El Club Med, passat i present
Imatge:
© Arxiu Històric del COAC
El divendres 10 de novembre, amb motiu del dipòsit per part de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes al Museu d’Art de Girona (md’A) del dibuix de Salvador Dalí “Croquis per al Club Mediterranée” (c.1961), ambdues institucions proposen una reflexió sobre les interaccions entre arquitectura, art i natura.
L’acte començarà a les 18 h al Museu d’Art de Girona amb la signatura del conveni de cessió del dibuix amb la intervenció del president de la Demarcació de Girona del COAC, Narcís Reverendo, i la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas.
A les 19 h, les activitats es desplaçaran al Col·legi d’Arquitectes, ubicat a 100 metres del md’A, on se celebraran dues conferències: “La recuperació dels paisatges naturals urbanitzats”, a càrrec del paisatgista Martí Franch, autor del projecte de restauració del paratge de Tudela-Culip (Club Mediterranée) al Parc Natural del Cap de Creus. I seguidament, l'arquitecta Sílvia Musquera, autora de la tesi “La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació del paisatge de la Costa Brava als anys seixanta”, explicarà la relació entre “Dalí i el projecte del Club Mediterranée”.
Amb la cessió d’aquest dibuix al md’A, la Demarcació de Girona del COAC posa a l’abast de la ciutadania una obra d’art que forma part del Fons Pelayo Martínez i que ara té la oportunitat de ser exposat dins les instal·lacions del museu mostrant la relació de Salvador Dalí amb l’arquitectura.
Una descoberta inesperada
L’any 2001, Catalina Martínez va fer la donació del fons professional del seu pare, l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez, a l’Arxiu Històric del COAC. Poc després, el 2002, i arran d’una investigació sobre el projecte del Club Mediterranée, es va localitzar, entre els documents del fons, un dibuix inèdit de Salvador Dalí. L’artista el va enviar a Pelayo Martínez per carta l’any 1961, com a resposta a una consulta que l’arquitecte li va fer en relació al projecte del poblat de vacances que estava redactant. El dibuix s’acompanyava amb una targeta de visita, amb el següent text:
“Querido Pelayo, gracias por la Atlántida, o sea que no destruyamos el pedazo de Atlántida geológica sublime que es la Plana de Tudela, Madrid está compenetrado con nosotros y tú y yo lucharemos. Creo que Banderballe será también un colaborador nuestro, pero desconozco los otros. Toda iniciativa contra el espíritu de la Atlántida fracasará y originará gastos inútiles, ya que si fuera necesaria emplearía los medios dalinianos que si en vez de negativos son positivos, no podrán nunca pagarme con suficiente agradecimiento mi publicidad”.
Es tracta d’una aquarel·la de petites dimensions que representa el paisatge de la Plana de Tudela, amb les roques característiques del “Camell” i l’”Àliga” que la presideixen, el mar de fons i el cap de Cerbère assenyalant França. Un paisatge que incorpora una arquitectura integrada en el lloc, que a la manera de refugi oferia un espai d’aixopluc, des del què contemplar i habitar el paisatge. Uns personatges donen l’escala al dibuix, convertint-lo en un plànol, un document gràfic, que va avançar-se a la proposta arquitectònica que van construir el 1962, Pelayo Martínez i Jean Weyler.
L’acte començarà a les 18 h al Museu d’Art de Girona amb la signatura del conveni de cessió del dibuix amb la intervenció del president de la Demarcació de Girona del COAC, Narcís Reverendo, i la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas.
A les 19 h, les activitats es desplaçaran al Col·legi d’Arquitectes, ubicat a 100 metres del md’A, on se celebraran dues conferències: “La recuperació dels paisatges naturals urbanitzats”, a càrrec del paisatgista Martí Franch, autor del projecte de restauració del paratge de Tudela-Culip (Club Mediterranée) al Parc Natural del Cap de Creus. I seguidament, l'arquitecta Sílvia Musquera, autora de la tesi “La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació del paisatge de la Costa Brava als anys seixanta”, explicarà la relació entre “Dalí i el projecte del Club Mediterranée”.
