Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar. Visita Poblat Hifrensa
La visita amb autocar al Poblat Hifrensa s’emmarca dins el cicle Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar, impulsat per l’AADIPA, l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del COAC, en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, amb la voluntat de fer arribar la Capitalitat a tot el territori i posar en valor arquitectures que estableixen un diàleg intens amb el paisatge i el context cultural en què s’inscriuen.
Projectat entre 1967 i 1975 per Antoni Bonet Castellana, amb la col·laboració de Josep Puig Torné, el Poblat Hifrensa constitueix una de les experiències més completes de l’urbanisme modern a Catalunya. Concebut per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, el conjunt es planteja des de l’inici com una unitat urbana autosuficient, en què arquitectura, espai públic, equipaments i paisatge formen part d’un mateix sistema.
Lluny d’una ordenació rígida o repetitiva, el projecte es construeix a partir d’una estructura orgànica, adaptada a la topografia i al clima, amb una clara influència de la cultura mediterrània i de les experiències prèvies de Bonet en el si del Grup Austral. Els carrers, places i recorreguts es configuren com a espais de relació, evitant la jerarquia viària convencional i apostant per una mobilitat de baixa intensitat i una escala humana.
Un dels trets més singulars del Poblat Hifrensa és la diferenciació tipològica dels habitatges segons els perfils professionals —enginyers, pèrits i obrers—, resolta amb una gran coherència formal però amb variacions espacials que reflecteixen diferents maneres d’habitar. Aquesta diversitat tipològica es combina amb una unitat material i constructiva basada en sistemes modulars, cobertes inclinades i una presència destacada de l’espai exterior com a extensió de l’habitatge.
El conjunt es completa amb una sèrie d’equipaments —escola, espais comunitaris i serveis— que reforcen la idea de comunitat i fan del poblat una autèntica peça urbana. En aquest sentit, Hifrensa no és només un conjunt d’habitatges, sinó un model de ciutat moderna on la vida quotidiana, el treball i el lleure s’integren de manera coherent.
Avui, el Poblat Hifrensa planteja reptes rellevants pel que fa a la seva conservació i transformació. La seva condició de patrimoni viu, encara habitat i en evolució, obliga a repensar els instruments de protecció més enllà de la mera preservació formal, incorporant la dimensió social, l’ús i la capacitat d’adaptació. En aquest sentit, esdevé un cas paradigmàtic per al debat contemporani sobre el patrimoni arquitectònic.
Aquesta jornada, que ens ocuparà tot el matí, és gratuïta i oberta a tota la ciutadania. Inclou el desplaçament en autocar des de Barcelona fins a l'Hospitalet de l'Infant i la tornada. Inscriu-t'hi
Debats con las candidaturas a la Junta de Gobierno, la Junta Directiva de Barcelona y la Delegación del Vallès
Así, las agrupaciones colegiales han impulsado y organizado el debate con las candidaturas a la Junta de Gobierno, mientras que los debates correspondientes a la Junta Directiva de Barcelona y a la Delegación del Vallès han sido promovidos y organizados por las personas que encabezan las candidaturas de representantes independientes de la Demarcación. De acuerdo con lo establecido por la Mesa Electoral, el cOAC facilita la difusión y los espacios.
Los debates serán una ocasión para escuchar las propuestas de las candidaturas a los distintos órganos de gobierno, pero también para dar voz a las demandas de los colegiados y colegiadas, que podrán formular preguntas al final de cada sesión.
DEBATES ELECTORALES
Miércoles 13 de mayo
Sala de actos Plaça Nova, Barcelona
Moderado por el periodista Maties Salom.
15.30 h - Café de bienvenida con las candidaturas, espacio previo de encuentro.
