Exposició "Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps"
El proper 7 de maig a les 18.30h s'inaugura a l'espai Àgora l'exposició ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ fruit del treball de l'equip d'investigació de la UPC format per Carlos Bitrián, Montserrat Bosch, Teresa García, Alejandro Giménez, Konstantinos Karvouniaris, Melisa Pesoa, Arik Munné, Roger Sauquet i Inés Aquilué com a investigadora principal i coordinadora del mateix.
A l'acte inaugural comptarem també amb la presencia d'Eulàlia Gómez (directora ETSAB), Pere Fuertes (director ETSAV) i Carles Crosas (director DUTP)
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka-Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul, Nusaybin són el nom d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses que difícilment interrelacionaríem en una cerca amb objectius lineals. Tanmateix, són ciutats que han estat parcialment o total esborrades per guerres, on els edificis són runes, i només en queden les traces dels carrers, i fins i tot, a vegades, el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes. ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ ens parla de realitats urbanes distants en la forma però amb analogies històriques, testimonis de destrucció, però també de vida.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint nombroses preguntes, però sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. Per fixar-ne la realitat, les ciutats es presenten com a cartografies sincròniques, mostrant l’abans i el després de la guerra, i en la cerca d’una proximitat física, s’acompanyen de testimonis en viu de la diàspora d’aquestes o altres ciutats –Damasc, Kabul, Kherson, Kíiv, etc.–, que ens transporten a espais reservats a la mnemotècnia, abandonats o desapareguts, a l’espera d’un bri de reconeixement.
En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, volem reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com des de la memòria i l’acció com a projecte podem repensar les futures reconstruccions postconflicte.
El projecte ha estat finançat per la Fundación BBVA, l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Compta amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) i el Laboratori de Maquetes ETSAV.
El 4 de juny a les 18.30h es realitzarà com a cloenda de la mostra, una taula rodona amb la participació de Plàcid Garcia-Planas, Gádor Luque i moderació a càrrec de Inés Aquilué i Carlos Bitrián.
A l'acte inaugural comptarem també amb la presencia d'Eulàlia Gómez (directora ETSAB), Pere Fuertes (director ETSAV) i Carles Crosas (director DUTP)
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka-Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul, Nusaybin són el nom d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses que difícilment interrelacionaríem en una cerca amb objectius lineals. Tanmateix, són ciutats que han estat parcialment o total esborrades per guerres, on els edificis són runes, i només en queden les traces dels carrers, i fins i tot, a vegades, el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes. ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ ens parla de realitats urbanes distants en la forma però amb analogies històriques, testimonis de destrucció, però també de vida.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint nombroses preguntes, però sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. Per fixar-ne la realitat, les ciutats es presenten com a cartografies sincròniques, mostrant l’abans i el després de la guerra, i en la cerca d’una proximitat física, s’acompanyen de testimonis en viu de la diàspora d’aquestes o altres ciutats –Damasc, Kabul, Kherson, Kíiv, etc.–, que ens transporten a espais reservats a la mnemotècnia, abandonats o desapareguts, a l’espera d’un bri de reconeixement.
En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, volem reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com des de la memòria i l’acció com a projecte podem repensar les futures reconstruccions postconflicte.
El projecte ha estat finançat per la Fundación BBVA, l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Compta amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) i el Laboratori de Maquetes ETSAV.
El 4 de juny a les 18.30h es realitzarà com a cloenda de la mostra, una taula rodona amb la participació de Plàcid Garcia-Planas, Gádor Luque i moderació a càrrec de Inés Aquilué i Carlos Bitrián.
Dictamen jurídic sobre la col·legiació d'arquitectes a l'Administració pública catalana
En el marc de les activitats de reflexió i debat sobre l’exercici professional dins l’àmbit públic, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’Agrupació d’Arquitectes al Servei de l’Administració Pública (AASAP) organitzen la jornada de presentació del Dictamen jurídic relatiu a la col·legiació dels arquitectes i de les arquitectes que presten els seus serveis a les administracions públiques catalanes, elaborat pel Dr. Juli Ponce Solé, catedràtic de Dret Administratiu.