Amb la cessió d’aquest dibuix al md’A, la Demarcació de Girona del COAC posa a l’abast de la ciutadania una obra d’art que forma part del Fons Pelayo Martínez i que ara té la oportunitat de ser exposat dins les instal·lacions del museu mostrant la relació de Salvador Dalí amb l’arquitectura.
Una descoberta inesperada
L’any 2001, Catalina Martínez va fer la donació del fons professional del seu pare, l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez, a l’Arxiu Històric del COAC. Poc després, el 2002, i arran d’una investigació sobre el projecte del Club Mediterranée, es va localitzar, entre els documents del fons, un dibuix inèdit de Salvador Dalí. L’artista el va enviar a Pelayo Martínez per carta l’any 1961, com a resposta a una consulta que l’arquitecte li va fer en relació al projecte del poblat de vacances que estava redactant. El dibuix s’acompanyava amb una targeta de visita, amb el següent text:
“Querido Pelayo, gracias por la Atlántida, o sea que no destruyamos el pedazo de Atlántida geológica sublime que es la Plana de Tudela, Madrid está compenetrado con nosotros y tú y yo lucharemos. Creo que Banderballe será también un colaborador nuestro, pero desconozco los otros. Toda iniciativa contra el espíritu de la Atlántida fracasará y originará gastos inútiles, ya que si fuera necesaria emplearía los medios dalinianos que si en vez de negativos son positivos, no podrán nunca pagarme con suficiente agradecimiento mi publicidad”.
Es tracta d’una aquarel·la de petites dimensions que representa el paisatge de la Plana de Tudela, amb les roques característiques del “Camell” i l’”Àliga” que la presideixen, el mar de fons i el cap de Cerbère assenyalant França. Un paisatge que incorpora una arquitectura integrada en el lloc, que a la manera de refugi oferia un espai d’aixopluc, des del què contemplar i habitar el paisatge. Uns personatges donen l’escala al dibuix, convertint-lo en un plànol, un document gràfic, que va avançar-se a la proposta arquitectònica que van construir el 1962, Pelayo Martínez i Jean Weyler.
Presentación del libro "The Building"
El 18 de octubre tendrá lugar la presentación del libro "The Building" que recoge los resultados del proyecto liderado por José Aragüez desde 2014.
Este proyecto internacional, "The Building", ha generado dos simposios -uno en la Universidad de Columbia y el otro en la Architectural Association de Londres- y un seminario de teoría en la Universidad de Cornell.
Durante las últimas décadas, la historia y la teoría arquitectónicas han expandido sus límites y sus audiencias de manera extraordinaria. La otra cara de esa expansión, sin embargo, ha sido un marcado desplazamiento del objeto, y con esto, en última instancia, un cierto descuido del pensamiento arquitectónico propiamente dicho. En el otro extremo, discusiones centradas exclusivamente en torno al proceso de diseño y su producto han acabado resultando autorreferenciales o restringidas únicamente a las esferas de la práctica profesional y la enseñanza de taller en las escuelas. Este proyecto construye un puente entre las dos tendencias movilizando un tema—“el edificio”—que normalmente pertenece a la última a la vez que persigue la expansión de la primera. Cuarenta y tres autores que trabajan desde Europa y Estados Unidos, incluyendo decanos y líderes académicos, arquitectos, historiadores, teóricos, filósofos, y estudiantes de doctorado, ofrecen incisivas exploraciones de estructuras arquitectónicas clave que se han concebido en Asia y Occidente desde los años ochenta hasta el presente. Explorando estas estructuras a través de una serie de cuestiones tanto intradisciplinares como metadisciplinares—a saber, por ejemplo, la semejanza, el valor, la iconografía, la objetualidad, el sujeto urbano, el aburrimiento, y las tecnologías digitales—este volumen sugiere modos en los que los edificios pueden generar marcos conceptuales cuya influencia se extiende más allá de la arquitectura a otros dominios del conocimiento y la práctica. Entre estos dominios se cuentan la historia cultural e intelectual, la filosofía, la teoría literaria, la ciudad, las artes, y el diseño en general
Este proyecto internacional, "The Building", ha generado dos simposios -uno en la Universidad de Columbia y el otro en la Architectural Association de Londres- y un seminario de teoría en la Universidad de Cornell.
