Propers Actes
Jornada Técnica | Así se diseñan hoy las oficinas de 2026...
Jornada Técnica | Así se diseñan...
¡Resérvate la fecha! Descarbonizando la Arquitectura 2026
¡Resérvate la fecha!...
Exposición "Sigurd Lewerentz. Fotograías de la obra construida"
La Demarcación de Girona del COAC recupera la exposición "Sigurd Lewerentz. Fotografías de la obra construida" con fotografías realizadas por el arquitecto Josep Maria Torra durante los años 1991 y 1996, de algunas de las principales obras construidas por el arquitecto sueco.
En la exposición, que se puede ver en la cuarta planta del Edificio de la Pia Almoina de Girona, están expuestas las fotografías de:
.- Capilla en Enköping 1930.
.- Edificio para la Administración de la Seguridad Social en Estocolmo 1930.
.- Cementerio de Malmö (obra empezada durante los años 20 y continuada durante tosa la carrera de Lewerentz).
.- Capillas de Sant Knut y Santa Gertrude en el Cementerio de Malmö 1943.
.- Iglésia de Sant Mark en Björkhagen, Estocolmo 1956.
.- Iglésia de Sant Petri en Klippan 1963.
.- Quiosco de flores en el Cementerio de Malmö 1969.
Estas instantáneas fueron tomadas durante dos viajes realizados en Suecia, uno en 1990 y el otro en 1994. En aquellos momentos el conocimiento de la obra de Lewerentz fuera de Suecia era escaso: el libro magnífico de Janne-Ahlin, un artículo de Claes Caldenby en la revista Cuadernos número 169-70, una exposición del Ministerio de Obras Públicas (MOPU) sobre Asplund y Lewerentz ... y una frase que sobrevolaba todas las imágenes que vemos de su obra: "sólo sé que no lo haremos de la manera que ya sabemos ".
Sigurd Lewerentz es contemporáneo de Mies van der Rohe. Uno nació en 1885 y el otro en 1886. Ambos comparten una trayectoria deudora de la tradición clásica y obsesiva en el estudio de materiales y de detalles. Pero el camino de Lewerentz es opuesto al de Mies. Contra la objetividad o la serenidad de Mies, Lewerentz opone la crudeza de una construcción artesanal, geometrías desdibujadas, desórdenes, asimetrías o enigmas. En este sentido, el rechazo a mecanismos cotidianos, a modas o tendencias y la búsqueda de una expresión propia a un sentimiento poético de la vida creo que es lo que hace de Lewerentz un arquitecto tan importante.
Josep Maria Torra
Recientemente, la Escuela Politécnica Superior de la Universidad de Girona ha editado en su colección microgramos, una publicación sobre la obra de Lewerentz con fotografías de Josep Maria Torra y textos de José Quintanilla, Fabrizio Barozzi y Maria Pia Fontana.
Breve biografía de Sigurd Lewerentz
Nació el 29 de julio de 1885 en Bjartra, Suecia. En 1903 fue admitido en el Instituto Técnico Chalmers, en el departamento de ingeniería mecánica, pero después de un tiempo se trasladó al departamento de arquitectura. En 1908 se licenció en arquitectura y el año siguiente se inscribió en la Escuela de Arquitectura de la Academia de Arte en Estocolmo. En 1909 creó su propio estudio de arquitectura junto con Torsten Stubelius.
En 1911 se asoció con Gunnar Asplund para participar en el concurso por el proyecto del Cementerio del bosque en Estocolmo que efectivamente ganaron. Este proyecto fue redactado inicialmente por ambos arquitectos, pero las últimas etapas fueron realizadas exclusivamente por Asplund.
Lewerentz y Asplund también fueron los arquitectos principales para la Exposición Internacional de Estocolmo (1930). De esta época también son varios malentendidos que apartan a Lewerentz del ejercicio de la arquitectura durante unos años. A partir de 1940 dirige una fábrica que producía sus diseños de ventanas y otros accesorios arquitectónicos.
