Acte cancel·lat: Berenar FM. Experiències a l'entorn del Postgrau en Facility Management
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Atenció:
Aquest acte s'ha hagut de cancel·lar. Lamentem les molèsties.
Continuem amb el cicle de Berenars FM, una sèrie de trobades mensuals sobre diferents temes d'actualitat en el món del Facility Management. Les sessions, organitzades pel Grup de Treball de FM del COAC, l'Escola Sert, l'Associació Catalana de Facility Management i FMcat, tenen lloc cada primer dimarts de mes i es poden seguir presencialment i per streaming.
El proper Berenar FM, que tindrà lloc l'1 de febrer a les 18 h, estarà dedicat als exalumnes del Postgrau en Facility Management de l’Escola Sert, que prepara l’inici de la seva 9a edició. Per aquest postgrau ja han passat més de 200 alumnes i al voltant d’un centenar de ponents. A més, el curs ha rebut el Premi extraordinari del jurat que atorga anualment la revista Facility Management & Services, per la seva labor educativa.
La sessió serà un punt de retrobament i d’intercanvi d’èxits i experiències, i està oberta a tots aquells professionals que treballen en el Facility Management o que estan interessats en aquest camp.
Programa de l'acte
Benvinguda a càrrec de Pere Castelltort, secretari de la Junta de Govern del COAC.
Presentació a càrrec de Lluís Dalmau i Felip Neri Gordi, arquitectes i facility managers, codirectors del Postgrau en Facility Management de l’Escola Sert i coordinadors del Grup de Treball de FM del COAC.
Compartirem les experiències en l’àmbit de l’FM amb:
· Cristina Navas, Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica
· David Julian, Swarovski
· Patrícia Abrudan, Certificacions energètiques
En acabar, es farà una copa de cava-networking.
Acte organitzat per:
Nova convocatòria d'ajuts en forma de préstecs per al finançament d’obres de rehabilitació d’edificis d’habitatges
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 2 de desembre s’ha publicat al DOGC la Resolució DSO/3559/2021, de 26 de novembre, per la qual s’obre la convocatòria per a l'accés a ajuts en forma de préstecs a comunitats de propietaris per al finançament d'obres de rehabilitació d'edificis d'habitatges (ref. BDNS 597768). Les bases reguladores van ser publicades al DOGC el passat 19 de novembre.
Aquesta nova línia de finançament és fruit d'un acord entre l’Institut Català de Finances i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb una dotació pressupostària de 8.201.074,30 €.
A continuació s’exposen els aspectes més rellevants d’aquesta subvenció (cal consultar el text de la convocatòria i les bases reguladores per veure els detalls i particularitats de la mateixa):
Persones beneficiàries
- Les comunitats de propietaris d’edificis d’habitatges amb índex de morositat ≤ 5%, tot i que es poden considerar casos especials amb un índex de fins al 8%.
Termini de presentació de les sol·licituds
El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 31/12/2022, si bé es pot tancar abans en cas d’exhauriment de les disponibilitats pressupostàries.
Requisits dels edificis
- Com a mínim el 50% de la superfície construïda sobre rasant ha d’estar destinada a habitatge (no computa la planta baixa amb ús diferent del d’habitatge)
- Han de disposar de l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici (IITE) presentat a l’AHC abans de la sol·licitud de crèdit, així com del certificat d’eficiència energètica (CEE) amb l’etiqueta de qualificació energètica (EE)
Actuacions subvencionables
1. Obres de rehabilitació per a l’estat de conservació de l’edifici
(resultat d’un IITE amb deficiències lleus, importants, greus o molt greus)
a) Deficiències en l'estat de conservació dels fonaments, l'estructura horitzontal i vertical, inclosos els cantells de balcons i voladissos, i les instal·lacions d'electricitat, fontaneria i sanejament de l'edifici.
b) Deficiències en l’estat de conservació de les cobertes, terrats, façanes, patis i mitgeres, que hauran de garantir l'estanqueïtat, l'aïllament i la seva estabilitat, en compliment dels requisits bàsics de seguretat i habitabilitat. S’inclouen els treballs d'eliminació d'amiant, d’instal·lacions de plom i de fustes tractades amb creosota. Les intervencions en l’envolupant poden ser parcials o totals.
