Patrimoni Contemporani: conèixer, valorar, preservar. Visita a Sallent
La jornada arrenca amb una sortida en autocar des de Barcelona. El recorregut s’inicia amb una visita a l’Església del Pare Claret (1967), obra de Josep Maria Esquius i Josep Puig Torné que constitueix un significatiu de l’arquitectura religiosa moderna a Catalunya, on la reinterpretació dels espais litúrgics postconciliars es resol mitjançant una arquitectura austera, estructuralment expressiva i integrada en el teixit urbà de Sallent.
Visitarem la Biblioteca Pública Torres Amat (1989–1997), rehabilitació d’una antiga nau industrial a càrrec d’Enric Batlle i Joan Roig, de la seva mà i del director de la Biblioteca coneixerem com aquest projecte ha esdevingut un exemple paradigmàtic de recuperació del patrimoni productiu per a usos culturals.
Finalment, es visitarà l’actuació OASI (2020), projecte de renaturalització del riu Llobregat al seu pas per Sallent, obra d’Álvaro Alcázar, Roser Garcia, Eduard Llargués i Sergio Sangalli. Que conjuntament amb l'Ajuntament ens guiaran per una intervenció que amplia la mirada del patrimoni contemporani cap a l’escala territorial i paisatgística.
Aquesta jornada, que ens ocuparà tot el matí és gratuïta i oberta a tota la ciutadania. Inclou el desplaçament en autocar des de Barcelona fins a Sallent i la tornada. Inscriu-t'hi
Jornada Técnica | Así se diseñan hoy las oficinas de 2026: soluciones reales
El año 2026 se inicia marcado por varias tendencias en el sector de los espacios de trabajo. Se consolida un modelo híbrido, flexible y centrado en las personas. En este contexto, la oficina física deja de ser el único lugar donde se desarrolla la actividad laboral y pasa a convertirse en un espacio de colaboración, encuentro y conexión cultural.
Tendencias como el soft seating , que evoluciona de zona de espera a espacio de intercambio y trabajo; la mesa operativa, que se convierte en un lugar dinámico donde las soluciones acústicas, de electrificación, biofilia o su uso sentado o de pie van más allá de ser un simple puesto de trabajo; o las cabinas, con su oferta de privacidad, concentración y apoyo para reuniones, son ya una realidad en el entorno Workspace . Y es que un diseño sofisticado y el cuidado por el detalle, para reflejar prestigio y solidez de la empresa, son rasgos que se suman a los trabajos arquitectónicos a la hora de concebir la oficina.
Y es que el puesto de trabajo ya es una parte activa del proyecto arquitectónico , donde la conectividad accesible y la incorporación de la energía y los datos desde el diseño permiten resolver espacios de trabajo más flexibles y coherentes, completando soluciones ergonómicas pensadas para el uso real del espacio.
Aspectos como la sostenibilidad y la ergonomía ya no son conceptos aspiracionales, sino variables reales de proyecto. El análisis del impacto ambiental real del mobiliario, la importancia de la circularidad o cómo los sistemas de altura regulable pueden mejorar la salud, la eficiencia energética y la vida útil de los espacios serán algunos de los puntos que se abordarán en esta jornada. Sin olvidar la iluminación, natural y artificial, pensada para el confort y el bienestar visual y mental.
Como resultado de estos cambios, bajo el marco de FAMO (Fabricantes Asociados de Mobiliario de Oficina), tres de sus empresas asociadas participantes en esta jornada —FELLOWES, LINAK y QUADRIFOGLIO— presentarán sus propuestas para 2026, alineadas con las tendencias señaladas para el mundo del workspace.
GRATUITA Y ABIERTA A TODO EL MUNDO.
Video de la jornada
Jornada Tècnica | Així es dissenyen avui les oficines del 2026: solucions reals
L'any 2026 s'inicia marcat per diverses tendències en el sector dels espais de treball. Es consolida un model híbrid, flexible i centrat en les persones. En aquest context, l'oficina física deixa de ser l'únic lloc on es desenvolupa l'activitat laboral i passa a convertir-se en un espai de col·laboració, trobada i connexió cultural.
Tendències com el soft seating, que evoluciona d'àrea d'espera a espai d'intercanvi i treball; la taula operativa, que es converteix en un lloc dinàmic on les solucions acústiques, d'electrificació, biofília o el seu ús assegut o dempeus van més enllà de ser un simple lloc de treball; o les cabines, amb la seva oferta de privacitat, concentració i suport per a reunions, són ja una realitat en l'entorn Workspace. I és que un disseny sofisticat i la cura pel detall, per reflectir prestigi i solidesa de l'empresa, són trets que se sumen als treballs arquitectònics a l'hora de concebre l'oficina.
I és que el lloc de treball ja és una part activa del projecte arquitectònic, on la connectivitat accessible i la incorporació de l'energia i les dades des del disseny permeten resoldre espais de treball més flexibles i coherents, completant solucions ergonòmiques pensades per a l'ús real de l'espai.
Aspectes com la sostenibilitat i l'ergonomia ja no són conceptes aspiracionals, sinó variables reals de projecte. L'anàlisi de l'impacte ambiental real del mobiliari, la importància de la circularitat o com els sistemes d'alçada regulable poden millorar la salut, l'eficiència energètica i la vida útil dels espais seran alguns dels punts que s'abordaran en aquesta jornada. Sense oblidar la il·luminació, natural i artificial, pensada per al confort i el benestar visual i mental.
Com a resultat d'aquests canvis, sota el marc de FAMO (Fabricants Associats de Mobiliari d'Oficina), tres de les empreses associades participants en aquesta jornada — FELLOWES, LINAK y QUADRIFOGLIO — presentaran les seves propostes per al 2026, alineades amb les tendències assenyalades per al món del workspace.
GRATUÏTA I OBERTA A TOTHOM.
Video de la jornada
Conferència: El futur de la xarxa ferroviària en l’àmbit Llobregat-Cardener
La xerrada posa la mirada en les infraestructures ferroviàries a l’àmbit Llobregat‑Cardener, amb la intenció de contribuir a definir un model ferroviari més eficient, integrat i coherent amb les necessitats reals del territori. Es parlarà de connexions, temps de viatge, intermodalitat i jerarquia de la xarxa, així com del paper que ciutats com Manresa han de jugar dins del sistema ferroviari català, tal com ja s’ha defensat en diversos articles i reflexions recents sobre aquest àmbit.