En 1933 obtuvo el primer premio en el concurso público para el nuevo edificio del teatro de Malmö, que no se llegó a realizar. Dos años más tarde, consiguió de nuevo el primer premio en la segunda vuelta del concurso, que realizó junto al ganador del segundo premio.
En la última década de su vida proyectó y construyó dos iglesias, St. Mark a Björkhagen, Estocolmo (1956) y St. Petri en Klippan (1963-66), que hicieron revivir su carrera como arquitecto. Continuó trabajando en propuestas de competición y diseños de muebles hasta poco antes de su muerte.
Exposició "Sigurd Lewerentz. Fotografies de l'obra construïda"
A l’exposició, que es pot veure a la quarta planta de l’Edifici de la Pia Almoina de Girona, hi ha exposades les fotografies de:
· Capella de la Resurrecció al Cementiri del Bosc 1924.· Capella a Enköping 1930.
· Edifici per a l’Administració de la Seguretat Social a Estocolm 1930.
· Cementiri de Malmö (obra començada els anys 20 i continuada al llarg de tota la carrera de Lewerentz).
· Capelles de Sant Knut i Santa Gertrude al cementiri de Malmö 1943.
· Esglesia de Sant Mark a Björkhagen, Estocolm 1956.
· Esglesia de Sant Petri a Klippan 1963.
· Quiosc de flors al cementiri de Malmö 1969.
Aquestes instantànies varen ser preses durant dos viatges fets a Suècia, un el 1990 i l’altre el 1994. En aquells moments el coneixement de l’obra de Lewerentz fora de Suècia era escàs: el llibre magnífic de Janne-Ahlin, un article de Claes Caldenby a la revista Quaderns número 169-70, una exposició del Ministerio de Obras Públicas (MOPU) sobre Asplund i Lewerentz... i una frase que sobrevolava totes les imatges que veiem de la seva obra: “només sé que no ho farem de la manera que ja sabem”.
Sigurd Lewerentz és contemporani de Mies van der Rohe. L’un va néixer el 1885 i l’altre el 1886. Ambdós comparteixen una trajectòria deutora de la tradició clàssica i obsessiva en l’estudi de materials i de detalls. Però el camí de Lewerentz és oposat al de Mies. Contra l’objectivitat o la serenitat de Mies, Lewerentz hi oposa la cruesa d’una construcció artesanal, geometries desdibuixades, desordres, asimetries o enigmes. En aquest sentit, Torra obre una reflexió entre els dos autors i ens diu que “El rebuig a mecanismes quotidians, a modes o a tendències i la recerca d’una expressió pròpia a un sentiment poètic de la vida crec que és el que fa de Lewerentz un arquitecte tan important.
Josep Maria Torra
Recentment, l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona ha editat a la seva col·lecció Microgrames, una publicació sobre l’obra de Lewerentz amb fotografies de Josep Maria Torra i textos de José Quintanilla, Fabrizio Barozzi i Maria Pia Fontana.
Breu biografia de Sigurd Lewerentz
Va néixer el 29 de juliol de 1885 a Bjartra, Suècia. El 1903 va ser admès a l'Institut Tècnic Chalmers, en el departament d'enginyeria mecànica, però després d'un temps es va traslladar al departament d'arquitectura. L’any 1908 es va llicenciar en arquitectura i l’any següent es va inscriure en l'Escola d'Arquitectura de l'Acadèmia d'Art a Estocolm. El 1909 va crear el seu propi estudi d'arquitectura juntament amb Torsten Stubelius.
El 1911 i es va associar amb Gunnar Asplund per participar en el concurs pel projecte del Cementiri del bosc a Estocolm que efectivament varen guanyar. Aquest projecte va ser redactat inicialment per ambdós arquitectes, però les últimes etapes foren realitzades exclusivament per Asplund.
Lewerentz i Asplund també varen ser els arquitectes principals per l’Exposició Internacional d’Estocolm (1930). D’aquesta època també són diversos malentesos que aparten a Lewerentz de l’exercici de l’arquitectura durant uns anys. A partir de 1940 dirigeix una fàbrica que produïa els seus dissenys de finestres i altres accessoris arquitectònics.
