Modernism Transfigurations
La seu del COAC a Terrassa acull, des del 14 de gener fins al 27 de març, l'exposició "Modernism Transfigurations" de l’arquitecte i fotògraf quàntic a.olle’coderch.
Segons paraules del propi artista:
L’arquitectura és un dels signes identificatius d’una comunitat, elements perdurables que acaben vencent el pas del temps per convertir-se en patrimoni del lloc. Al voltant dels inicis del XXè i després de gairebé dos segles d'ostracisme des de la capitulació de 1714, la puixant burgesia catalana va reflectir en el modernisme aquesta mostra d’aquelles ganes d’un fer-se notar resultant de l'activitat industrial que temps enrere havia impulsat al territori. Contemporaneitzant amb els seus coetanis europeus Art Nouveau i Sezecion Style i amb caire singular, el modernisme va tornar a rellançar i posicionar la cultura catalana i va trasnsductalitzar a l'arquitectura una varietat expressiva en edificacions d'àmbit civil com a estandart de la Societat a la que novament van atorgar identitat. Edificis d'habitatges colꞏlectius, palauets, esglésies, hospitals, auditoris, fàbriques, cases d'estiueig i de camp van adquirir aquest nou llenguatge del qual aquestes imatges no són més que un petit mostrari d'aquesta manera de fer a la vora del Mediterrani on la natura és el seu referent.
Juntament amb el gòtic, el modernisme és un dels moviments culturals que marquen la cultura catalana, sent l'arquitectura associada a aquest moviment no només la manifestació més important i perdurable, sinó també un dels referents del patrimoni barceloní. Aquesta proposta parteix d'una relectura de diversos espais d'aquestes obres per tal d'exterioritzar una visió inusual de la fotografia amb la qual reinterpreto aquests espais a través d'alꞏlegories a elements de la natura, referents que també van ser la inspiració de la manera de dissenyar que els arquitectes aplicats a aquestes arquitectures. Alliberant-me de l'espai visual que permet el visor de la càmera, la fotografia panoràmica és la que em permet agafar aquestes imatges a través d'spherorames, de manera que el que obtinc i acaba plasmant-se al llenç proporciona una visió envoltant de l’espai perquè l'espectador, anant molt més enllà del convencional, pugui endinsar-se en el camí de la cosmicitat del lloc...
a.olle’coderch
Muncunill portes endins
La seu del COAC a Terrassa acull, fins al 12 de gener, l'exposició ‘Muncunill portes endins’. Aquest recull d’imatges és una iniciativa de la Delegació del Vallès per entrar al món més íntim i desconegut de Lluís Muncunill. La proposta parteix d’una tria de 12 portes que corresponen a 12 edificis que l’arquitecte va projectar, totes a peu de carrer.
És una exposició “d’arquitectes a arquitectes” que fuig de reiteracions, buscant aquest amor pel detall de Muncunill i aplicant una visió més propera per a fer-lo més quotidià. S’han buscat elements que el defineixin però a escala del vianant, a peu de carrer, amb detalls que ens podem trobar en el dia a dia de la ciutat, i que són el nostre paisatge urbà.
Això ens ha portat a fer una sèrie de reflexions. La primera és que sobre l’obra de Lluís Muncunill s’han escrit llibres i celebrat abundoses exposicions, rutes modernistes... Les seves obres més emblemàtiques s’han divulgat, especialment de la mà de Mireia Freixa, la historiadora de l’art que més hi ha profunditzat i que més hi entén. Podríem dir doncs que dels edificis de Lluís Muncunill s’ha dit i ensenyat quasi tot. Però no ho podríem dir de la vida de l’arquitecte.
És per això que proposem fer un desplegament de 12 portes que corresponen a 12 dels seus edificis i que són comprensiblement a peu de carrer. Aquests elements provocaran reaccions casolanes com “aquesta porta és al carrer de sobre de casa, hi passo cada dia per davant i no hi havia parat atenció...”. Això conduirà a la sensació, i d’això és del que es tracta, que a Terrassa estem envoltats d’un “toc de Muncunill”.
Organitza: COAC Delegació del Vallès amb Ajuntament de Terrassa Turisme
Comissariat: Joan Baca i Marta Peralta, arquitectes
Projecte REVIU: Estudiants d'arquitectura i paletes
La Delegació del Vallès, en col·laboració amb l'ETSAV-UPC, va organitzar el dijous 20 de novembre, a les 13 h, una xerrada-debat sobre el projecte REVIU-VIBRA.
