L'OCT actualitza l’exemple de Memòria del projecte d'un edifici plurifamiliar
Arran de les modificacions del Codi Tècnic de l'Edificació aprovades el 2019, l'Oficina Consultora Tècnica del COAC continua amb la tasca d'actualització dels documents d'ajuda al projecte disponibles per als col·legiats.
Així, s'ha publicat al web l'actualització de l'exemple de Memòria del Projecte bàsic i d'execució d'un edifici d'habitatges, incorporant els canvis pel que fa a les exigències de salubritat (nou HS-6 “Protecció contra l'exposició al radó”), d'estalvi energètic i de comportament davant el foc dels sistemes constructius de façana.
L'exemple de Memòria, aplicat a un edifici d'habitatges amb local comercial, aparcament i trasters, està fet en coherència amb el document ”Comprovació del contingut formal del projecte” en el qual s'estructura la informació del projecte i el contingut del mateix segons les prescripcions del CTE. Es tracta d'un document elaborat per l'OCT com a eina d'ajuda per a la redacció dels projectes i àmpliament utilitzat pels col·legiats des de la seva publicació inicial.
Accés a l'exemple de Memòria
(disponible per als col·legiats que tinguin contractat els serveis del Tram Complementari, tant en format word com pdf)
Recordem que, per a més informació sobre les darreres modificacions del CTE, teniu a la vostra disposició una pàgina específica amb tota la documentació informativa elaborada per l'OCT.
Per al 8 de març, fem més visible l'excel·lència professional de les arquitectes
El nombre de dones arquitectes no ha parat de créixer durant les darreres dècades, però encara és lluny de la paritat: actualment, només un 32% del total de col·legiats al COAC són dones, per sota de la mitjana europea, que se situa en el 39%. Les noves col·legiacions evidencien que les dones tenen cada vegada més presència en el món de l’arquitectura, una professió dominada, històricament, pels homes.
Ja fa temps que una de les prioritats del COAC és impulsar i fomentar la participació de les arquitectes i la visibilització de la seva tasca professional. En el marc del Dia de la Dona, que se celebra avui 8 de març, el COAC impulsa una acció per posar en valor l’excel·lència professional de les arquitectes.Durant tota la setmana compartirem a les xarxes socials, amb l’etiqueta #socArquitectA, les 36 dones que han guanyat algun premi nacional o internacional l’últim any, sigui per un projecte o per trajectòria professional.
Feliç Dia de la Dona, arquitectes!
L’Arxiu Històric incorpora el primer fons d’una arquitecta amb la donació de Mercedes Serra-Barenys
Mercedes Serra-Barenys és el nom de la primera dona que va estudiar arquitectura a Catalunya i des d’ara és també el nom del primer fons d’una arquitecta que forma part de l’Arxiu Històric del COAC. Amb ella tenim l'oportunitat de donar visibilitat a la trajectòria de les professionals de l’arquitectura més veteranes, massa sovint desconeguda, però imprescindible també per entendre la història de l'arquitectura del nostre país.
Única dona de la seva promoció i en contra dels desitjos del seu pare, Serra-Barenys es va graduar el 1964 a l’ETSAB, al costat d’un centenar d’alumnes homes, alguns de ben coneguts com Joan Margarit o Oscar Tusquets, i un professorat exclusivament masculí.
La passió per l’arquitectura li va despertar el seu avi, el també arquitecte Josep Maria Barenys Gambús, de qui n’admirava l’obra i els dibuixos. Ella mateixa explica que “des dels 5 anys, anava cada tarda al seu despatx, on mirava com dibuixava i escoltava les històries de la seva amistat amb Gaudí”.
L’exercici de l’arquitectura, sempre en solitari
Un cop finalitzats els estudis, Serra-Barenys es va instal·lar a Nova York per treballar en una universitat, després del viatge de final de carrera amb altres companys i el professor Eugenio Cendoya. Al retornar, el 1965, va col·legiar-se i va començar a treballar com a arquitecta municipal a l’Ajuntament de Vallgorguina, malgrat la majoria dels projectes no porten la seva signatura.
També va treballar pel seu compte, principalment en el camp de l’habitatge, construint edificis unifamiliars i plurifamiliars, i sempre en solitari. El dels habitatges va ser un àmbit en el qual sempre es va sentir còmoda perquè “els encàrrecs de construcció d’una llar venien sempre d’una parella, i jo entenia perfectament les seves necessitats”.
De fet, entre les seves obres destaquen especialment un conjunt de cases de 60 metres quadrats els cinc apartaments que va projectar a Calonge i que va recollir l’anuari de Quaderns del 1969.
Un fons únic
El fons Serra-Barenys incorporarà documentació professional de la seva primera etapa vital, sobretot de projectes de la zona de Vallgorguina, ja que després va compaginar l’exercici de l’arquitectura amb la de guia turística a Barcelona, gràcies als seus coneixements sobre l’obra de Gaudí i la Sagrada Família.
Amb la donació de Serra-Barenys també entrarà a formar part de l'Arxiu del COAC el que es conserva de la documentació del fons del seu avi, en la seva major part desaparegut.
El projecte HABITAS, impulsat pel COAC, és guardonat als Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans a Barcelona
El projecte HABITAS (Habitatge i Salut en temps de pandèmia i més enllà), impulsat pel COAC entre d'altres institucions, ha estat guardonat als Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans a la Ciutat de Barcelona. La investigació, que estudia aquesta complexa relació entre l'habitatge i la salut, està liderada per la doctora arquitecta Carlota Sáenz de Tejada que, recolzada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), compta amb el suport de la UPC, el CSIC, l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, la cooperativa Societat Orgànica i el FabLab Barcelona, a més del Grup de Treball d'Arquitectura i Salut del COAC.
L'objectiu del projecte és contribuir a la cerca de solucions per a alguns dels principals reptes de l'habitatge a la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, i vol donar resposta a preguntes com les següents: En quina mesura contribueixen la tipologia edificatòria, el nivell d'ocupació i els hàbits de ventilació de les llars a la qualitat de l'aire interior? Existeixen vincles entre aquests factors i la distribució de la incidència de la COVID-19 a la ciutat?
Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans
Els premis, convocats per l'Ajuntament de Barcelona en el marc del Pla Barcelona Ciència 2020-2023, van dirigits als membres de la comunitat científica menors de 40 anys i de qualsevol branca del coneixement. El seu objectiu és estimular i reforçar el talent jove barceloní, i donar suport a projectes innovadors que repensin de manera global el model de ciutat.
A aquesta primera convocatòria, que té una dotació d’1,2 milions d’euros, s’han presentat 72 projectes, dels quals 22 han estat beneficiaris dels premis. Els projectes seleccionats tracten temes com la densitat de població, l'espai públic, el benestar social, la mobilitat sostenible, l'emergència climàtica, l'envelliment o els nous models productius, entre d'altres.
Més informació