El 1933 va obtenir el primer premi en el concurs públic per al nou edifici del teatre de Malmö, que no es va arribar a realitzar. Dos anys més tard, va aconseguir de nou el primer premi en la segona volta del concurs, que realitzà al costat del guanyador del segon premi.
A l’última dècada de la seva vida va projectar i construir dues esglésies, St. Mark a Björkhagen, Estocolm (1956) i St. Petri a Klippan (1963-66), que varen fer reviure la seva carrera com a arquitecte. Va continuar treballant en propostes de competició i dissenys de mobles fins poc abans de la seva mort.
El COAC participa en "La Ciutat dels Somnis"
En este sentido, el COAC se suma a la presente iniciativa participando activamente y proponiendo contenidos y talleres que fomentan los objectivos marcados en la Ley de la Arquitectura, que apuesta por la promoción de la disciplina arquitectónica en edad escolar y busca "promover la educación sobre la arquitectura, el patrimonio construido y sus incidencias sobre las condiciones y la calidad de vida".
Los espacios en los cuales el COAC participará, con el lema "Renovemos la ciudad, construimos el futuro", serán:
· La Casa: mediante un juego de construcción, los niños podrán experimentar el oficio de arquitecto alternando dos actividades en un espacio de 30 m2. Se reflexionará sobre el derecho a la vivienda, la casa del mañana y el derecho a la ciudad a partir de una gran maqueta que cubrirá todo el espacio, un mapa-tapiz de la ciudad para caminar por encima, cajas de cartón que simbolizan edificios y piezas pintadas para recrear las personas, los árboles y los vehículos.
· El Parque: en un espacio de 60m2, los niños y niñas podrán escoger un espacio urbano para repensarlo y rediseñarlo. Desde azoteas y patios hasta calles y fachadas, los niños deberán "plantar" un árbol para después diseñar un lugar, sus características y reflexionar alrededor de las actividades que se pueden realizar y las personas que lo pueden utilizar.
Las dos actividades, que organiza el COAC de la mano de Petits Arquitectes y El Globus Vermell, respectivamente, han sido escogidas a través de un concurso público que el COAC abrió a los profesionales de la arquitectura.
Para más información de horarios y accesos, clica aquí.
El COAC participa a "La Ciutat dels Somnis"
En aquest sentit, el COAC se suma a la present iniciativa participant-hi activament i proposant continguts i tallers que fomentin els objectius marcats a la Llei de l’Arquitectura, que aposta per la promoció de la disciplina arquitectònica en l'edat escolar i busca "promoure l’educació sobre l’arquitectura, el patrimoni construït i les seves incidències sobre les condicions i la qualitat de vida".
Els espais en els quals el COAC participarà, amb el lema "Renovem la ciutat, construïm el futur", seran:
· La Casa: mitjançant un joc de construcció, els infants podran experimentar l'ofici d'arquitecte alternant dues activitats en un espai de 30 m2. S'hi reflexionarà sobre el dret a l'habitatge, la casa del demà i el dret a la ciutat a partir d'una gran maqueta que cobrirà tot l'espai, un plànol-catifa de la ciutat per caminar-hi pel damunt, caixes de cartró que simbolitzen edificis edificis i peces pintades per recrear les persones, els arbres i els vehicles.
· El Parc: en un espai de 60m2, els nens i nenes podran escollir un espai urbà per repensar-lo i redissenyar-lo. Des de terrats i patis fins a carrers i façanes, els infants hi hauran de "plantar" un arbre per després dissenyar un lloc, les seves característiques i reflexionar al voltant de les activitats que s'hi poden realitzar i les persones que el poden utilitzar.
Les dues activitats, que organitza el COAC de la mà de Petits Arquitectes i El Globus Vermell, respectivament, han estat escollides a través d'un concurs públic que el COAC va obrir als professionals de l'arquitectura.
Per a més informació i per consultar els horaris i accessos, clica aquí.

