Presentació del llibre: La transformació com a procediment
Intervindran:
Joan Tous Gomà-Camps, president de la Demarcació de Tarragona del COAC.
Joan Olivella Ricart, diputat delegat del Servei d'Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona.
Josep Maria Vall Comaposada, de l'Editorial Dux.
Roger Miralles i Jori, arquitecte.
Guillem Carabí Bescós, arquitecte i autor del llibre.
Descarrega la invitació.
"Parlar de l’obra arquitectònica de Josep M. Jujol és parlar de l’arquitectura de principis del segle XX, però també és interpel·lar a la del segle XXI. És endinsar-se en exploracions plàstiques que no han perdut la vigència, és gaudir d’una arquitectura amable, sincera, arrelada al territori i a la terra, però també agosarada, esmunyedissa, juganera, que descol·loca afectuosament a qui tracta d’encotillar-la sota els nusos de les sempre confuses i qüestionables categories històriques.
Les intervencions arquitectòniques que Jujol fa a la casa Bofarull es defineixen –i així ho escriu ell mateix– com una reforma: «Casa pairal de Bofarull als Pallaresos. Obres de reforma de 1913 a 1914. V dibuixos». L’arquitecte és plenament conscient del significat del terme –la modificació d’alguna cosa amb la intenció de millorar-la– que aplicarà a partir d’una actitud desacomplexada, enfrontant-se al projecte sense cap rastre d’arqueologia conservacionista, sinó amb posició i valentia interpretatives. Noves formes, noves combinacions de materials, noves geometries i nous codis que s’inseriran a vells materials, velles organitzacions i velles maneres d’entendre una casa. Un diàleg obert entre allò vell i allò nou que, potser, és el primer encasellament que n’hauríem d’eliminar quan parlem de la seva arquitectura"
Guillem Carabí Bescós és Arquitecte (ETSAB-UPC 1996) i Doctor en Arquitectura (UIC 2012). Professor lector de la School of ArchitectureUIC Barcelona. Membre del Grup de Recerca Emergent Història, Arquitectura i Disseny (GRHAD). Ha publicat diversos articles i comissariat exposicions sobre l’obra de Jujol, el modernisme, i l’arquitectura de la modernitat. Editor i coautor del llibre Josep M. Jujol, l’església primera de Vistabella. Una Mirada contemporània (dpr-Barcelona, 2012). Comissari Adjunt i responsable dels continguts sobre Jujol al pavelló català de la 14 edició de la Biennale di Architettura di Venezia Eventi Collaterali(Venècia 2014).Coautor del llibre La Mansana de la Discòrdia (J. Urbano ed., GRHAD UIC 2015). Comissari de l‘exposició Modernitat(s). Arquitectura a Barcelona 1924-1975, al Roca Barcelona Gallery (Barcelona, 2015).
Presentación del llibro: La transformació com a procediment
Intervendán:
Joan Tous Gomà-Camps, Presidente Demarcación COAC Tarragona.
Joan Olivella Ricart, Diputado delegado del Servicio de Asistencia al Ciudadano de la Diputación de Tarragona.
Josep Maria Vall Comaposada, Editorial Dux .
Roger Miralles i Jori, arquitecto.
Guillem Carabí Bescós, arquitecto autor del libro.
"Hablar de la obra arquitectónica de Josep M. Jujol es hablar de la arquitectura de principios del siglo XX, pero también es interpelar a la del siglo XX1. Es adentrarse en exploraciones plásticas que no han perdido su vigencia, es disfrutar de una arquitectura amable, sincera, arraigada en el territorio y en la tierra, pero también atrevida, escurridiza, juguetona, que descoloca cariñosamente a quien trata de encorsetar -la bajo los nudos de las siempre confusas y qüestlonables categorías históricas.
Las intervenciones arquitectónicas que Jujol hace en la casa Bofarull se definen -y así lo escribe él mismo- como una reforma: «Casa Pairal de Bofarull en Els Pallaresos. Obras de reforma de 1913 a 1914. V dibujos ».
El arquitecto es plenamente consciente del significado del término -la modificación
de algo con la intención de mejorar la- que aplicará a partir de una actitud desacomplejada, enfrentándose al proyecto sin ningún rastro de arqueología conservacionista, sino con posición y valentía interpretativas.
Nuevas formas, nuevas combinaciones de materiales, nuevas geometrías y nuevos códigos que se insertarán en viejos materiales, viejas organizaciones y viejas maneras de entender una casa. Un diálogo abierto entre lo viejo y lo nuevo que, quizás, es el primer encasillamiento que deberíamos eliminar cuando hablamos de su arquitectura."
sínTESIS Arquitectónicas
La primera irá a cargo de la Carolina B. García Estévez, doctora arquitecto por la Universidad Politécnica de Catalunya (UPC), con la tesis "El imaginario arquitectónico de las Elegías de Duino (1912 hasta 1922)". En esta tesis expone la idea que la arquitectura es la construcción del espíritu del tiempo y este nos presenta siempre en forma de imágenes y palabras. Entre las dos, la obra del poeta Rainer Maria Rilke plantea una nueva relación donde la modernidad, la economía y el progreso dejaban atrás el proyecto unitario del arte para replantear los límites de la mirada del hombre a través del lenguaje.
