A LES COMARQUES CENTRALS S'INCREMENTEN ELS HABITATGES VISATS I BAIXA LA SUPERFÍCIE D'EDIFICACIÓ
A la Demarcació de les Comarques Centrals la trobada ha comptat amb la participació d’en Manel Alcubierre, president de la demarcació, i en Jaume Soldevila, secretari de la demarcació, que han explicat les tendències que s’identifiquen a nivell de territori.
L’estudi presentat s’ha elaborat a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. En aquest sentit, les conclusions d’aquesta anàlisi constitueixen un indicador avançat d’allò que en el futur immediat es construirà al territori. Les dades no inclouen les obres públiques ni les intervencions de rehabilitació que no requereixen visat obligatori.
A continuació es detallen les dades i tendències específiques corresponents a la Demarcació de Comarques Centrals.
SUPERFÍCIE VISADA I NOMBRE D’EXPEDIENTS
Durant els primers sis mesos de l’any s’han visat un total de 149.790 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9,6% menys que en el mateix període de l’any anterior.
La superfície visada a la Demarcació representa un 6,2% del total de superfície visada a Catalunya (2.411.462 m2).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, la comarca d’Osona lidera l’activitat de la Demarcació. Els 63.103 m2 representen el 42,1% del total de superfície visada a la Demarcació i registra un increment de gairebé el 17%.
El Bages i l’Anoia, amb prop de 33.400 m2 visats cadascuna, es reparteixen de manera equitativa un altre 44% del total de superfície. Això no obstant, mentre el Bages ha crescut un 16,6%, l’Anoia ha tingut un comportament negatiu (-43,9%).
El Berguedà també registra un descens (-42,1%), mentre que Moianès (+83,3%) i el Lluçanès (+19,5%) han crescut en superfície visada. Això no obstant, el seu pes dins la Demarcació és molt menor.
Pel que fa a les capitals de comarca, Vic (25.695 m2), Moià (5.218 m2), i Prats de Lluçanès (906 m2) són les úniques que han tingut comportament positiu, mentre que Igualada (16.588 m2), Manresa (7.338 m2) i Berga (705 m2) han registrat dades inferiors a les de l’any anterior.
Malgrat que el total de superfície visada ha estat inferior, el nombre d’expedients a la Demarcació (472) ha crescut un 23,24%, una dada que apunta a una activitat més distribuïda i menys condicionada per actuacions de gran dimensió.
PROJECTES D’OBRA NOVA I DE REHABILITACIÓ
L’obra nova ha estat inferior a la Demarcació, i els 94.896 m2 visats aquest semestre representen una disminuciódel 12,6% respecte el mateix període de l’any anterior.
En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,16% del total d’obra nova visada (1.778.796 m2.
En la mirada territorial, Osona és la comarca on més superfície d’obra nova s’ha visat(46.255 m2), que creix un 19,4%.
També destaca la superfície d’obra nova visada al Bages (16.675 m2), amb un creixement del 7,5%, i a l’Anoia (15.051 m2), que en aquest cas ha experimentat una davallada del 50%. Pel que fa a la resta de comarques, el Moianès (amb 5.570 m2) ha crescut un 73,2% i el Lluçanès (amb 629 m2) ha tingut un comportament negatiu del 17,35%.
La rehabilitació també ha disminuït a la Demarcació, i els 49.968 m2 visats representen un10,9% menys que en el mateix període de l’any anterior.
En relació a les dades globals, a la Demarcació de Comarques Centrals s’ha visat el 8,5% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (591.624m2).
Quant a l’anàlisi territorial, les tres comarques on es concentra la superfície visada són Osona (15.250 m2), Bages (13.279 m2) i Anoia (10.944 m2). En relació a l’any anterior, el comportament és diferent, i mentre Osona i Bages creixen un 3,5% i un 10,2% respectivament, l’Anoia disminueix un 28,9%.
Pel que fa a la resta de comarques, Berguedà (6.815 m2) disminueix un 42,8%, Moianès (2.429 m2) creix un 114,2% i Lluçanès (1.251 m2) creix un 37,8%.
