Visita tècnica: Escola de Boxa La Cubierta, de Badia del Vallès
El guiatge anirà a càrrec de l'arquitecte Daniel Serrano, autor del projecte, antic arquitecte municipal i fundador i soci de l'estudi d'arquitectura Rodal. Arquitectura - Consultoria.
“La Cubierta” és un projecte que parteix de la necessitat de donar unes condicions espaials mínimes a una activitat amb molta demanda al municipi on es troba i, per aconseguir-ho, ho fa a través de la reinterpretació d'un espai preexistent en desús. Tal com va definir el jurat de la 9a Mostra d'Arquitectura del Vallès, “demostra de manera excepcional com una intervenció arquitectònica mínima, basada en la lectura adequada de l’espai disponible, pot transformar un lloc de manera profunda, canviant completament la seva configuració i percepció, a força d'aprofitar totes les característiques arquitectòniques que oferia un ús anterior i d’aplicar-les al destí final.”
Es tracta, doncs, de la relectura del patrimoni d’un escenari perifèric postindustrial i del disseny i execució d'obra de manera col·lectiva i participada, replantejant el valor d’ús d’un espai abandonat. En aquest sentit, el projecte parteix de la voluntat de reconfigurar l’espai d’una manera antinostàlgica en l'àmbit compositiu però respectuosa amb l'essència del lloc, que ve definida per les interaccions socials que s’hi produïen durant la seva primera vida i que se segueixen produint el dia d'avui després de la seva transformació.
Durant la visita es podrà comprovar l'evolució de l'espai durant els més de dos anys de funcionament que ha tingut, observant l'apropiació del lloc per part dels usuaris i la seva transformació adaptant-se a les seves necessitats.
Si voleu inscriure-us complimenteu el formulari d'inscripció.
Activitat gratuïta
Places limitades
L'erradicació de l'amiant: una urgència sense pressupost
La retirada de l’amiant continua sent una de les assignatures pendents a Catalunya. Malgrat els esforços institucionals i la creixent consciència ciutadana sobre els seus efectes nocius per a la salut, les ajudes econòmiques per a la seva eliminació s’esgoten massa ràpidament, deixant milers de propietaris i comunitats de veïns sense solució.
Una mostra d'això han estat les subvencions per a la retirada d’amiant de 2025, amb l’exhauriment del pressupost de 8 milions d’euros anticipadament davant l’enorme demanda.
Aquesta situació posa de manifest dues qüestions importants: d’una banda, la necessitat urgent d’una planificació a llarg termini amb una dotació pressupostària adequada i sostenible en el temps, i de l’altra, el risc que suposa retardar la retirada de l’amiant.
El volum d’amiant a Catalunya
La Unió Europea treballa en la retirada d’amiant abans del 2032, i la Generalitat compta amb un full de ruta a través del Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya 2023-2032.
Segons les estimacions de l’Institut Cartogràfic, a Catalunya hi ha més de 4 milions de tones d’amiant presents en teulades. Però sobre dipòsits, baixants o jardineres, o bé com a aïllament tèrmic i acústic o tuberies d’aigua potable i sanejament no hi ha dades exactes, per això, des de la nostra experiència i coneixement del territori, creiem que la xifra real supera àmpliament aquestes xifres.
Per tant la pregunta que cal fer-se és si amb les subvencions clarament insuficients que es proposen d’aquí fins al 2031 en tindrem suficient per erradicar l’amiant a Catalunya, i sembla que la resposta és que no, i fins i tot que clarament no.
Cal recordar que l’exposició a les fibres d’amiant pot causar greus malalties respiratòries, com l’asbestosi, el mesotelioma i altres tipus de càncer amb una alta taxa de mortalitat. Aquests riscos per a la salut pública han de ser una prioritat a l’hora de definir les polítiques públiques. I si parlem de salut pública, sobta seguir veient encara escoles amb teulades de fibrociment amb presència d’amiant.
La iniciativa municipal contra l’amiant al Vallès
El 18 de febrer d’enguany, l’Ajuntament de Terrassa va crear la Taula d’Erradicació de l’Amiant, una iniciativa molt benvinguda, formada per representants de l’Ajuntament de Terrassa, col·legis professionals i agents econòmics i socials, com la Federació d’Associacions Veïnals de Catalunya (FAVT), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB), el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, la patronal CECOT i la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa. Aquesta taula treballa per coordinar esforços en la retirada d’amiant a la ciutat, iniciativa que aplaudim i compartim.
Per tant, Terrassa, la ciutat més gran del Vallès i la segona de Catalunya amb major presència d’amiant, ja compta amb un cens que quantifica les cobertes amb presència d’amiant al terme municipal. Aquest cens, elaborat per una empresa externa amb l'ús de tecnologies de teledetecció, ha revelat que el 30% de les construccions privades i el 12% de les públiques contenen aquest material. Les dades de Sabadell són molt similars.
