Els habitatges socials d'Aldayjover i BGA a Torre Baró, finalistes als premis UIA 2030
Imatge:
© Adrià Goula. Arquitectes: aldayjover arquitectura y paisaje
La Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), en col·laboració amb ONU-Hàbitat, ha anunciat els resultats de la Fase 1 del tercer cicle del Premi UIA 2030.
El projecte de 31 Habitatges Socials a Torre Baró (Barcelona), d'Aldayjover Arquitectura y Paisaje i Burgos & Garrido Arquitectos [BGA], ha estat una de les propostes seleccionades com a Finalistes Regionals i passarà a la Fase 2 del concurs.
Aquests habitatges van ser també una de les obres seleccionades a la 4a Mostra d'Arquitectura de Barcelona. Els autors del projecte són els arquitectes Iñaki Alday, Margarita Jover, Francisco Burgos, Ginés Garrido i Jesús Arcos.
31 habitatges socials a Torre Baró
A la vessant de Collserola convergeixen dos tipus de teixits urbans diferents: Cases autoconstruïdes en pendent, buscant terrenys favorables i mantenint el pas de la natura entre elles; i blocs d'habitatges de protecció oficial i equipaments que s'endinsen al barri aprofitant les vies més accessibles. L'edifici es situa entre tots dos teixits, amb una façana de PB+5 cap al carrer principal i només 3 plantes cap al secundari. El volum s'obre en aquesta cara per permetre l'entrada de sol al pati, fraccionant la longitud de la façana. El pati és un buidatge esgraonat d'obligat recorregut que connecta ambdós carrers i serveix com a accés i espai de trobada per als 31 habitatges de lloguer i el local. Malgrat el pressupost ajustat, no es renuncia a la qualitat, aconseguint la màxima qualificació energètica mitjançant sistemes passius i instal·lacions comunitàries, el que permet reduir els costos de vida dels inquilins.
Obres finalistes
Categoria 1: Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l'aigua i el sanejament per a tots
· Meishe River Restoration: Turning Grey Into Green. Turenscape (China)
El projecte de 31 Habitatges Socials a Torre Baró (Barcelona), d'Aldayjover Arquitectura y Paisaje i Burgos & Garrido Arquitectos [BGA], ha estat una de les propostes seleccionades com a Finalistes Regionals i passarà a la Fase 2 del concurs.
Aquests habitatges van ser també una de les obres seleccionades a la 4a Mostra d'Arquitectura de Barcelona. Els autors del projecte són els arquitectes Iñaki Alday, Margarita Jover, Francisco Burgos, Ginés Garrido i Jesús Arcos.
31 habitatges socials a Torre Baró
A la vessant de Collserola convergeixen dos tipus de teixits urbans diferents: Cases autoconstruïdes en pendent, buscant terrenys favorables i mantenint el pas de la natura entre elles; i blocs d'habitatges de protecció oficial i equipaments que s'endinsen al barri aprofitant les vies més accessibles. L'edifici es situa entre tots dos teixits, amb una façana de PB+5 cap al carrer principal i només 3 plantes cap al secundari. El volum s'obre en aquesta cara per permetre l'entrada de sol al pati, fraccionant la longitud de la façana. El pati és un buidatge esgraonat d'obligat recorregut que connecta ambdós carrers i serveix com a accés i espai de trobada per als 31 habitatges de lloguer i el local. Malgrat el pressupost ajustat, no es renuncia a la qualitat, aconseguint la màxima qualificació energètica mitjançant sistemes passius i instal·lacions comunitàries, el que permet reduir els costos de vida dels inquilins.