Cal tenir present, però, que les petites intervencions de rehabilitació no requereixen visat obligatori i, per tant, no passen pel visat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Això no obstant, les dades evidencien que la rehabilitació continua tenint poc pes en el conjunt de l’activitat visada i només representa un 34% de la superfície visada a la Demarcació.
Fons europeus NextGeneration
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus NextGeneration, des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC, posada en marxa l’abril del 2022, al COAC s’han tramitat 982 expedients dins del programa 3 de Rehabilitació d’Edificicorresponents a 9.731 habitatges. Del total d’expedients, a la Demarcació de Comarques Centrals se n’han tramitat 147,corresponents a 786 habitatges.
D’aquesta manera, del total d’expedients que han entrat a tràmit al COAC, Comarques Centrals engloba el 15%, seguida de Girona (14%), Tarragona (12%), Lleida (8%) i Ebre (4%). Barcelona concentra el 47% de les sol·licituds.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 121 expedients a Catalunya corresponents a 1.701 habitatges, dels quals 285 a la Demarcació de Comarques Centrals corresponents a 26 expedients.
ANÀLISI PER USOS: HABITATGE I NO HABITATGE
El nombre d’habitatges a la Demarcació de Comarques Centrals ha augmentat un 5,3% i, amb 518 habitatges de nova creació visats, és l’única demarcació amb comportament positiu–excepte Girona- que es manté estable.
En relació al total de Catalunya, a Comarques Centrals s’han visat el 6,6% del total d’habitatges.
Per comarques, Osona és on més habitatges s’han visat (235), seguida de l’Anoia (129), Bages (95), i a més distància Moianès (29), Berguedà (26) i Lluçanès (4).
Per capitals de comarca,Vic encapçala la llista de municipis amb més habitatges visats(103), seguida d’Igualada (79), Manresa (25), Moià (18), Berga (4) i Prats de Lluçanès (3).
Durant aquests sis mesos de l’any, no s’ha visat cap habitatge de protecció oficial.
Cal tenir en compte, però,que els habitatges de promoció pública no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, les dades no recullen la totalitat de l’habitatge de protecció oficial de la Demarcació.
Quant a la superfície visada d’habitatge, els 112.892m2 visats a la Demarcació suposen un lleugeradisminució del 1,2%i representen el 7,1% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (1.595.570m2).
En relació al no habitatge, la superfície també disminueix, en aquest cas un 36,6%, amb un total de 31.973m2 visats. Aquesta reducció s’explica perquè en el mateixperíode de l’any anterior es van visar diversos projectes de tipologia industrial de gran superfície.
L’habitatge de nova creació manté una evolució positiva però continua lluny de les necessitats reals de la població
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’activitat de la construcció en obra nova i rehabilitació de la província de Girona i de la resta de Catalunya referent al primer semestre de l’any 2026, unes dades que també es presenten simultàniament a les altres seus del COAC.
L’estudi s’ha elaborat a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. En aquest sentit, les conclusions d’aquesta anàlisi constitueixen un indicador avançat d’allò que en el futur immediat es construirà al territori. Les dades no inclouen les obres públiques ni les intervencions de rehabilitació que no requereixen visat obligatori.
Girona concentra gairebé un de cada cinc metres quadrats visats a Catalunya
Durant el primer semestre de 2026, la superfície visada a les comarques gironines ha assolit els 451.066 m², un 23,3% més que en el mateix període de l’any anterior (365.861 m²), assolint la millor dada semestral dels últims deu anys. Tot i aquest increment significatiu, l’anàlisi de l’evolució dels darrers anys mostra un comportament força estable de l’activitat edificadora, amb repunts puntuals vinculats a grans projectes que incrementen de manera significativa el volum de superfície visada, com ja va succeir els anys 2018 i 2023, i com s’ha tornat a produir aquest 2026.
En el conjunt de Catalunya, Girona concentra el 18,7% de la superfície total visada, que s’ha situat en 2.411.462 m², consolidant-se així com una de les demarcacions amb més pes en l’activitat edificadora del país i concentrant gairebé un de cada cinc metres quadrats visats.