2. Obres de millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat
(resultat de l’IITE amb deficiències o sense)
Millores que afectin a l'envolupant de l'edifici, tant a la seva part massissa com a les seves obertures, per tal de reduir la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració o bé una reducció del consum d’energia primària no renovable. També s’inclouen les actuacions de mitigació del radó i les d'adequació funcional i tecnològica, entre d’altres.
3. Obres de millora de la seguretat d’utilització i de l’accessibilitat
(resultat de l’IITE amb deficiències o sense)
Millores per tal d’adequar els edificis i els accessos als habitatges i locals de l'edifici a la normativa vigent.
Actuacions no subvencionables
- Les ocasionades per no haver fet treballs de conservació i manteniment obligatoris.
- Les que impliquin el buidatge estructural, enderroc de façanes, augment de volums, ampliacions i subdivisió d’edificis o habitatges i les definides com a gran rehabilitació (L.18/2007 del Dret a l’Habitatge), a més de les actuacions de rehabilitació que s’efectuen conjuntament amb aquestes obres.
Pressupost protegible
A efectes del càlcul del préstec, el pressupost protegible de les obres està constituït per:
a) Pressupost d’execució material + despeses generals + benefici industrial
b) Honoraris dels professionals que intervenen en el procés d’execució de l’obra
c) Despeses derivades de la tramitació administrativa i de gestió degudament justificades
d) L’impost sobre el valor afegit (IVA) de les obres o dels honoraris professionals
No són protegibles l’impost sobre construccions i serveis (ICIO), les taxes de la llicència i de l’etiqueta del CEE, ni les despeses d’obtenció de l’IITE i del CEE. Tampoc ho són els honoraris de redacció dels projectes, informes tècnics i estudis de diagnosi, tots ells necessaris abans de la sol·licitud del préstec.
Imports i condicions
Entre altres condicions, les bases estableixen un interès fix del 2%, amb un termini màxim d'amortització de 15 anys.
S’estableixen uns imports mínims de 30.000€ per comunitat de propietaris i un màxim 20.000€ per habitatge de la comunitat.
Terminis d’inici i acabament de les obres
Es pot sol·licitar el préstec amb obres sense iniciar i també per a obres iniciades i no finalitzades. Les condicions per a les diferents situacions es recullen a les bases reguladores.
Aquesta nova línia de finançament és fruit d'un acord entre l’Institut Català de Finances i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb una dotació pressupostària de 8.201.074,30 €.
A continuació s’exposen els aspectes més rellevants d’aquesta subvenció (cal consultar el text de la convocatòria i les bases reguladores per veure els detalls i particularitats de la mateixa):
Persones beneficiàries
- Les comunitats de propietaris d’edificis d’habitatges amb índex de morositat ≤ 5%, tot i que es poden considerar casos especials amb un índex de fins al 8%.
Termini de presentació de les sol·licituds
El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 31/12/2022, si bé es pot tancar abans en cas d’exhauriment de les disponibilitats pressupostàries.
Requisits dels edificis
- Com a mínim el 50% de la superfície construïda sobre rasant ha d’estar destinada a habitatge (no computa la planta baixa amb ús diferent del d’habitatge)
- Han de disposar de l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici (IITE) presentat a l’AHC abans de la sol·licitud de crèdit, així com del certificat d’eficiència energètica (CEE) amb l’etiqueta de qualificació energètica (EE)
Actuacions subvencionables
1. Obres de rehabilitació per a l’estat de conservació de l’edifici
(resultat d’un IITE amb deficiències lleus, importants, greus o molt greus)
a) Deficiències en l'estat de conservació dels fonaments, l'estructura horitzontal i vertical, inclosos els cantells de balcons i voladissos, i les instal·lacions d'electricitat, fontaneria i sanejament de l'edifici.
b) Deficiències en l’estat de conservació de les cobertes, terrats, façanes, patis i mitgeres, que hauran de garantir l'estanqueïtat, l'aïllament i la seva estabilitat, en compliment dels requisits bàsics de seguretat i habitabilitat. S’inclouen els treballs d'eliminació d'amiant, d’instal·lacions de plom i de fustes tractades amb creosota. Les intervencions en l’envolupant poden ser parcials o totals.