Obres finalistes
Categoria 1: Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l'aigua i el sanejament per a tots
· Meishe River Restoration: Turning Grey Into Green. Turenscape (China)
- · Sanxiushan Village, Wetland Landscape. Huaqiao University, School of Architecture (China)
· The Phi Phi Wastewater Management Ecological Park. Arsomslip Community and Environmental Architect Co. Ltd. (Thailand)
Categoria 2: Protegir els drets laborals i promoure entorns de treball segurs
· Tierras Temporary Housing Units in Palenque. Manuel Cervantes Céspedes (Mexico)
· Taoli – Zhaoshan Village Center. SUP Atelier of THAD (China)
Categoria 3: Habitatge adequat, segur i assequible
· Sanjaynagar Slum Redevelopment. Community Design Agency (India)
· Inhabited Work in Huayruro. Cesar Tarazonna (Peru)
· 31 Social Housing in Torre Baró. Aldayjover Architecture and Landscape + Burgos & Garrido Arquitectos JV (Spain)
· The Peninsula Mixed-Use Campus. WXY (United States)
· Gao Bo. Xi’an University of Architecture and Technology Design and Research Institute (China)
Categoria 4: Planificació participativa, inclusiva i eficient de l'ús del sòl
· Hutong Community Renewal. Architectural Design and Research Institute of Tsinghua University (China)
· Stabilisation of Anthropogenic Urban Cave System in Tomelloso. Aguado + Vellés + Aperte (Spain)
· IDS Industrial Precinct Masterplan. Saiqa Iqbal Meghna & Suvro Sovon Chowdhury (Bangladesh)
· E.CO Rotunda. The University of Hong Kong (Hong Kong, China)
· CACP “Designing?”. YIIIE Architects (China)
· 74/1, Kodikanda. Architect Damith Premathilake (Sri Lanka)
· Kahawa West Health Centre. Nicholas Simwichi (Kenya)
Categoria 5: Accés a espais verds i públics
· A Floating Forest: Fish Tail Park in Nanchang City. Turenscape (China)
· Parque Prado. Connatural Arquitectura en el Paisaje (Colombia)
· Śhālā Twam (A Space for You). Bhoomija Creations (India)
· Sanath Road, Gurugram. Beyond Built Pvt. Ltd. (India)
· Espacio Modelo. Intendencia de Montevideo (Uruguay)
· La Jalquilla: A School for All. Asociación Semillas Para el Desarrollo Sostenible (Perú)
· Ho Chi Minh City Book Stree. TA Landscape Architecture (Vietnam)
· Community Plug. Studio Aranya (India)
· Nyhamnen Ferryterminal Park. ZITA (Zona Industrial Taller de Arquitectura) (Sweden)
· Al Hakoura Community Garden. Ramallah Municipality and UN-Habitat (Palestine)
· Mashiach Now Square, São Paulo. Natureza Urbana (Brazil)
· Atal Sarovar: A Water-Sensitive Urban Integration. Ini Design Studio (India)
· Sweitat Garden. Al Ameed Architects and Engineers Company (Palestine)
· Baiyanqian Village Community Center. Yuan Architectural Design Studio (China)
Categoria 6: Enfortir la resiliència i la capacitat d'adaptació davant els desastres relacionats amb el clima
· Les Mamas Belgues Flooding Park. Síntesi Arquitectes (Spain)
· Acapulco de Juárez, Guerrero. Manuel Cervantes Céspedes (Mexico)
· Revitalisation of the Citadel of Agadir Oufella. Studio Salima Naji Architecte (Morocco)
· Rockaway Resiliency and Coastal Adaptation. WXY (United States)
Més informació
20/01/2026
Jornada Llei 11/2025, de mesures en matèria d’urbanisme i habitatge
Imatge:
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
L'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC) organitza, el 2 de febrer a les 18:15 h, una jornada tècnica per analitzar en profunditat la Llei 11/2025, de mesures en matèria d’urbanisme i habitatge, una norma que introdueix canvis substancials tant en la Llei d’urbanisme com en la Llei del dret a l’habitatge, així com en altres disposicions que incideixen directament en la pràctica professional del planejament urbanístic i les polítiques d’habitatge.
La Llei 11/2025 reforça el paper del planejament com a instrument clau per garantir l’accés a l’habitatge i introdueix noves obligacions, eines i criteris que afecten, entre d’altres:
-Els percentatges de reserva de sòl i sostre per a habitatge protegit.
-La regulació dels allotjaments dotacionals i la seva implantació en sòls d’equipament.
-L’ús residencial predominant en zones de demanda forta i acreditada.
-La simplificació i agilització de determinats procediments urbanístics vinculats a l’habitatge protegit.
-La relació entre planejament, gestió urbanística i polítiques públiques d’habitatge.
Així mateix, la norma introdueix modificacions rellevants en matèria de lloguer, habitatge protegit, tanteig i retracte, inspecció i control, i en la durada i règim de qualificació dels habitatges amb protecció oficial, aspectes que cada cop són més presents en l’activitat professional dels arquitectes urbanistes.
La Llei 11/2025 reforça el paper del planejament com a instrument clau per garantir l’accés a l’habitatge i introdueix noves obligacions, eines i criteris que afecten, entre d’altres:
-Els percentatges de reserva de sòl i sostre per a habitatge protegit.
