En el context de la cultura arquitectònica europea, l’experiència del GATCPAC és especialment significativa, doncs supera àmpliament el radi d’acció en què normalment es desenvolupa la tasca dels arquitectes.

La xerrada se centrarà en la dimensió pública i política de l’actuació professional d’aquest grup d’arquitectes i tècnics catalans, des de 1930 fins a 1939. Durant aquest període, el GATCPAC travessa dues fases totalment diferents: la primera, de 1931 a 1936, que podríem anomenar de caràcter reformista i en la qual es confia poder resoldre els problemes generals a través de l’arquitectura i de l’urbanisme. La segona, des de juliol de 1936 fins a 1939, en què els arquitectes al servei de la revolució exerceixen un extraordinari paper històric al costat de les forces socials.

També s’abordarà l'anàlisi crítica de la producció arquitectònica del GATCPAC i la figura del principal artífex d’aquest grup, Josep Torres Clavé, tot un exemple del canvi que es produí, aleshores, en la forma d’exercir l’arquitectura.

L'arquitecte Salvador Tarragó i Cid, especialitzat en l'estudi històric de l'urbanisme, ha dirigit durant més de 25 anys el Màster de Restauració de Monuments d'Arquitectura de la UPC i és professor d'urbanisme a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. Ha destacat en particular com a estudiós de l'obra urbanística d'Ildefons Cerdà i de l'obra d'Antoni Gaudí. Fou també responsable de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes.

Llegir l'article "GATCPAC. De l'arquitectura a la revolució", de Salvador Tarragó i Cid, aquí.