: (40 €/m2)
Cobertes d'amiant de 100 m2 fins a 499 m2: (30 €/m2)
Cobertes d'amiant de 500 m2 fins 999 m2: (25 €/m2)
Cobertes d'amiant a partir de 1.000 m2: (20 €/m2)
Despeses no subvencionables
No es consideren despeses subvencionables els materials d'obra i de construcció emprats per substituir la funció que realitzava l'amiant retirat a l'immoble.
Termini
El termini per presentar sol·licituds és des del dia 15 de gener de 2025 fins a l'exhauriment de la disponibilitat pressupostària i en tot cas fins el 28 de novembre de 2025.