-La regulació dels allotjaments dotacionals i la seva implantació en sòls d’equipament.
-L’ús residencial predominant en zones de demanda forta i acreditada.
-La simplificació i agilització de determinats procediments urbanístics vinculats a l’habitatge protegit.
-La relació entre planejament, gestió urbanística i polítiques públiques d’habitatge.
Així mateix, la norma introdueix modificacions rellevants en matèria de lloguer, habitatge protegit, tanteig i retracte, inspecció i control, i en la durada i règim de qualificació dels habitatges amb protecció oficial, aspectes que cada cop són més presents en l’activitat professional dels arquitectes urbanistes.
Comptarem amb la participació de:
· Elisabet Cirici Amell, directora General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya
· Jordi Mas i Herrero, director General d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya
Oferiran una lectura directa de la Llei, explicaran els objectius de la reforma i abordaran les implicacions pràctiques per al planejament urbanístic i les polítiques d’habitatge a Catalunya.
Aquesta sessió s’adreça principalment a arquitectes urbanistes, tant a aquells que treballen en la redacció de planejament com als que desenvolupen tasques vinculades a la gestió urbana i a les polítiques d’habitatge, i vol esdevenir un espai de clarificació, debat i criteri professional davant d’un nou marc normatiu d’elevada complexitat i impacte.
INSCRIPCIONS:
Inscriu-te aquí per assistir a l'acte.
La jornada també es podrà seguir per streaming per tal de facilitar la participació des de totes les demarcacions.
Document que es va presentar durant la jornada.
Exposició: Mostra d'Arquitectura Catalana. L'ofici mutant
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En el marc de Barcelona 2026 Capital Mundial de l''Arquitectura, el proper 19 de febrer a les 18.30 h tindrà lloc la inauguració de l'exposició "Mostra d'Arquitectura Catalana. L'ofici mutant", un recull d’obres premiades recentment als certàmens del COAC. Des de la seva observació, es proposa una mirada divulgativa a l’ofici d’arquitecte, sempre obert i “out of the box”, que combina creació i transformació amb recerca, disseny, mediació i expressió artística. L'exposició està pensada per a públic no expert.
Aquesta mostra es basa en obres destacades i premiades els últims anys a Catalunya en l’entorn de certàmens d’arquitectura promoguts pel programa Mostres d’Arquitectura Catalana del COAC. A partir de l’observació d’aquestes obres, l’exposició ofereix una mirada divulgativa sobre la feina dels arquitectes, provinent d’un ofici no finit, sempre inconclús, que compta amb l’espai, la complexitat i disciplines aparentment inconnexes, com a matèries primeres. I ho fa des d’un univers de coneixements singular i ric que cada vegada més sovint transita “out of the box” (més enllà dels esquemes), sobrepassant allò que es dona per suposat, és a dir, la professió clàssica vinculada només a l’edificació i el planejament. És un ofici que es revela com una pràctica adaptativa i mutant en cada treball que, si bé resol els espais a partir de dues línies genèriques de treball, la creació i la transformació, també treballa, entre altres, en àmbits com la divulgació, la mediació, l’expressió artística, el disseny i la recerca.
Aquesta exposició té activitats associades i una itinerància posterior per les seus del Centre Obert d'Arquitectura / COAC.
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Aquesta mostra es basa en obres destacades i premiades els últims anys a Catalunya en l’entorn de certàmens d’arquitectura promoguts pel programa Mostres d’Arquitectura Catalana del COAC. A partir de l’observació d’aquestes obres, l’exposició ofereix una mirada divulgativa sobre la feina dels arquitectes, provinent d’un ofici no finit, sempre inconclús, que compta amb l’espai, la complexitat i disciplines aparentment inconnexes, com a matèries primeres. I ho fa des d’un univers de coneixements singular i ric que cada vegada més sovint transita “out of the box” (més enllà dels esquemes), sobrepassant allò que es dona per suposat, és a dir, la professió clàssica vinculada només a l’edificació i el planejament. És un ofici que es revela com una pràctica adaptativa i mutant en cada treball que, si bé resol els espais a partir de dues línies genèriques de treball, la creació i la transformació, també treballa, entre altres, en àmbits com la divulgació, la mediació, l’expressió artística, el disseny i la recerca.
Aquesta exposició té activitats associades i una itinerància posterior per les seus del Centre Obert d'Arquitectura / COAC.