La distribució d’aquest material es pot consultar en un mapa interactiu elaborat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que utilitza tècniques de teledetecció i intel·ligència artificial per obtenir dades precises.
Conscienciació ciutadana
Pel que fa a la tramitació de les ajudes, els arquitectes valorem positivament el procés. La sol·licitud d’ajudes és senzilla, els formularis són clars i entenedors, i la resposta per part de les administracions és ràpida, facilitant la tasca a tots els agents implicats. En aquest cas no existeix aquella càrrega burocràtica omnipresent a tot arreu. Però no hi ha prou pressupost per la gravetat de l'enorme presència d'amiant que encara hi ha a Terrassa.
Això no treu que es necessita una forta campanya de conscienciació ciutadana. Però clarament, si com a tècnics volem influir en la salut de la ciutadania, cal que la conscienciació sigui efectiva sobre els ciutadans, sense alarmismes, però prioritzant clarament la retirada sempre que sigui possible. Això, evidentment, ha de venir acompanyat d’una clara intenció política, amb polítiques de subvenció realment adequades al volum del problema, que sembla que, de moment, és on estem clarament diferenciats entre tècnics i administració.
En resum, les subvencions per a la retirada de l’amiant funcionen, per tant continuem, però premem l’accelerador per arribar a complir l'objectiu europeu d’erradicació total de l’amiant el 2028 als edificis públics i el 2032 a la resta d'espais! Continuem ja, l’amiant no pot esperar. La salut dels ciutadans tampoc.
Delegació del Vallès
Visita tècnica a la Biblioteca L’Alzina, de Palau-Solità i Plegamans
La Biblioteca L'Alzina, inaugurada el 14 de juny del 2024, és un edifici que destaca per la seva arquitectura moderna i sostenible. Es tracta d’un espai que no només amplia l'oferta cultural del municipi, sinó que es converteix en un punt de referència per a la comunitat. Aquest nou equipament substitueix l'actual biblioteca municipal.
L'obra de l'equip Brullet-De Luna Arquitectes té una forma cilíndrica fàcilment identificable i compta amb una superfície útil de 1.555 m² distribuïda en dues plantes. Compta amb una il·luminació que li atorga una lluminositat indirecta i una façana de deployee que contrasta amb un interior confortable.
En el soterrani de l'edifici s'allotja un complex sistema de pous geotèrmics que, mitjançant l'intercanvi de temperatura amb el subsol, permeten la climatització de la biblioteca amb una eficiència absoluta. Un total de 40 canonades s'enfonsen fins a 120 metres de profunditat, on la temperatura constant és de 17 graus. Allà refreda l'aigua escalfada a la superfície i es bombeja de nou amb una bomba alimentada per l'energia fotovoltaica produïda per les plaques del sostre de l'edifici.
PROGRAMA:
Antecedents i origen del projecte, DIBA, programa funcional, cost obra, a càrrec de Mercè Guàrdia.
Composició arquitectònica i voluntat del projecte, singularitats, objectius, complexitats constructives, a càrrec de Jaume Piñol.
Complexitats constructives, procés d’execució, a càrrec de Joan Gómez.
Característiques instal·lacions, a càrrec de Miquel Portell.
El guiatge anirà a càrrec de:
Mercè Guàrdia Serra – Arquitecta tècnica. Cap de l'Àrea de Territori de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Gestió de projecte.
Jaume Piñol, arquitecte de l’estudi Brullet – De Luna arquitectes i associats.
Joan Gómez, arquitecte tècnic del despatx ENNE GESTIÓ, Gestión Activa de Proyectos.
Miquel Portell, Portell-Brunés Enginyers.
Si voleu inscriure-us complimenteu el següent formulari d'inscripció
Activitat gratuïta.
Visita tècnica a l'Spotify Camp Nou
El divendres 25 d’abril, la Intercol·legial Tècnica del Vallès ha organitzat una visita a l’estadi SPOTIFY CAMP NOU, que ha inclòs un recorregut per les obres i una xerrada tècnica amb l’equip d’Edificació del FC Barcelona, oferint una oportunitat única per conèixer de prop el projecte de transformació d’aquest emblemàtic estadi.
Hem pogut realitzar una visita molt exhaustiva recorrent l'estat actual de les obres, que inclouen la construcció de la nova tercera graderia i la instal·lació de les noves estructures de l'estadi. A més, ens han explicat de forma detallada els aspectes tècnics i arquitectònics del projecte, així com els materials utilitzats i les tècniques constructives implementades.