2. Obres de millora de l’eficiència energètica i la sostenibilitat
(resultat de l’IITE amb deficiències o sense)
Millores que afectin a l'envolupant de l'edifici, tant a la seva part massissa com a les seves obertures, per tal de reduir la demanda energètica anual global de calefacció i refrigeració o bé una reducció del consum d’energia primària no renovable. També s’inclouen les actuacions de mitigació del radó i les d'adequació funcional i tecnològica, entre d’altres.
3. Obres de millora de la seguretat d’utilització i de l’accessibilitat
(resultat de l’IITE amb deficiències o sense)
Millores per tal d’adequar els edificis i els accessos als habitatges i locals de l'edifici a la normativa vigent.
Actuacions no subvencionables
- Les ocasionades per no haver fet treballs de conservació i manteniment obligatoris.
- Les que impliquin el buidatge estructural, enderroc de façanes, augment de volums, ampliacions i subdivisió d’edificis o habitatges i les definides com a gran rehabilitació (L.18/2007 del Dret a l’Habitatge), a més de les actuacions de rehabilitació que s’efectuen conjuntament amb aquestes obres.
Pressupost protegible
A efectes del càlcul del préstec, el pressupost protegible de les obres està constituït per:
a) Pressupost d’execució material + despeses generals + benefici industrial
b) Honoraris dels professionals que intervenen en el procés d’execució de l’obra
c) Despeses derivades de la tramitació administrativa i de gestió degudament justificades
d) L’impost sobre el valor afegit (IVA) de les obres o dels honoraris professionals
No són protegibles l’impost sobre construccions i serveis (ICIO), les taxes de la llicència i de l’etiqueta del CEE, ni les despeses d’obtenció de l’IITE i del CEE. Tampoc ho són els honoraris de redacció dels projectes, informes tècnics i estudis de diagnosi, tots ells necessaris abans de la sol·licitud del préstec.
Imports i condicions
Entre altres condicions, les bases estableixen un interès fix del 2%, amb un termini màxim d'amortització de 15 anys.
S’estableixen uns imports mínims de 30.000€ per comunitat de propietaris i un màxim 20.000€ per habitatge de la comunitat.
Terminis d’inici i acabament de les obres
Es pot sol·licitar el préstec amb obres sense iniciar i també per a obres iniciades i no finalitzades. Les condicions per a les diferents situacions es recullen a les bases reguladores.
3/12/2021
Sessió Sert: Millors carrers per millors ciutats
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper 13 de desembre, l'Escola Sert organitza una nova Sessió Sert, amb el títol 'Millors carrers per millors ciutats'.
La trobada servirà per posar sobre la taula una visió més àmplia i actualitzada del concepte de carrer. Partint de la necessitat de millorar l'habitabilitat urbana i el replantejament de les ciutats, i anant més enllà de l'optimització de la mobilitat, l'accessibilitat i la connectivitat, es reflexionarà sobre altres aspectes rellevants, com la qualitat ambiental, la quantitat i intensitat de les activitats que es fan al carrer o la densitat d'habitants.
La trobada servirà per posar sobre la taula una visió més àmplia i actualitzada del concepte de carrer. Partint de la necessitat de millorar l'habitabilitat urbana i el replantejament de les ciutats, i anant més enllà de l'optimització de la mobilitat, l'accessibilitat i la connectivitat, es reflexionarà sobre altres aspectes rellevants, com la qualitat ambiental, la quantitat i intensitat de les activitats que es fan al carrer o la densitat d'habitants.