16.00 - 18.00 h - Debate entre candidaturas a Junta Directiva de Barcelona
Salvador Ribas i Serra, Joan Carles Reviejo i Salomó y Cristina
18.00 - 18.30 h Pausa
18.30 - 20.30 h - Debate entre candidaturas a Junta de Gobierno del COAC
Guillem Costa Calsamiglia, Jacint Raurell i Bernadà y Sandra Bestrate i Castells
Viernes 15 de mayo
Sede del Vallès (Calle de la Rasa, 43 - Terrassa)
- Moderado por el periodista Maties Salom.
18.00 - 20.00 h - Debate entre candidaturas a Delegación del Vallès
Joan Argemí i Ballbè y Fermín Aparicio Alcantud
- Moderado por el periodista Maties Salom.
Inscripciones
Debates del 13 de mayo
Junta de Gobierno del COAC / Junta Directiva de Barcelona
- Inscripción para asistir presencialmente
- Inscripción para seguir en línea
Debat 15 de maig
Delegación del Vallès
- Inscripción para asistir presencialmente
ELECCIONES COAC 2026: Elige quién te representa
Las elecciones del COAC, que se celebrarán el 21 de mayo, servirán para elegir los órganos de gobierno y los miembros de la Asamblea de representantes.
¿Quieres conocer en detalle cuáles son las candidaturas y cuáles son sus programas? Encuentra más información aquí.
Toda la información de las elecciones la encontraréis en este espacio web.
El COAC participa a la Nit dels Museus 2026
Aquell dia, a la seu de Barcelona, es podran visitar fins les 12 de la nit les exposicions "Mostra d’Arquitectura Catalana. L’Ofici Mutant", "Mirades / Aire. Els silencis de la forma" i "Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps".
Mostra d’Arquitectura Catalana. L’Ofici Mutant
Després d’haver estat exposada al Museu d’Història de Barcelona Oliva Artés, arriba a la seu de Plaça Nova l'exposició "Mostra d’Arquitectura Catalana. L’Ofici Mutant" que, a partir de l'observació de les obres premiades els últims anys en certàmens del COAC, proposa una mirada divulgativa a l’ofici d’arquitecte, sempre obert i “out of the box”, que combina creació i transformació amb recerca, disseny, mediació i expressió artística. Pensada per a públic no expert.
A partir de l’observació d’aquestes obres, l’exposició ofereix una mirada divulgativa sobre la feina dels arquitectes, provinent d’un ofici no finit, sempre inconclús. Un ofici que es revela com una pràctica adaptativa i mutant en cada treball que, si bé resol els espais a partir de dues línies genèriques de treball, la creació i la transformació, també treballa, entre altres, en àmbits com la divulgació, la mediació, l’expressió artística, el disseny i la recerca.
Mirades / Aire. Els silencis de la forma
En el marc del cicle d'exposicions MIRADES, que enguany se centra en l’element “Aire”, la mostra presenta un recull d’imatges del fotògraf i arquitecte Jordi Mestrich. "Els silencis de la forma" neix de la voluntat d’escoltar l'aire: de fer visible la seva presència a través dels seus efectes. No com a protagonista tangible, sinó com a força subtil que modela, desdibuixa i sosté la forma.
En algunes imatges, l’aire es manifesta com a atmosfera: boira que dissol els contorns, que converteix l’arquitectura en aparició fràgil, gairebé espectral. L’edifici emergeix i s’esvaeix alhora, suspès en un espai on la matèria perd pes i la llum ho unifica tot. L’aire esdevé vel, filtre, respir. En d’altres, el moviment el delata. El vent tensant cossos i veles sobre el mar, arrossegant l’escuma, inclinant trajectòries. Allò que és sòlid es veu forçat a dialogar amb allò invisible. La forma no és fixa: vibra, es desplaça, es desfà en el gest. El moviment no és només acció, és empremta.
Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka-Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul, Nusaybin són els noms d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses amb una particularitat comuna: han estat parcialment o total esborrades per guerres. Els edificis són runes, i només en queden les traces dels carrers, i fins i tot, a vegades, el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint nombroses preguntes, però sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, es vol reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com des de la memòria i l’acció com a projecte podem repensar les futures reconstruccions postconflicte.