Auguste Rodin, Paul Cézanne, Alexander von Bernus, Georg Simmel, Sigmund Freud, Paul Klee, Hugo von Hofmannsthal, Frank Kafka o Paul Valéry constituyen algunos de sus compañeros de viaje. El guía fue el ángel a lo largo de construcción del ciclo de Las Elegías de Duino: 10 años que vieron cambiar la imagen del mundo. Y el espacio y el tiempo de la poesía y la arquitectura del futuro será aqu de un nuevo umbral de la creación quede definido. Todo comienza con par él en donde la estética aulas.
La segunda lectura correrá a cargo de Beatriz Vidal Moreno, grado en estudios avanzados en Historia del Arte por la Universidad de Barcelona, con el Trabajo Fin de Máster "Catálogo comentada de las obras de Rafael Masó en la urbanizacion de S'Agaró 1916 -1935 ". Este trabajo da a conocer el proceso de concepción y construcción de S'Agaró, una de las primeras urbanizaciones donde veranear antes del boom de los años cincuenta y sesenta. Formada por una treintena de chalets y otros equipamientos se convirtió en la villa de verano preferida de la alta sociedad catalana llegando alcanzar con el paso de los años fama internacional. Rafael Masó, arquitecto gerundense encargado de las obras, edificó una pequeña ciudad novecentista donde no sólo se dedicó a la tarea puramente arquitectónica sino que fue más allá, y junto con la familia Ensesa, promotora del proyecto, dotaron a la urbanización de vida.
Este ciclo se extiende a las delegaciones del Alt Empordà y Garrotxa-Ripollès con lecturas de testes que tendrán lugar los días 17 de Junio en la Sala de actos de Can Trincheria de Olot con los arquitectos Eduard Callís y Xavier Molier. Y el día 8 de Julio en la Sala de actos de la Delegación del Alt Empordà del COAC con los arquitectos Xavier Montal y Silvia Musquera.
sínTESIS Arquitectòniques
La primera anirà a càrrec de la Carolina B. García Estévez, doctora arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la tesi "L’imaginari arquitectònic de les Elegies de Duino (1912-1922)". En aquesta tesi exposa la idea que l’arquitectura és la construcció de l’esperit del temps i aquest se’ns presenta sempre en forma d’imatges i paraules. Entre totes dues, l’obra del poeta Rainer Maria Rilke planteja una nova relació on la modernitat, l’economia i el progrés deixaven enrere el projecte unitari de l’art per a replantejar els límits de la mirada de l'home a través del llenguatge.
Auguste Rodin, Paul Cézanne, Alexander von Bernus, Georg Simmel, Sigmund Freud, Paul Klee, Hugo von Hofmannsthal, Frank Kafka o Paul Valéry constitueixen alguns dels seus companys de viatge. El guia va ser l’àngel al llarg de construcció del cicle de Les Elegies de Duino: 10 anys que van veure canviar la imatge del món. I l’espai i el temps de la poesia i l'arquitectura del futur serà aqu d'un nou llindar de la creació quedi definit. Tot comença amb par ell a on l'estètica aules.
La segona lectura anirà a càrrec de Beatriz Vidal Moreno, grau en estudis avançats en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, amb el Treball Final de Màster “Catálogo comentado de las obras de Rafael Masó en la urbanización de S’Agaró 1916-1935”. Aquest treball dóna a conèixer el procés de concepció i construcció de S’Agaró, una de les primeres urbanitzacions on estiuejar abans del boom dels anys cinquanta i seixanta. Formada per una trentena de xalets i d'altres equipaments es va convertir en la vila d'estiu preferida de l'alta societat catalana arribant assolir amb el pas dels anys fama internacional. Rafael Masó, arquitecte gironí encarregat de les obres, va edificar una petita ciutat noucentista on no només es va dedicar a la tasca purament arquitectònica sinó que va anar més enllà, i juntament amb la família Ensesa, promotora del projecte, van dotar a la urbanització de vida.
Aquest cicle s’estén a les delegacions de l’Alt Empordà i Garrotxa-Ripollès amb lectures de testis que tindran lloc els dies 17 juny a la Sala d’actes de Can Trincheria d’Olot amb els arquitectes Eduard Callís i Xavier Molier. I el dia 8 de juliol a la Sala d’actes de la Delegació de l’Alt Empordà del COAC amb els arquitectes Xavier Montal i Sílvia Musquera.