Repensem Girona ara i sempre, plans i projectes de futur
Imatge:
© Fundació Rafael Masó
Conversa oberta entre l'alcalde de Girona i la seva assessora urbanista, amb interlocució d'una fila 0 amb diferents convidats, especialistes en plans i projectes de ciutat.
En el marc de l'exposició "Girona griva, blava i verda. Plans i projectes de ciutat, 1850-2050", la Fundació Rafael Masó i la Demarcació de Girona del COAC han programat pel dijous 14 de maig, a les 18 hores, a la sala Rafael Masó del COAC Girona, la taula rodona "Repensem Girona ara i sempre: plans i projectes de futur" amb la participació de Lluc Salellas, alcalde de Girona i president de la Fundació Rafael Masó, i Maria Sisternas, arquitecta urbanista, coordinadora de l'Àrea de Transició Ecològica i Àrea Urbana de Girona. L'activitat serà moderada per Manel Bosch, arquitecte i comissari de l'exposició.
Exposició: "Girona grisa, blava i verda. Plans i projectes de ciutat, 1850-2050"
Imatge:
© Fundació Rafael Masó
Coincidint amb la commemoració dels 2.100 anys de la fundació de Girona, la Fundació Rafael Masó de Girona produeix l'exposició "Girona grisa, blava i verda. Plans i projectes de ciutat, 1850-2050. Dos-cents anys d'evolució urbanística de Girona i dels projectes que han marcat el caràcter de diferents barris i sectors" que es podrà veure del 28 d'abril al 19 de setembre a la Casa Masó.
Sota el comissariat de l'arqutiecte Manel Bosch Aragó, en l'exposició s'explica l'evolució urbanística de la ciutat moderna des de mitjan segle XIX fins al present, amb la mirada posada en el futur, tot mostrant els diferents plans actuals de renovació i creixement per a les pròximes dècades.
La mostra inclou un centenar de plànols originals, documents històrics, dibuixos, fotografies i reproduccions que, d'una banda, mostren els principals plans urbanístics de Girona des de l'enderrocament de les muralles i, de l'altra, els projectes específics que han marcat la creació i el caràcter de diversos barris i sectors: la Devesa, les ribes del Ter i Domeny, les hortes de Santa Eugènia, el passeig Arqueològic, el Barri Vell, la vall de Sant Daniel, les Pedreres, Sant Narcís, el Mercadal, el parc del Migdia i el parc Central Rafael Masó.
La mostra acaba amb la presentació dels projectes més recents, com el de connectivitat ecològica i els de sectors com la carretera de Barcelona i el nou Campus de Salut Josep Trueta, entre d'altres.
Sota el comissariat de l'arqutiecte Manel Bosch Aragó, en l'exposició s'explica l'evolució urbanística de la ciutat moderna des de mitjan segle XIX fins al present, amb la mirada posada en el futur, tot mostrant els diferents plans actuals de renovació i creixement per a les pròximes dècades.
La mostra inclou un centenar de plànols originals, documents històrics, dibuixos, fotografies i reproduccions que, d'una banda, mostren els principals plans urbanístics de Girona des de l'enderrocament de les muralles i, de l'altra, els projectes específics que han marcat la creació i el caràcter de diversos barris i sectors: la Devesa, les ribes del Ter i Domeny, les hortes de Santa Eugènia, el passeig Arqueològic, el Barri Vell, la vall de Sant Daniel, les Pedreres, Sant Narcís, el Mercadal, el parc del Migdia i el parc Central Rafael Masó.
La mostra acaba amb la presentació dels projectes més recents, com el de connectivitat ecològica i els de sectors com la carretera de Barcelona i el nou Campus de Salut Josep Trueta, entre d'altres.