Caldrà veure com evoluciona l’edificació els propers mesos, per als quals Euroconstruct pronostica un creixement a l’Estat espanyol del 3,2%, tot i preveure una desacceleració marcada per la finalització dels fons europeus.
Pel que fa a la distribució territorial, el Baix Empordà continua liderant l’activitat constructiva amb 104.319 m², el 23,2% de la superfície total visada a la província, tot i registrar un lleuger descens respecte al primer semestre de 2025. El segueixen la Selva, amb 99.141 m² (22,1%), el Gironès, amb 73.685 m² (16,4%), i l’Alt Empordà, amb 70.204 m² (15,6%).
Les comarques amb increments més destacats respecte al mateix període de l’any passat són la Garrotxa i la Selva. En el cas de la Garrotxa, la superfície visada es triplica, passant de 17.775 m² a 55.896 m² (214,46%), impulsada principalment pel projecte de coberta d’una nau industrial de més de 30.000 m². A la Selva, la superfície visada pràcticament es duplica, passant de 51.858 m² a 99.141 m² (91,18%), gràcies, sobretot, a la construcció de tres edificis plurifamiliars.
Una segona dada rellevant és el nombre d’expedients visats, que durant el primer semestre de 2026 s’ha situat en 1.146, un 5,91% més que en el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra, que és la més alta semestralment dels últims quinze anys, es manté en nivells similars als registrats durant els primers semestres dels darrers exercicis. Per comarques, el Baix Empordà (274 expedients), l’Alt Empordà (258) i la Selva (225) són les que concentren una activitat més elevada.
L’habitatge de nova creació manté una evolució positiva, però continua lluny de les necessitats reals de la població
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant els primers sis mesos del 2026 és de 1.517, amb un increment lleu del 0,66% respecte al primer semestre de 2025, i la xifra més elevada des de la crisi del sector. Aquest resultat s’ha vist impulsat per una gran promoció plurifamiliar de més de 10.000 m2 a Lloret de Mar (152 habitatges) i vuit de més de 5.000 m2 a Lloret de Mar, Vilablareix, Figueres, Castell d’Aro, Plata d’Aro i s’Agaró, Calonge i Sant Antoni, Sarrià de Ter, Llagostera i Blanes (369 habitatges), sumant un total de 521 habitatges.
Les dades confirmen la tendència de creixement sostingut dels darrers anys, especialment de l’habitatge plurifamiliar que aquest primer semestre de 2026 representa el 60,1% del total d’habitatges visats.
Tot i les dades positives, la producció actual continua sent insuficient per donar resposta a les necessitats residencials de la demarcació i es manté allunyada dels objectius fixats pel Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya (25.000 habitatges / any en el conjunt de Catalunya). En aquest sentit, l’evolució dels pròxims exercicis serà clau per determinar si aquest increment es tradueix en una millora estructural de la resposta del sector a la demanda residencial. En el conjunt de Catalunya, els habitatges visats a la demarcació de Girona representen el 19,2% del total (7.897 habitatges).
Quant a la distribució comarcal, la Selva és la comarca que lidera el nombre d’habitatges nous visats amb 407, dels quals 243 corresponen al municipi de Lloret de Mar. La segueixen el Gironès amb 348 habitatges, i el Baix Empordà amb 334. Tot i mantenir-se entre les comarques més actives, aquestes dues últimes registren una lleugera disminució respecte al mateix període de l’any anterior. En termes percentuals, destaquen els increments de la Garrotxa (55,6%) i la Cerdanya (47,5%).
L’habitatge protegit continua sent testimonial
Amb relació a l’habitatge protegit, continua tenint un pes insignificant dins el conjunt d’habitatges visats amb tan sols dos habitatges de promoció privada en un bloc plurifamiliar a Palafrugell. Cal tenir en compte que no totes les promocions d’habitatge protegit estan subjectes al visat col·legial, de manera que aquestes dades reflecteixen únicament els projectes tramitats a través del COAC que corresponen a deu promotors privats i un de públic.
De tota manera, aquestes dades contrasten amb l’objectiu de la Generalitat de Catalunya de construir 50.000 habitatges de protecció oficial a Catalunya fins al 2030, en el marc del nou programa d’habitatge.