Aquest dictamen analitza amb rigor jurídic el marc normatiu vigent i la jurisprudència aplicable en relació amb l’obligatorietat de col·legiació dels arquitectes que treballen a l’Administració pública, aportant criteris clars per determinar en quins supòsits aquesta és exigible i en quins no.
La sessió té com a objectiu exposar les principals conclusions de l’informe, resoldre dubtes i generar un espai de diàleg entre professionals, institucions i agents implicats, amb la voluntat de facilitar una interpretació homogènia i fonamentada d’aquesta qüestió d’especial rellevància per al col·lectiu.
INSCRIPCIÓ PRESENCIAL
INSCRIPCIÓ ONLINE
Aquest dictamen analitza amb rigor jurídic el marc normatiu vigent i la jurisprudència aplicable en relació amb l’obligatorietat de col·legiació dels arquitectes que treballen a l’Administració pública, aportant criteris clars per determinar en quins supòsits aquesta és exigible i en quins no.
La sessió té com a objectiu exposar les principals conclusions de l’informe, resoldre dubtes i generar un espai de diàleg entre professionals, institucions i agents implicats, amb la voluntat de facilitar una interpretació homogènia i fonamentada d’aquesta qüestió d’especial rellevància per al col·lectiu.
INSCRIPCIÓ PRESENCIAL
INSCRIPCIÓ ONLINE
Presentació de "100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water"
El 16 de març a les 18.30h el COAC va acullir la presentació de 100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water, una publicació concebuda com un vocabulari projectiu ecosocial i desenvolupada en el marc de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures (Parlaments d’Aigua), el projecte presentat per l’Institut Ramon Llull a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.
Festa d'Arquitectura: Taller de Bombolles
Imatge:
Anna Mas
El COAC Barcelona impulsa les Festes d’Arquitectura 2026 en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura. La quarta Festa se celebrarà el dissabte 9 de maig i tindrà com a protagonistes les bombolles. El taller familiar anirà a càrrec de l'arquitecte Santi Estopà, del Museu de Matemàtiques de Catalunya.
Quina forma tenen les bombolles de sabó? Sempre…? I si construíssim una bombolla de sabó dins un cub? I dins d’una piràmide? I, sobretot: per què? Descobrirem com funcionen les bombolles de sabó, el concepte de mínima àrea, repassarem conceptes de geometria bàsica, com angles i polígons, i connectarem el sabó amb l’arquitectura moderna.
TALLERS I ACTIVITATS:
10.30 h Visita guiada al recinte Llars Mundet. Inscripcions
11-14 h Exposició “La volta catalana. De la tradició a la innovació”. Més informació
12.00 h Taller de Bombolles. Inscripcions
Reserva't la data per a les següents Festes d'Arquitectura!
· Dissabte 13 de juny – Taller d’Urbanisme
· Dissabte 11 de juliol – Taller de Guix
· Dissabte 12 de setembre – Taller de Ceràmica
· Dissabte 3 d’octubre – Taller d’Aire
· Dissabte 14 de novembre – Taller de Neuroarquitectura
· Dissabtes 5 de desembre - Taller d’Accessibilitat
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de:
Quina forma tenen les bombolles de sabó? Sempre…? I si construíssim una bombolla de sabó dins un cub? I dins d’una piràmide? I, sobretot: per què? Descobrirem com funcionen les bombolles de sabó, el concepte de mínima àrea, repassarem conceptes de geometria bàsica, com angles i polígons, i connectarem el sabó amb l’arquitectura moderna.
TALLERS I ACTIVITATS:
10.30 h Visita guiada al recinte Llars Mundet. Inscripcions
11-14 h Exposició “La volta catalana. De la tradició a la innovació”. Més informació
12.00 h Taller de Bombolles. Inscripcions
Reserva't la data per a les següents Festes d'Arquitectura!
· Dissabte 13 de juny – Taller d’Urbanisme
· Dissabte 11 de juliol – Taller de Guix
· Dissabte 12 de setembre – Taller de Ceràmica
· Dissabte 3 d’octubre – Taller d’Aire
· Dissabte 14 de novembre – Taller de Neuroarquitectura
· Dissabtes 5 de desembre - Taller d’Accessibilitat
En el marc de:
Iniciativa de:
Amb el suport de: