Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Propers Actes

Jornada Técnica | Así se diseñan hoy las oficinas de 2026: soluciones reales

Imatge: 
® FAMO
El futuro del trabajo también comienza por el mobiliario 

El año 2026 se inicia marcado por varias tendencias en el sector de los espacios de trabajo. Se consolida un modelo híbrido, flexible y centrado en las personas. En este contexto, la oficina física deja de ser el único lugar donde se desarrolla la actividad laboral y pasa a convertirse en un espacio de colaboración, encuentro y conexión cultural.

Tendencias como el soft seating , que evoluciona de zona de espera a espacio de intercambio y trabajo; la mesa operativa, que se convierte en un lugar dinámico donde las soluciones acústicas, de electrificación, biofilia o su uso sentado o de pie van más allá de ser un simple puesto de trabajo; o las cabinas, con su oferta de privacidad, concentración y apoyo para reuniones, son ya una realidad en el entorno Workspace . Y es que un diseño sofisticado y el cuidado por el detalle, para reflejar prestigio y solidez de la empresa, son rasgos que se suman a los trabajos arquitectónicos a la hora de concebir la oficina.

Y es que el puesto de trabajo ya es una parte activa del proyecto arquitectónico , donde la conectividad accesible y la incorporación de la energía y los datos desde el diseño permiten resolver espacios de trabajo más flexibles y coherentes, completando soluciones ergonómicas pensadas para el uso real del espacio.

Aspectos como la sostenibilidad y la ergonomía ya no son conceptos aspiracionales, sino variables reales de proyecto. El análisis del impacto ambiental real del mobiliario, la importancia de la circularidad o cómo los sistemas de altura regulable pueden mejorar la salud, la eficiencia energética y la vida útil de los espacios serán algunos de los puntos que se abordarán en esta jornada. Sin olvidar la iluminación, natural y artificial, pensada para el confort y el bienestar visual y mental.

Como resultado de estos cambios, bajo el marco de FAMO (Fabricantes Asociados de Mobiliario de Oficina), tres de sus empresas asociadas participantes en esta jornada —FELLOWES, LINAK y QUADRIFOGLIO— presentarán sus propuestas para 2026, alineadas con las tendencias señaladas para el mundo del workspace. 

GRATUITA Y ABIERTA A TODO EL MUNDO.

Video de la jornada

 

Jornada Tècnica | Així es dissenyen avui les oficines del 2026: solucions reals

Imatge: 
® FAMO
El futur del treball comença també pel mobiliari 

L'any 2026 s'inicia marcat per diverses tendències en el sector dels espais de treball. Es consolida un model híbrid, flexible i centrat en les persones. En aquest context, l'oficina física deixa de ser l'únic lloc on es desenvolupa l'activitat laboral i passa a convertir-se en un espai de col·laboració, trobada i connexió cultural.

Tendències com el soft seating, que evoluciona d'àrea d'espera a espai d'intercanvi i treball; la taula operativa, que es converteix en un lloc dinàmic on les solucions acústiques, d'electrificació, biofília o el seu ús assegut o dempeus van més enllà de ser un simple lloc de treball; o les cabines, amb la seva oferta de privacitat, concentració i suport per a reunions, són ja una realitat en l'entorn Workspace. I és que un disseny sofisticat i la cura pel detall, per reflectir prestigi i solidesa de l'empresa, són trets que se sumen als treballs arquitectònics a l'hora de concebre l'oficina

I és que el lloc de treball ja és una part activa del projecte arquitectònic, on la connectivitat accessible i la incorporació de l'energia i les dades des del disseny permeten resoldre espais de treball més flexibles i coherents, completant solucions ergonòmiques pensades per a l'ús real de l'espai. 

Aspectes com la sostenibilitat i l'ergonomia ja no són conceptes aspiracionals, sinó variables reals de projecte. L'anàlisi de l'impacte ambiental real del mobiliari, la importància de la circularitat o com els sistemes d'alçada regulable poden millorar la salut, l'eficiència energètica i la vida útil dels espais seran alguns dels punts que s'abordaran en aquesta jornada. Sense oblidar la il·luminació, natural i artificial, pensada per al confort i el benestar visual i mental. 

Com a resultat d'aquests canvis, sota el marc de FAMO (Fabricants Associats de Mobiliari d'Oficina), tres de les empreses associades participants en aquesta jornada — FELLOWESLINAK y QUADRIFOGLIO — presentaran les seves propostes per al 2026, alineades amb les tendències assenyalades per al món del workspace. 

GRATUÏTA I OBERTA A TOTHOM.

Video de la jornada

 

Conferència: El futur de la xarxa ferroviària en l’àmbit Llobregat-Cardener

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper dimarts 31 de març, a les 18 h, la sala de conferències del Museu del Barroc de Catalunya de Manresa acollirà la xerrada El Futur de la xarxa ferroviària en l’àmbit Llobregat‑Cardener, a càrrec de l’arquitecte Enric Masana, representant de Xarxa 7. L’acte està organitzat per la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

La sessió proposa una reflexió de fons sobre el model ferroviari que necessita la Catalunya central i, en concret, l’àmbit Llobregat‑Cardener, un territori estratègic que concentra una part molt rellevant de població, activitat econòmica i mobilitat quotidiana. Lluny de centrar-se només en incidències puntuals del servei, la xerrada planteja una visió global i estructural del ferrocarril com a infraestructura clau per a la cohesió territorial, la competitivitat econòmica i la transició cap a una mobilitat més sostenible.

La xerrada posa la mirada en les infraestructures ferroviàries a l’àmbit Llobregat‑Cardener, amb la intenció de contribuir a definir un model ferroviari més eficient, integrat i coherent amb les necessitats reals del territori. Es parlarà de connexions, temps de viatge, intermodalitat i jerarquia de la xarxa, així com del paper que ciutats com Manresa han de jugar dins del sistema ferroviari català, tal com ja s’ha defensat en diversos articles i reflexions recents sobre aquest àmbit.

L’acte s’adreça a professionals, estudiants i persones interessades en la mobilitat, el planejament territorial i les infraestructures a la Catalunya central. La xerrada es planteja com un espai de reflexió i debat sobre la importància d’un model ferroviari adequat per al desenvolupament equilibrat i sostenible del territori.

Les Dones Fem Paisatge: Visita al Mirador del Semàfor, en homenatge als arquitectes Roser Amadó i Agustí Obiol

Imatge: 
B01arquitectes
En el marc del cicle "Les dones FEM", el Grup Obert de Dones Arquitectes del COAC organitza una visita guiada en homenatge als arquitectes Roser Amadó  i Agustí Obiol al Mirador del Semàfor, situat al Prat de Llobregat.

L’activitat tindrà lloc el divendres 10 d'abril a les 15.30 h. La visita serà conduïda per l’arquitecte Lluís Domènech i comptarà amb la presentació de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC.

Cal inscripció prèvia
La visita serà a l'aire lliure i és necessària la inscripció prèvia, ja que les places són limitades.
El punt de trobada serà l'Aparcament mirador d’avions (Coordenades GPS 41.308806, 2.112025).

Roser Amadó
Nascuda a Barcelona el 1944, Amadó va ser una de les primeres dones que va estudiar Arquitectura a Catalunya. Es va graduar com a arquitecta especialista en urbanisme a l’ETSAB el 1968.

El 1974 va començar a treballar amb Lluís Domènech, amb qui va realitzar nombroses rehabilitacions, habitatges i equipaments culturals, com la Facultat Universitària Pont de Lleida o la Fundació Tàpies de Barcelona.

Destaca especialment la seva tasca en l’àmbit urbanístic. Juntament amb Domènech, van formar part de l’equip que va redactar el Pla del Centre Històric de Lleida, gràcies al qual van obtenir gran reconeixement internacional i el Premi Nacional d’Urbanisme el 1985. També porten la firma d’Amadó l’edifici d’habitatges del Rec Comtal, la seu social de Carburos Metálicos o l’edifici de 240 habitatge de la Maquinista.

A principis de la dècada del 2000, Roser Amadó i Lluís Domènech, juntament amb Ramon Domènech i Sander Laudy, van crear l'estudi B01 arquitectes, amb especial dedicació en el camp de la sostenibilitat. Una de les obres de l'estudi és el Mirador del Semàfor, al Prat de Llobregat.

Mirador del Semàfor
Al marge dret de la rectificada llera del riu Llobregat i a redós de la llacuna de la Ricarda, el front de mar s’ha preservat íntegre i és un espai natural protegit on nien algunes especies d’ocells. Enmig de la plana i lluminosa platja es conserven dues construccions enrunades d’origen militar. Una és una antiga caserna de la que només queden una sèrie de murs entrecreuats amb grans obertures que comuniquen els espais. L’altra és una vil·la neoclàssica que ha perdut el sostre però que conserva les cornises, motllures i frontons. 

Es va encarregar a B01 arquitectes la reconstrucció de les runes per destinar-les a mirador-observatori de les aus. L'estudi va considerar que la relació de les ruïnes amb l’entorn de la platja era tant perfecta que era impropi modificar aquesta condició i, per tant, va entendre que el programa que es donava era bo interpretar-lo en un sentit mínim. La primera de les ruïnes va ser només consolidada. La romàntica vil·la també es va, simplement, reforçar, conservant els carreus de pedra caiguts al seu lloc i deixant créixer una figuera en un dels espais sense sostre. La necessitat d’accedir al pla superior per guaitar els ocells, i l’actual norma d’accessibilitat els va donar l’argument per crear un contrapunt a la ruïna. La nova rampa necessària desenvolupa la inacabable longitud construint una “promenade” que travessa l’edifici i permet contemplar-lo des de tots punts de vista.

Descobreix la intervenció realitzada:

Agustí Obiol


Cicle de xerrades "Les dones fem"
El cicle organitzat pel Grup Obert de Dones Arquitectes del COAC s'emmarca en el punt 7 del decàleg "El nostre clam per l'equitat" de la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial, que estableix que "el Col·legi ha d’implementar paritàriament la visibilització de les dones al món professional". Recupera les anteriors sessions del cicle a la pàgina del Grup Obert.

Pages