Arquitectes en construcció. Recull de PFC 2013 - 2024. Presentació de quatre projectes de l'Alt Empordà
Imatge:
© Ibet Terricabras
Com activitat paral·lela a la itinerància de l'exposició "Arquitectes en construcció. Recull de PFC 2013 - 2024", la Delegació de l'Alt Empordà del COAC ha programat pel divendres 17 d'abril, a les 19 hores, la presentació de quatre dels treballs exposats fets per quatre arquitectes de l’Alt Empordà: Alexandre Solés Salesa, Víctor Vázquez Balló, Adriana Vázquez Balló i Sara Palmada Castells.
En el decurs de les presentacions que tindran una durada d'entre 15 i 20 minuts, coneixerem els projectes d'una biblioteca a l’antiga bòbila de can Carreres, una residència als jardins de la fàbrica Koëpke, una intervenció paisatgística entre Figueres i el Manol, i un museu a les ruïnes de Belchite.
Arquitectes en construcció. Recull de PFC 2013 - 2024
Fins al 17 de maig, el COAC Alt Empordà acull l'exposició "Arquitectes en construcció. Recull de PFC 2013 - 2024" en la qual es poden veure un recull de 31 projectes d’arquitectes de la Demarcació. Els panells expositius, formats per material gràfic i escrits descriptius aportats pels arquitectes, són un exercici que sintetitza aprenentatge, creativitat i responsabilitat i que, des de la llibertat acadèmica, permet explorar múltiples respostes als reptes contemporanis com el diàleg amb el lloc, la sostenibilitat, la innovació constructiva, la memòria del patrimoni o les transformacions socials.
En el decurs de les presentacions que tindran una durada d'entre 15 i 20 minuts, coneixerem els projectes d'una biblioteca a l’antiga bòbila de can Carreres, una residència als jardins de la fàbrica Koëpke, una intervenció paisatgística entre Figueres i el Manol, i un museu a les ruïnes de Belchite.
Arquitectes en construcció. Recull de PFC 2013 - 2024
Fins al 17 de maig, el COAC Alt Empordà acull l'exposició "Arquitectes en construcció. Recull de PFC 2013 - 2024" en la qual es poden veure un recull de 31 projectes d’arquitectes de la Demarcació. Els panells expositius, formats per material gràfic i escrits descriptius aportats pels arquitectes, són un exercici que sintetitza aprenentatge, creativitat i responsabilitat i que, des de la llibertat acadèmica, permet explorar múltiples respostes als reptes contemporanis com el diàleg amb el lloc, la sostenibilitat, la innovació constructiva, la memòria del patrimoni o les transformacions socials.
Aquesta mostra de PFCs i TFMs, que es presenta en diverses escales de treball, entorn i formes d’intervenció, que es va publicar per última vegada en l’edició dels anys 2004-2012, dona continuïtat als reculls de PFC's de la Demarcació de Girona del COAC iniciats l'any 1987. La convocatòria ha estat oberta a totes les persones col·legiades de la Demarcació de Girona que hagin lliurat el PFC o TFM entre els anys 2013 i 2024, ambdós inclosos, amb una nota mínima de 7 en el projecte.
L'exposició es complementa amb un catàleg dels treballs acadèmics presentats.
Presentació de "100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water"
El 16 de març a les 18.30h el COAC va acullir la presentació de 100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water, una publicació concebuda com un vocabulari projectiu ecosocial i desenvolupada en el marc de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures (Parlaments d’Aigua), el projecte presentat per l’Institut Ramon Llull a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2025.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.
Organitzada pel Centre Obert d'Arquitectura en col.laboració amb l'Institut Ramon Llull, comptarem amb la participació del degà del COAC, Guim Costa, la directora de l’Institut Ramon Llull, Anna Guitart, i els comissaris del projecte, Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño.
