El COAC participa en el 40 aniversario del Congreso de Cultura Catalana
El decano del Colegio de Arquitectos de Cataluña, Lluís Comerón, participó en la celebración del 40 aniversario de la clausura del Congreso de Cultura Catalana, organizado por la Fundación Congreso de Cultura Catalana. El acto de conmemoración, presidido por el consejero de Cultura, Santi Vila, tuvo lugar el pasado 29 de marzo en el Ilustre Colegio Oficial de Abogados de Barcelona (ICAB), ya que fue su junta, el 28 de enero de 1975, quien impulsó la realización del Congreso.
En representación de los colegios profesionales que colaboraron en la puesta en marcha del Congreso, Lluís Comerón quiso recordar "el papel que los colegios asumieron durante los años de la dictadura franquista, como catalizadores de las necesidades y los anhelos sociales y culturales de la ciudadanía, sustituyendo una estructura política y unas instituciones culturales aún inexistentes". El decano del COAC destacó que "las organizaciones profesionales se convirtieron en unas entidades comprometidas con la sociedad, la cultura, la catalanidad y los valores democráticos, y asumieron la responsabilidad de transmitir los valores de país".
Con la restauración democrática, los colegios profesionales pudieron transferir parte de estas tareas a las nuevas instituciones y, en este sentido, "el Congreso sirvió para aglutinar, reforzar y tomar el testigo a todas las entidades, colegios y intelectuales que habían trabajado durante tantos años para la cultura catalana", aseguró Comerón.
La participación del COAC en el Congreso (1975-1977)
El Congreso de Cultura Catalana fue una movilización popular de diferentes sectores de la población, entre los años 1975-1977, en favor de la normalización del uso de la lengua catalana y la defensa de la cultura catalana en Cataluña, Baleares y Valencia. El Congreso analizó el estado de la cultura desde la vertiente jurídica, industrial, cultural o arquitectónica, entre otras.
El Colegio de Arquitectos de Cataluña participó en las resoluciones de Arquitectura y Diseño, uno de los 17 ámbitos del Congreso. Estas resoluciones, presentadas en Reus, comprendieron la protección del patrimonio arquitectónico, la política de la vivienda, la terminología arquitectónica catalana y la accesibilidad.
Apariciones en prensa:
"El primer congreso para imaginar la sociedad catalana de la democracia", Ara, 30 de abril de 2017.
"Reafirmación Cultural", El Punt Avui, 30 de abril de 2017
El COAC participa en el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana
En representació dels col·legis professionals que van col·laborar en la posada en marxa del Congrés, Lluís Comerón va voler recordar “el paper que els col·legis van assumir durant els anys de la dictadura franquista, com a catalitzadors de les necessitats i els anhels socials i culturals de la ciutadania, substituint una estructura política i unes institucions culturals encara inexistents”. El degà del COAC va destacar que “les organitzacions professionals van esdevenir unes entitats compromeses amb la societat, la cultura, la catalanitat i els valors democràtics, i van assumir la responsabilitat de transmetre els valors de país”.
Amb la restauració democràtica, els col·legis professionals van poder transferir part d’aquestes tasques a les noves institucions i, en aquest sentit, “el Congrés va servir per aglutinar, reforçar i prendre el testimoni a totes les entitats, col·legis i intel·lectuals que havien treballat durant tants anys per a la cultura catalana”, va assegurar Comerón.
La participació del COAC en el Congrés (1975-1977)
El Congrés de Cultura Catalana va ser una mobilització popular de diferents sectors de la població, entre els anys 1975-1977, en favor de la normalització de l'ús de la llengua catalana i la defensa de la cultura catalana en Catalunya, Balears i el País Valencià. El Congrés es va analitzar l’estat de la cultura des del vessant jurídic, industrial, cultural o arquitectònic, entre altres.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va participar en les resolucions d’Arquitectura i Disseny, un dels 17 àmbits del Congrés. Aquestes resolucions, presentades a Reus, van comprendre la protecció del patrimoni arquitectònic, la política de l’habitatge, la terminologia arquitectònica catalana i l’accessibilitat.
Aparicions a premsa:
"El primer congrés per imaginar la societat catalana de la democràcia", Ara, 30 d'abril del 2017
"Reafirmació Cultural", El Punt Avui, 30 d'abril del 2017
Daniel Mòdol asiste al GT Sarrià- Sant Gervasi del COAC
Quieres participar en el siguiente grupo de trabajo? El siguiente encuentro será el de Nou Barris, que tendrá lugar el 30 de marzo a las 19h en la Sala Teatro del Ateneo la Bòbila de Puerta (C. Estudiants/ Plaza Sóller". Los interesados en participar pueden inscribirse enviando un correo electrónico a juntabcn@coac.net. |
Daniel Mòdol assisteix al GT Sarrià- Sant Gervasi del COAC
El regidor va assegurar que “aquest és el districte amb menys equipaments, ja que anem a la cua en els pressupostos”, amb els quals “no cobrim ni el 20% de les necessitats dels ciutadans”. La principal raó d’aquesta manca d’equipaments i infraestructures és "l’escassetat d’espais disponibles i recursos econòmics”. En aquests moments, l’única gran construcció prevista és la biblioteca de Sarrià, la resta d’accions seran “petites intervencions en els equipaments existents”, va informar Mòdol.
En relació al trànsit, Mòdol va admetre les dificultats circulatòries de Sarrià-Sant Gervasi, les quals podrien minimitzar-se amb el nou Pla de Mobilitat, que veurà la llum en 7 mesos. No obstant això, el regidor va anticipar que el pla no podrà solucionar-ho tot, perquè “aquest és el barri amb una major proporció d’escoles per habitant d’Europa i amb més cotxes, probablement, de Barcelona, i això no ho podem canviar".
Una de les iniciatives que acostumen a plantejar-se a tots els Grups Territorials és la necessitat de realitzar accions que aproximin els arquitectes a la ciutadania com, per exemple, a través de la presència d’arquitectes als centres cívics del barri. El regidor, sobre aquest tema, va insistir que “l’Ajuntament donarà facilitats perquè arquitectes, així com fa amb tots els col·lectius, es posin als espais públics”. El degà del COAC va aprofitar l’ocasió per destacar que la futura llei de l’arquitectura tindrà un paper clau en la vinculació de la professió amb la societat.
Finalment, Comerón i Mòdol van agrair la nombrosa participació dels arquitectes a l’acte, a més de felicitar-los per la intensa activitat que aquest grup territorial està duent a terme.
Què són els Grups Territorials?
Els grups territorials del Col·legi d'Arquitectes estan formats per arquitectes col·legiats interessats a treballar al costat de la ciutadania per copsar les problemàtiques dels diferents districtes i barris. Els grups tenen com a objectiu teixir relacions entre els arquitectes i els veïns i veïnes, institucions i organitzacions dels seus barris, per tal d'analitzar la situació dels districtes i buscar conjuntament solucions. D’altra banda, també tenen com a objectiu apropar l'arquitectura a la societat, ja sigui a través d'activitats de difusió (jornades, seminaris, etc.) com d'altres més tècniques relacionades amb dubtes respecte a l'exercici de la professió (normativa o competències, entre d'altres).
| Vols participar als Grups Territorials? La següent trobada tindrà lloc el 4 d’abril a les 19 h al Centre Cívic de Sant Andreu (c.Gran de Sant Andreu, 111 - sala 1). Els interessants en participar-hi us podeu inscriure enviant un correu electrònic a juntabcn@coac.net. |