REVIU és un projecte d’estudiants de l’ETSAV-UPC de rehabilitació d’una antiga caserna de la guàrdia civil per convertir-la en habitatge social a Agramunt. Aquest projecte és la continuació de la primera fase iniciada per l’equip VIBRA també de l’ETSAV.
En aquest projecte acadèmic, les estudiants d’arquitectura han dissenyat, aconseguit recursos, gestionat, dirigit i construït amb les seves mans el que uns mesos abans havien estat debatent a les aules.
És molt interessant el procés en què arquitectes en potència es converteixen, durant uns mesos, en paletes, fusters, instal·ladors, pintors, jardiners… per aprendre de la realitat: no existeixen les línies planes del CAD, les peces de façana prefabricada que encaixen a la pantalla necessiten folgances entre elles, els taulers de fusta pesen, però els sacs de morter pesen més…. REVIU i VIBRA va d’aprendre que el paper ho aguanta tot, però la realitat és més complexa. I tot aquest esforç, a més d’aprenentatge, servirà per satisfer un dret fonamental com és l’habitatge públic, social i de qualitat.
Aquests habitatges han estat pagats per l’Ajuntament d’Agramunt, amb imprescindibles aportacions d’empreses del sector de la construcció i seran gestionats per l’associació Alba, que es dedica a la integració de persones amb diversitat funcional.
Festa d’Arquitectes del Vallès 2025
Els assistents van poder conèixer els detalls de la rehabilitació de l’edifici, obra del despatx HARQUITECTES i premiada amb el Re-FAD 2025. Roger Tudó, Josep Ricart i David Lorente, arquitectes socis fundadors (juntament amb Xavier Ros) d’HARQUITECTES van dur a terme tres visites guiades: un recorregut per les instal·lacions per poder descobrir les interioritats del projecte i detalls arquitectònics.
La seu de Prodis està situada en unes antigues naus industrials que originalment formaven part del Vapor Marquès. Fa uns anys, Prodis va iniciar un procés de transformació. El projecte recull les inquietuds plantejades per la institució i es concep sota un enfocament d’obertura que permet als usuaris una interacció més directa amb la societat.
HARQUITECTES va optar per recuperar el carrer central existent entre les dues naus. Aquest passatge, de caràcter públic i obert, facilita que els usuaris del centre interactuïn directament amb els veïns del barri. La intervenció no ignora la història de l’edifici: proposa el buidatge dels forjats i la coberta del cos central, però conserva les façanes que li confereixen el seu caràcter industrial, així com les bigues que les estabilitzen. El resultat és un carrer exposat a la pluja i a l’aire lliure, el protagonista de la qual és una escalinata-graderia que connecta els dos extrems del passatge i salva el desnivell entre les dues zones de la ciutat.
Durant l’acte va obrir els parlaments el delegat del Vallès, Fermín Aparicio, qui va posar en valor l’espai i la rehabilitació premiada amb el Re-FAD 2025.
L’Adjunt a gerència de l’espai, Marc Labòria, va destacar com l’arquitectura s’ha posat a disposició d’una acció social, sense deixar de ser un projecte magnífic: “L’espai és molt comfortable i ha generat un impacte directe en la salut dels usuaris amb una reducció del 60% de les seves crisis habituals”
Prodis és una entitat sense ànim de lucre dedicada a fer de suport per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Des de que està ubicada al Vapor Cortès, els usuaris se senten més acompanyats i més feliços, emocionalment millor, com va explicar Santiago, un dels usuaris.
La presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, va insistir en la necessitat de reivindicar bons honoraris per als arquitectes, perquè la qualitat del projecte és clau per optimitzar el cost d’un espai. Prodis, gràcies al bon disseny d’HARQUITECTES, ha passat de necessitar una persona per gestionar els lloguers a quatre, ara, amb l’increment de sol·licituds, ja que els espais generen activitat més enllà dels horaris habituals i esdevenen motors de dinamisme.
El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, Xavier Cardona, va remarcar com el talent dels arquitectes s’ha posat a disposició de la comunitat, creant espais integradors, d’interacció social i de gran qualitat arquitectònica.
Agraïments:
Patrocinadors: Aluminios Marton, Saltoki i Movento Sarsa.
Col·laboradors del sorteig de regals: un curs de l’Escola Sert, un llum Follow Me de La Capell, una motxilla de “Tornada al Cole” d’Aluminios Marton i tres medidors làser de Bigmat Calvente.
img1 img2 img3 img4 img5 img6 img7 img8 img9