100 Paraules per a l’aigua / 100 Words for Water
Davant l’emergència climàtica, els vocabularis nous obren camins cap a futurs abans impensables. 100 Paraules per a l’aigua no és només una col·lecció de definicions: és un lèxic de possibilitats, un glossari per a la supervivència, la convivència i la custòdia. El llibre convida a entendre el llenguatge com a activisme, l’arquitectura com a diàleg, i l’aigua com la veu viva que vincula totes les formes de vida. Apropar-se a aquest vocabulari és participar activament en la transformació no només de com parlem de l’aigua, sinó de com vivim amb ella, com la compartim i com la protegim, en una recerca col·lectiva de justícia hídrica.
El llibre proposa desplaçar el discurs de l’aigua com a “recurs” destinat a l’extracció i al control cap a una visió basada en la cura, la interdependència i la responsabilitat multiespècie. En aquest sentit, termes clau com Descolonització Marina, Humanitats Blaves, Béns Comuns Mareals, Geontologia o Hidroacústica ofereixen marcs per reconsiderar l’aigua com un agent ecològic actiu, i no només com una matèria disponible per a l’explotació humana. Cada entrada es vincula a casos d’estudi i materials visuals de contextos diversos, mostrant l’aplicabilitat d’aquestes idees a múltiples escales: des de pràctiques ecològiques locals fins a la formulació de polítiques internacionals. Tant els editors com els autors defensen una redefinició urgent de la nostra relació amb l’aigua, tot impulsant estratègies inclusives, cooperatives i ecològicament responsables, més enllà dels paradigmes d’escassetat i explotació.
Per abordar aquesta emergència ecològica i social interconnectada, els editors del volum —Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño— han reunit més d’un centenar de termes redefinits per una constel·lació internacional d’acadèmics, arquitectes, científics, filòsofs, activistes i dissenyadors de procedències i disciplines diverses. Entre els col·laboradors hi trobem Stacy Alaimo, Markus Bader, Eduardo Cadava, Carson Chan, Beatriz Colomina, Cooking Sections, José Luis de Vicente, Elvira Dyangani Ose, Eudald Espluga, Sana Frini, Macarena Gómez-Barris, Samia Henni, Carles Ibáñez, Andrés Jaque, Lydia Kallipoliti, Iván L. Munuera, Timothy Morton, Marina Otero, Spyros Papapetros, Philippe Rahm, James Taylor Foster, Julia Watson, Albena Yaneva i Liam Young, entre molts altres.
A tall d’assaig visual, el disseny editorial –a càrrec d’Arauna i Paratext– s’articula al voltant d’un arxiu genealògic de cossos d’aigua distribuïts per tot el planeta. Les imatges d’aquests cossos, representades amb materialitats diverses a partir de la seva volumetria, han configurat la tipografia del projecte.
100 Words for Water / 100 Paraules per a l’aigua està editat en català i anglès en dos volums independents per Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, publicat per Lars Müller Publishers, i impulsat per l’Institut Ramon Llull i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
En el marc de la presentació, els comissaris compartiran també el relat ampli de Catalonia in Venice — Water Parliaments: Projective Ecosocial Architectures, encarregat i produït per l’Institut Ramon Llull com a Esdeveniment Col·lateral oficial de la 19a Exposició Internacional d’Arquitectura – La Biennale di Venezia (2025).
El projecte s’articula en quatre cossos de treball interconnectats: l’exposició (set “arquitectures projectives”), el film Water Conflicts, The Atlas: Water Architectures (obert, global i col·laboratiu) i el llibre 100 Words for Water (2025). Concebut com un projecte itinerant i adaptable, després de Venècia continuarà el 2026 amb presentacions al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) i al Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA a Barcelona, amb noves iteracions i àrees de recerca ampliades, i restant obert a futures itineràncies i invitacions institucionals.
Finalment, s’obrirà un debat sobre les implicacions d’afrontar els reptes contemporanis de l’arquitectura —temàtica central de la Biennale Architettura 2025, comissariada per Carlo Ratti— i sobre com la recerca i la cultura arquitectònica poden contribuir a imaginar formes més justes de viure amb l’aigua.