Més informacióConsulta tota la programació de la Nit dels Museus 2026. Enguany hi participen 94 espais, que obriran portes amb una programació extraordinària amb concerts, espectacles, instal·lacions, tallers, projeccions i visites guiades pensades per mirar les col·leccions amb uns altres ulls.
Fetdeterra i Cierto Estudio, guardonats als Premis de la Unió Internacional d'Arquitectes 2026
La Medalla d'Or ha estat per a l'arquitecte portuguès Eduardo Souto de Moura i dos dels Premis Triennals han estat per a estudis d'arquitectura catalans. D'una banda, Fetdeterra ha rebut el Premi Auguste Perret de Tecnologia en l'Arquitectura i, de l'altra, Cierto Estudio ha estat reconegut amb el Premi UIA per a Joves Arquitectes a l'Excel·lència i Innovació Arquitectònica en el Procés de Disseny.
El lliurament de premis tindrà lloc en una cerimònia oficial, a la Sagrada Família de Barcelona, durant el Congrés Mundial d'Arquitectes de la UIA 2026 Barcelona.
Medalla d'Or de la UIA
Eduardo Souto de Moura
L'arquitecte portuguès rep la Medalla d'Or de la UIA 2026 en reconeixement a una obra caracteritzada per la intel·ligència, la sobrietat i un profund sentit de responsabilitat vers la societat. Tal com ha valorat la UIA, l'obra de Souto de Moura es distingeix per "la claredat, la precisió i un profund compromís amb el context, creant espais que encarnen la bellesa, la dignitat i la coherència. En lloc de confiar en l'espectacle, la seva arquitectura es basa en el rigor i la proporció reflexiva, i cada projecte reflecteix un enfocament acurat i disciplinat del disseny i la construcció".
Premi Auguste Perret de Tecnologia en l'Arquitectura
Fetdeterra (Maite Sainz de la Maza i Macari de Torres)
Mitjançant el desenvolupament d'un sistema modular complet de fabricació amb baixes emissions de carboni i mínima petjada ambiental, Fetdeterra demostra com es pot assolir la innovació tecnològica sense comprometre la poètica de la creació. El seu treball "ofereix una interpretació singular de la bellesa arquitectònica a través de la sostenibilitat, demostrant com la innovació en els sistemes constructius pot reduir l'impacte i enriquir l'expressió arquitectònica simultàniament".
Premi UIA per a Joves Arquitectes a l'Excel·lència i Innovació Arquitectònica en el Procés de Disseny
Cierto Estudio (Marta Benedicto, Ivet Gasol, Carlota de Gispert, Anna Llonch, Lucía Millet i Clara Vidal)
Cierto Estudio destaca per la seva dedicació a l'arquitectura com a eina per millorar les condicions de vida de les persones, amb especial atenció a l'habitatge. L'estudi "encarna un model d'autoria compartida, reforçant el seu compromís amb processos inclusius i una pràctica basada en valors comuns". El seu treball demostra "sensibilitat al context, responsabilitat social i un posicionament clar davant els reptes contemporanis, alhora que promou valors de professionalisme, independència i integritat que ressonen amb els principis fonamentals que defensa la UIA".
A més d'aquests guardons, Paola Viganò (Itàlia) ha rebut el Premi Patrick Abercrombie de Planificació i Disseny Urbà; Jacques Gubler (Suïssa) el Premi Jean Tschumi d'Assaig i Crítica Arquitectònica; Song Yehao (Xina) el Premi Robert Matthew per a Entorns Sostenibles i Humans, i Caravatti Caravatti Architetti (Itàlia) el Premi Vassilis Sgoutas a l'Arquitectura Implementada al Servei de Zones Vulnerables.