De la mà dels arquitectes Miquel Mayorga i Pía Fontana ens preguntarem: Els carrers que tenim són habitables? El model de ciutat que tenim és habitable? Com podem dissenyar millors carrers?
Inscriu-te a la sessió
Aquesta jornada és gratuïta i exclusiva per a col·legias.
3/12/2021
Carles Enrich Studio, guardonat als AR Emerging Architecture Awards 2020
Imatge:
Torre de Merola. Carles Enrich Studio. Fotografia: Adrià Goula
El despatx d'arquitectes Carles Enrich Studio ha estat el guanyador dels Architectural Review Emerging Architecture Awards 2020. El jurat, format pels arquitectes Manuel Aires Mateus, Sameep Padora i Maria Smith, ha reconegut el treball de l'estudi barceloní destacant la seva capacitat per "reconnectar la història amb el futur i entendre el patrimoni com a infraestructura: quelcom dinàmic i apropiable, més que museïtzat".
El treball de l'estudi se centra en intervencions en paisatges històrics de Catalunya. El jurat ha valorat l'aproximació al context existent, destacant que "es tracta de reinterpretar més que de reconstruir, i es necessita una certa forma de llibertat –i molt poder persuasiu– per fer-ho amb èxit". El portforli de l'estudi mostra com "les grans idees es poden construir amb materials mínims, i la bona arquitectura s'ha d'imaginar plena de vida i recordar-nos que tot és efímer".
Carles Enrich
L'arquitecte Carles Enrich (ETSAB, 2005) combina la seva trajectòria professional amb la docència i la investigació. Actualment és professor de Projectes de l’ETSAB, professor del màster habilitant de la URL La Salle i professor visitant de la TEC de Monterrey (Mèxic). També ha estat director del Taller Vertical de l'ESARQ (2018) i professor convidat en diferents escoles d'arquitectura i disseny.
El 2013 va fundar Carles Enrich Studio, un despatx ubicat a Barcelona que treballa en diferents escales en els àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge, amb una mirada transversal i a partir d’una minuciosa diagnosi de les preexistències. L'estudi ha estat nominat als Premis Mies Van der Rohe (2017, 2019 i 2021) i ha rebut reconeixements com el Premi FAD de l'Opinió (2016 i 2021), Premi de la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2016, 2018, 2021), o el Premi ENOR d’Arquitectura Jove (2020). A més, la seva obra ha estat publicada i exposada en certàmens internacionals com la Biennal de Venècia (2012 i 2016).
El treball de l'estudi se centra en intervencions en paisatges històrics de Catalunya. El jurat ha valorat l'aproximació al context existent, destacant que "es tracta de reinterpretar més que de reconstruir, i es necessita una certa forma de llibertat –i molt poder persuasiu– per fer-ho amb èxit". El portforli de l'estudi mostra com "les grans idees es poden construir amb materials mínims, i la bona arquitectura s'ha d'imaginar plena de vida i recordar-nos que tot és efímer".
Carles Enrich
L'arquitecte Carles Enrich (ETSAB, 2005) combina la seva trajectòria professional amb la docència i la investigació. Actualment és professor de Projectes de l’ETSAB, professor del màster habilitant de la URL La Salle i professor visitant de la TEC de Monterrey (Mèxic). També ha estat director del Taller Vertical de l'ESARQ (2018) i professor convidat en diferents escoles d'arquitectura i disseny.
El 2013 va fundar Carles Enrich Studio, un despatx ubicat a Barcelona que treballa en diferents escales en els àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge, amb una mirada transversal i a partir d’una minuciosa diagnosi de les preexistències. L'estudi ha estat nominat als Premis Mies Van der Rohe (2017, 2019 i 2021) i ha rebut reconeixements com el Premi FAD de l'Opinió (2016 i 2021), Premi de la Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2016, 2018, 2021), o el Premi ENOR d’Arquitectura Jove (2020). A més, la seva obra ha estat publicada i exposada en certàmens internacionals com la Biennal de Venècia (2012 i 2016).
2/12/2021