Creix la superfície d’ús no residencial
Per entendre l’evolució de l’activitat visada durant el primer semestre de 2026, cal distingir entre l’edificació d’habitatge i la de no habitatge. En el cas de l’habitatge, la superfície total visada a la demarcació de Girona ha assolit els 341.541 m2, un 7,38% més que el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra representa el 21.41% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.595.570 m2).
Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (85.005 m2), La Selva (76.300 m2) i el Gironès (69.283 m2). De la resta de les comarques, cal destacar el creixement del 35,61% de la Garrotxa (17.699 m2) respecte al mateix període de l’any passat.
En referència a la superfície no residencial, s’ha visat un total de 102.834 m2; xifra que representa un increment del 145% respecte al mateix període de l’any anterior. Gran part de l’augment el condiciona la coberta d’una nau industrial Sant Jaume de Llierca (Garrotxa), amb 35.265 m2, un supermercat a Figueres (Alt Empordà) de 8.276 m2, i un aparcament a Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà) de 7.728 m2. Aquesta dada representa el 13,27% del conjunt de Catalunya (774.850 m2).
La rehabilitació recupera el creixement, tot i que continua sent l’assignatura pendent
La superfície visada per reforma i rehabilitació a la demarcació de Girona durant el primer semestre de 2026 recupera la tendència positiva perduda durant els dos semestres anteriors, situant-se en 104.644 m2, amb un creixement del 4,85% respecte el primer semestre de 2025 (99.805 m2). Aquesta xifra representa el 17,69% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (591.624 m2).
Malgrat aquest increment, la rehabilitació continua tenint un pes limitat dins del sector de la construcció. Durant el primer semestre de 2026, aquesta activitat representa només el 24% de la superfície total visada a la demarcació, mentre que l’obra nova concentra el 76% restant.
Per comarques, el Baix Empordà lidera l’activitat rehabilitadora amb 26.107 m² visats, seguit de la Selva amb 19.437 m² i de l’Alt Empordà amb 18.540 m². El cas més singular és el del Ripollès, on la rehabilitació té un pes majoritari dins de l’activitat edificadora de la comarca, amb un total de 8.126 m² visats.
Tot i la millora registrada enguany, les dades evidencien que la rehabilitació continua sense experimentar l’impuls necessari. Cal tenir present que les dades de visat del COAC recullen principalment rehabilitacions integrals i actuacions de gran envergadura, mentre que moltes intervencions de menor entitat no queden registrades a les principals bases de dades del sector.
Fons europeus Next Generation
Amb relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, el primer semestre del 2026 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 126 expedients corresponents a 949 habitatges, 19 dels quals corresponen a la Demarcació de Girona (128 habitatges).
Cal remarcar que des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC han entrat a tràmit 982 expedients del programa 3 corresponents a 9.731 habitatges. D’aquests, el 14% s’han tramitat a Girona. Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit en el conjunt de Catalunya 121 expedients corresponents a 1.701 habitatges. D’aquests, 31 expedients són de Girona, amb 534 habitatges.
L’obra nova continua tenint el pes de la construcció
La superfície visada d’obra nova manté el creixement amb el 30,55% respecte del mateix període de l’any passat, i continua representant el gran pes de la construcció a la província, amb el 76,5%. En xifres absolutes s’han visat 339.731 m2, que signifiquen el 19,10% del total de Catalunya (1.778.796 m2).
Les comarques més actives en superfície visada en obra nova i ampliació són la Selva, amb 78.204 m2, el Baix Empordà amb 77.501 m2, el Gironès amb 63.425 m2 i l’Alt Empordà amb 50.091 m2. La Garrotxa destaca per l’increment més intens passant de 5.464 m2 a 42.563 m2.
Malgrat el creixement de l’edificació, la creació d’habitatge continua estancada
1. El creixement de la superfície visada es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona –fora de la ciutat comtal– i Girona.
El primer semestre del 2026 s’han visat 2.411.462 m2 a Catalunya, un 13,46% més que en el mateix període de l’any anterior. Malgrat l’increment, l'evolució continua estable i sense tendència de creixement sostingut en els darrers anys.