Calendari previst:
- Maig i Juny: seu de Barcelona
- Juliol i Agost: seu de Lleida
- Setembre i Octubre: seu de l'Ebre a Tortosa
- Novembre: seu de Girona
- Desembre i Gener: seu de les Comarques Centrals a Vic
- Febrer i Març: seu de Tarragona
- Març i Abril: seu del Vallès a Terrassa
- Maig: seu de de les Comarques Centrals a Manresa
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
El Ministeri d'Habitatge publica una guia per ajudar les administracions a agilitzar la tramitació de llicències
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En el marc de l'actual crisi habitacional, el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU) ha publicat una Guia de recomanacions i bones pràctiques per estimular la simplificació i agilització dels procediments de concessió de llicències urbanístiques, aspecte rellevant per a l'activació de l'oferta d'habitatge.
Per a l'elaboració d'aquesta Guia s'ha comptat amb la col·laboració del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE).
Amb la voluntat d'ajudar les Administracions Públiques a simplificar i agilitzar la tramitació de llicències, la publicació identifica aspectes crítics i, a partir d'aquí, ofereix orientacions i exemples de bones experiències destinades a reduir terminis sense detriment del control legal i tècnic, millorant alhora la transparència i reforçant la col·laboració interadministrativa.
Així, la guia realitza una sèrie de recomanacions normatives, organitzatives i tecnològiques entre les quals figuren la digitalització d'expedients, la col·laboració entre administracions i l'estandardització de criteris en les etapes clau del procés.
Les recomanacions s'estructuren en cinc apartats: la identificació de la modalitat del tràmit de llicència o autorització, la presentació de sol·licituds de llicència o autorització, la gestió i tramitació administrativa de sol·licituds, la inspecció i el control de legalitat, i els compromisos de qualitat dels serveis.
Es destaca la competència dels Col·legis d'Arquitectes en el control tècnic dels projectes, constatada en els serveis de visat, i es planteja la possibilitat d'establir fórmules de col·laboració per a la prestació d'assistència, a través de convenis o en el marc dels procediments per a l'emissió prèvia d'informes d'idoneïtat tècnica o similars, destinats al control de la integritat formal i la documentació tècnica dels projectes.
Entre els 15 exemples de bones pràctiques, figuren la implementació de l'informe d'idoneïtat tècnica a l'Ajuntament de Barcelona i les iniciatives dutes a terme per la Diputació de Barcelona per simplificar i agilitzar els procediments de llicències i autoritzacions.
Descarrega la Guía de recomendaciones y buenas prácticas en materia de licencias urbanísticas en el ámbito residencial.
Per a més informació, consulteu el web del MIVAU
Per a l'elaboració d'aquesta Guia s'ha comptat amb la col·laboració del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE).
Amb la voluntat d'ajudar les Administracions Públiques a simplificar i agilitzar la tramitació de llicències, la publicació identifica aspectes crítics i, a partir d'aquí, ofereix orientacions i exemples de bones experiències destinades a reduir terminis sense detriment del control legal i tècnic, millorant alhora la transparència i reforçant la col·laboració interadministrativa.
Així, la guia realitza una sèrie de recomanacions normatives, organitzatives i tecnològiques entre les quals figuren la digitalització d'expedients, la col·laboració entre administracions i l'estandardització de criteris en les etapes clau del procés.
Les recomanacions s'estructuren en cinc apartats: la identificació de la modalitat del tràmit de llicència o autorització, la presentació de sol·licituds de llicència o autorització, la gestió i tramitació administrativa de sol·licituds, la inspecció i el control de legalitat, i els compromisos de qualitat dels serveis.
Es destaca la competència dels Col·legis d'Arquitectes en el control tècnic dels projectes, constatada en els serveis de visat, i es planteja la possibilitat d'establir fórmules de col·laboració per a la prestació d'assistència, a través de convenis o en el marc dels procediments per a l'emissió prèvia d'informes d'idoneïtat tècnica o similars, destinats al control de la integritat formal i la documentació tècnica dels projectes.
Entre els 15 exemples de bones pràctiques, figuren la implementació de l'informe d'idoneïtat tècnica a l'Ajuntament de Barcelona i les iniciatives dutes a terme per la Diputació de Barcelona per simplificar i agilitzar els procediments de llicències i autoritzacions.
Descarrega la Guía de recomendaciones y buenas prácticas en materia de licencias urbanísticas en el ámbito residencial.
Per a més informació, consulteu el web del MIVAU
19/01/2026