Durante las últimas décadas, la historia y la teoría arquitectónicas han expandido sus límites y sus audiencias de manera extraordinaria. La otra cara de esa expansión, sin embargo, ha sido un marcado desplazamiento del objeto, y con esto, en última instancia, un cierto descuido del pensamiento arquitectónico propiamente dicho. En el otro extremo, discusiones centradas exclusivamente en torno al proceso de diseño y su producto han acabado resultando autorreferenciales o restringidas únicamente a las esferas de la práctica profesional y la enseñanza de taller en las escuelas. Este proyecto construye un puente entre las dos tendencias movilizando un tema—“el edificio”—que normalmente pertenece a la última a la vez que persigue la expansión de la primera. Cuarenta y tres autores que trabajan desde Europa y Estados Unidos, incluyendo decanos y líderes académicos, arquitectos, historiadores, teóricos, filósofos, y estudiantes de doctorado, ofrecen incisivas exploraciones de estructuras arquitectónicas clave que se han concebido en Asia y Occidente desde los años ochenta hasta el presente. Explorando estas estructuras a través de una serie de cuestiones tanto intradisciplinares como metadisciplinares—a saber, por ejemplo, la semejanza, el valor, la iconografía, la objetualidad, el sujeto urbano, el aburrimiento, y las tecnologías digitales—este volumen sugiere modos en los que los edificios pueden generar marcos conceptuales cuya influencia se extiende más allá de la arquitectura a otros dominios del conocimiento y la práctica. Entre estos dominios se cuentan la historia cultural e intelectual, la filosofía, la teoría literaria, la ciudad, las artes, y el diseño en general
Presentació del llibre "The Building"
El 18 d'octubre es presentarà el llibre "The Building" que recull els resultats del projecte liderat per José Aragüez des del 2014.
Aquest projecte internacional, "The Building", ha generat dos simposis -un a la Universitat de Columbia i l'altre a l'Architectural Association de Londres- i un seminari de teoria a la Universitat de Cornell.
Durant les últimes dècades, la història i la teoria arquitectòniques han expandit els límits i les audiències de manera extraordinària. L'altra cara d'aquesta expansió però, ha estat un marcat desplaçament de l'objecte, i amb això, en última instància, un cert descuit del pensament arquitectònic pròpiament dit. A l'altre extrem, discussions centrades exclusivament al voltant del procés de disseny i el seu producte han acabat resultant autoreferencials o restringides únicament a les esferes de la pràctica professional i l'ensenyament de taller a les escoles. Aquest projecte construeix un pont entre les dues tendències mobilitzant un tema -"l'edifici"- que normalment pertany a l'última alhora que persegueix l'expansió de la primera. Quaranta-tres autors que treballen des d'Europa i Estats Units, incloent degans i líders acadèmics, arquitectes, historiadors, teòrics, filòsofs, i estudiants de doctorat, ofereixen incisives exploracions d'estructures arquitectòniques clau que s'han concebut a Àsia i Occident des dels anys vuitanta fins al present. Explorant aquestes estructures a través d'una sèrie de qüestions tant intradisciplinares com metadisciplinaris-a saber, per exemple, la semblança, el valor, la iconografia, l'objectualitat, el subjecte urbà, l'avorriment, i les tecnologies digitals-aquest volum suggereix maneres en els que els edificis poden generar marcs conceptuals la influència del qual s'estén més enllà de l'arquitectura a altres dominis del coneixement i la pràctica. Entre aquests dominis s'expliquen la història cultural i intel·lectual, la filosofia, la teoria literària, la ciutat, les arts, i el disseny en general.