L'activitat es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona i Girona. La Demarcació de Barcelona lidera el conjunt del país amb 1.397.262 m2 visats, que representen prop del 58% del total a Catalunya, i registra un increment del 18,8%. El creixement es concentra sobretot fora de la capital, amb una pujdada del 22%, mentre que a Barcelona ciutat l'augment és del 7,05%, mantenint una tendència plana en els darrers anys.
Per la seva banda, Girona registra un 23,29% més que un any abans, consolidant la dinàmica positiva dels darrers exercicis. En canvi, les Comarques Centrals (-9,63%) i l’Ebre (-13,25%) presenten descensos, mentre que Tarragona (-0,91%) i Lleida (2,78%) mantenen dades similars.
En relació al nombre d'expedients, s’han visat un total de 4.752 expedients, un 8,39% més que el mateix període de 2025. Si es compara amb el creixement de la superfície visada, les dades apunten a una activitat més distribuïda i menys condicionada a actuacions de gran dimensió.
2. L’habitatge de nova creació continua presentant xifres negatives, lluny dels nivells necessaris.
Els 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya representen un 2,59% menys que un any abans. La xifra es manté lluny dels 25.000 habitatges anuals que el Pla territorial sectorial d'habitatge considera que calen per donar resposta a les necessitats de país.
La Demarcació de Barcelona concentra el 60% del visat d’habitatge de nova creació, però registra un descens del 0,93%. Girona manté pràcticament les dades de l’any anterior (creix un 0,66%), mentre que Comarques Centrals és l’única demarcació amb creixement territorial significatiu (5,28%). Les davallades es produeixen a l'Ebre (-31,94%), Tarragona (-20,05%) i Lleida (-1,01%).
Una de les dades més destacades és la caiguda a Barcelona ciutat. Els 503 habitatges representen el 39,62% menys que en el mateix període de 2025. En canvi, la resta de la Demarcació de Barcelona presenta una evolució positiva, amb 4.268 habitatges visats i un increment del 7,16%.
Habitatge de protecció oficial
Del total de 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya, 468 són de protecció oficial. D'aquests, 459 es concentren a la Demarcació de Barcelona, mentre que 7 corrresponen a Lleida i 2 a Girona. A Barcelona ciutat, dels 503 habitatges nous visats, només el 10% són de protecció oficial.
3. Creix la superfície d’ús no residencial i la superfície d’habitatge es manté.
Dels 2,4 milions de metres quadrats visats, 1.595.570 m2 corresponen a habitatge i 774.850 m2 a usos no residencials. Mentre que la superfície d’habitatge es manté estable amb un lleuger augment del 0,54%, el no habitatge creix un 54,24%, fet que explica bona part de l’increment global de l’activitat de visat observat aquest semestre.
4. La rehabilitació continua sent l’assignatura pendent.
Els 591.624 m2 de rehabilitació representen un 5,13% més que el mateix semestre de l’any passat. Tot i això, aquesta activitat representa només el 25% de la superfície total visada al COAC.
Per territoris, totes les demarcacions registren increments excepte Comarques Centrals (-10,95%). A la Demarcació de Barcelona, la ciutat comtal cau un 1,84% mentre que la resta del territori puja un 6,06%.
Fons europeus Next Generation
Dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, aquest semestre s'han tramitat al COAC 126 expedients corresponents a 949 habitatges. D'aquests, 58 corresponen a la Demarcació de Barcelona (627 habitatges), 19 a Comarques Centrals (87 habitatges), 19 a Girona (128 habitatges), 12 a Lleida (30 habitatges), 11 a Tarragona (70 habitatges) i 7 a l’Ebre (7 habitatges).
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC s’han tramitat 982 expedients del programa 3 corresponents a 9.731 habitatges.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit des de l'inici un total de 121 expedients corresponents a 1.701 habitatges.
5. L’obra nova presenta un creixement continuat des de la davallada del 2024.
L’obra nova creix un 16,51% i se situa en els 1.778.796 m2 semestrals.
