La crisi actual ha significat una retallada de molts dels drets urbans adquirits durant les dècades passades. L’espai públic s’està privatitzant i entregant al turisme, expulsant els barcelonins de la seva pròpia ciutat. Zaida Muxí va explicar que aquesta crisi ve preparant-se des dels governs de Ronald Reagan i Margaret Thatcher, basats en la retallada o el desmuntatge de l’Estat del Benestar. El punt d’inflexió va ser la caiguda del Mur de Berlín el 1989, la “fi de la història” i la legitimació d’aquestes obres de govern.

La postura de Muxí contra aquest estat de les coses és l’activisme, basat en tres eixos i estructurat en un seguit d’accions concretades en diverses línies d’actuació. Els tres eixos enunciats van ser la participació, la sostenibilitat i el feminisme. Els dos primers retornen l’espai i la seguretat urbanes a la ciutadania. Del tercer no va caler parlar-ne perquè “per definició qualsevol espai feminista és sostenible”.

Les línies d’actuació que treballen sobre aquests eixos es concreten en un Màster a la UPC; una exposició titulada “Habitar el present”, inicialment exhibida a Madrid i actualment girant per diversos països de Sud-Amèrica; una assignatura optativa i un llibre editat a propòsit de la mateixa, “Arquitectura i Política”; i l’obra del Col·lectiu Punt 6.

Els diversos projectes tutelats generats per totes aquestes línies conformen una manera d’actuar conseqüent, estesa per diverses ciutats en quatre continents diferents. La xerrada es va cloure mostrant diverses accions concretes emmarcades en aquest context i el debat posterior sobre elles.