Aquest projecte internacional, "The Building", ha generat dos simposis -un a la Universitat de Columbia i l'altre a l'Architectural Association de Londres- i un seminari de teoria a la Universitat de Cornell.
Durant les últimes dècades, la història i la teoria arquitectòniques han expandit els límits i les audiències de manera extraordinària. L'altra cara d'aquesta expansió però, ha estat un marcat desplaçament de l'objecte, i amb això, en última instància, un cert descuit del pensament arquitectònic pròpiament dit. A l'altre extrem, discussions centrades exclusivament al voltant del procés de disseny i el seu producte han acabat resultant autoreferencials o restringides únicament a les esferes de la pràctica professional i l'ensenyament de taller a les escoles. Aquest projecte construeix un pont entre les dues tendències mobilitzant un tema -"l'edifici"- que normalment pertany a l'última alhora que persegueix l'expansió de la primera. Quaranta-tres autors que treballen des d'Europa i Estats Units, incloent degans i líders acadèmics, arquitectes, historiadors, teòrics, filòsofs, i estudiants de doctorat, ofereixen incisives exploracions d'estructures arquitectòniques clau que s'han concebut a Àsia i Occident des dels anys vuitanta fins al present. Explorant aquestes estructures a través d'una sèrie de qüestions tant intradisciplinares com metadisciplinaris-a saber, per exemple, la semblança, el valor, la iconografia, l'objectualitat, el subjecte urbà, l'avorriment, i les tecnologies digitals-aquest volum suggereix maneres en els que els edificis poden generar marcs conceptuals la influència del qual s'estén més enllà de l'arquitectura a altres dominis del coneixement i la pràctica. Entre aquests dominis s'expliquen la història cultural i intel·lectual, la filosofia, la teoria literària, la ciutat, les arts, i el disseny en general.
Acte commemoratiu "COAC Tarragona 1987·2017"
Imatge:
Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Acte commemoratiu del 30è aniversari de la col·locació de la primera pedra de l’edifici del Col·legi d’Arquitectes.
La Demarcació de Tarragona del COAC us convida a l’acte commemoratiu del 30è aniversari de la col·locació de la primera pedra de l’edifici del Col·legi d’Arquitectes, i 25è aniversari de la seva inauguració, que tindrà lloc el pròxim divendres 27 d’octubre de 2017 a les 5 de la tarda.
Descarrega el targetó amb el programa aquí.
Programa:
La Demarcació de Tarragona del COAC us convida a l’acte commemoratiu del 30è aniversari de la col·locació de la primera pedra de l’edifici del Col·legi d’Arquitectes, i 25è aniversari de la seva inauguració, que tindrà lloc el pròxim divendres 27 d’octubre de 2017 a les 5 de la tarda.
Descarrega el targetó amb el programa aquí.
Programa:
> Benvinguda a càrrec de Joan Tous, president de la Demarcació.
> La seu dels arquitectes a Tarragona, 1987-1992; a càrrec dels arquitectes Antoni Batlle i Anton Pàmies.
> Conferència a càrrec de Rafael Moneo, arquitecte autor de l’edifici.
> Presentació i lliurament dels “Premis BAT 2017 Rafael Moneo” per a treballs de recerca d’estudiants de Batxillerat a les comarques de Tarragona, a càrrec de Pau de Solà-Morales, director de l’EAR.
> Cloenda de l’acte a càrrec de Lluís Comerón, Degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
> Copa de Cava.
Exposició:
A més, s'ha programat una exposició on s'hi poden veure fotografies en gran format de l'edifici en construcció i de les restes arqueològiques romanes i medievals que es van trobar. També hi podreu veure la maqueta original del projecte entre d'altres documents relacionats amb l'edifici.
La mostra es podrà visitar del 27 d'octubre de 2017 al 31 de gener de 2018 a la Sala Annexa de la Sala d'Actes de la Demarcació. 