Només creixen les demarcacions de Barcelona (23,33%) i Girona (30,55%), mentre que la resta presenta dades negatives: Comarques Centrals (-12,62%), Ebre (-40,51%), Lleida (-10,69%) i Tarragona (-3,97%). En relació a la Demarcació de Barcelona, tant la capital com la resta de la Demarcació creixen, un 10,47% i un 26,40% respectivament.
Consulta els gràfics
El COAC reclama agilitzar els processos sense renunciar a les garanties
Davant d’un context en què la superfície visada creix però l’habitatge de nova creació continua estancat i insuficient per cobrir les necessitats de país, el COAC considera prioritari continuar impulsant mesures que permetin augmentar l’oferta residencial i accelerar la posada en marxa de nous projectes.
El Col·legi alerta que els llargs terminis de tramitació de les llicències urbanístiques s’han convertit en un dels factors que dificulten el desenvolupament de les noves promocions i defensa la necessitat d’adoptar mesures que permetin reduir-los de manera significativa sense reduir les garanties jurídiques, tècniques i d’interès públic inherents al sistema.
Així mateix, assenyala que la complexitat de la normativa i la manca d’homogeneïtzació dels criteris interpretatius aplicats pels diferents ajuntaments contribueix a allargar els terminis de revisió dels expedients. En aquest sentit, valora positivament les iniciatives impulsades per les administracions per agilitzar els tràmits i reclama que es complementin amb actuacions immediates que millorin l’eficiència del sistema.
Entre les actuacions proposades, el COAC planteja reforçar els equips d’arquitectes municipals, facilitar la transformació digital, simplificar i homogeneïtzar la normativa aplicable i promoure la formació continuada dels professionals.
Per contribuir a aquest objectiu, el COAC ha presentat a la Generalitat una proposta amb sis mesures concretes per millorar el funcionament dels processos de concessió de llicències:
1- Recuperar els canals de consulta prèvia entre els tècnics municipals i els redactors dels projectes.
2- Homogeneïtzar els criteris tècnics i urbanístics i per facilitar una aplicació uniforme de la normativa.
3- Harmonitzar la documentació exigida i els procediments de tramitació de les llicències.
4- Crear una borsa d’arquitectes qualificats per donar suport temporal als ajuntaments amb una major càrrega de treball.
5- Recuperar el visat col·legial obligatori del projecte bàsic com a mecanisme de verificació documental prèvia.
6- Desenvolupar eines digitals i d’intel·ligència artificial que ajudin a automatitzar parcialment comprovacions objectives i facilitar la tasca dels serveis tècnics municipals.
El COAC subratlla que aquestes mesures tenen un caràcter complementari i són compatibles amb les iniciatives que actualment impulsa el Govern. A més, moltes d’elles poden aplicar-se de manera immediata i amb un cost contingut, contribuint a millorar l’eficiència dels procediments mentre es consoliden les reformes de més abast.
Al mateix temps, el COAC considera que la resposta a l’emergència habitacional requereix una estratègia estable i sostinguda en el temps. Per això, defensa la formalització d’un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que permeti desplegar mesures de llarg recorregut, més enllà dels cicles polítics, i que combini l’increment de l’oferta residencial, la rehabilitació del parc existent, la regeneració urbana i l’equilibri territorial.
Per això, el COAC reitera la seva voluntat de continuar col·laborant amb les institucions i amb el conjunt dels agents implicats per avançar en les reformes necessàries i contribuir activament a fer possible una resposta més eficaç al repte de l’habitatge a Catalunya.
Acreditació tècnic competent
En aquest sentit, s’informa que a partir del 23 de juliol de 2026 entren en vigor les modificacions relatives al personal tècnic competent en matèria de certificació energètica.
La principal novetat que afecta els arquitectes és la creació del Registre Administratiu Centralitzat de Tècnics Competents (RETC) desenvolupat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Per poder elaborar certificats d’eficiència energètica serà necessari estar acreditat mitjançant la inscripció a aquest registre.
L'acreditació habilita per exercir aquesta activitat a tot el territori nacional, sense necessitat de tràmits o requisits addicionals.
Per a més informació podeu consultar la notícia a l’ICAEN.
Consulteu el registre (pendent que sigui accessible)
També podeu consultar la notícia del RD 659/2025