Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Conferència: Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2025

Imatge: 
© COAC Lleida

El dijous 4 de juny a les 19:30 h, tindrà lloc a la sala d'actes de la Demarcació de Lleida una sessió enmarcada en l'exposició dels Premis FAD 2025, actualment acollida per la Demarcació. En aquesta ocasió, els arquitectes Miquel Espinet i Alonso Atienza presentaran les obres premiades en l'edició dels Premis FAD 2025, en les categories d'Arquitectura i d'Interiorisme, respectivament.

VHIR Vall d'Hebron Institut de Recerca. Premi FAD Arquitectura 2025
Arquitectes: Jordi Badia, Miquel Espinet, Jero Gutiérrez

Valoració del jurat:
Projecte de gran qualitat, que destaca per la seva elegància i precisió en l’execució. A partir d’una estratègia intel·ligent d’inserció topogràfica, aconsegueix reorganitzar el campus universitari integrant un edifici de més de 17.000 m² en la trama urbana amb una sensibilitat especial envers el context.

El jurat valora com l’edifici no només resol amb èxit una topografia complexa i un programa funcional exigent, sinó que, a més, genera ciutat: crea nous recorreguts per a vianants, transforma el concepte d’edifici docent i de recerca en un espai amable i accessible, i incorpora la seva coberta com a mirador i espai públic obert a la ciutadania. Malgrat la seva escala colossal, s’integra amb naturalitat en el paisatge urbà, generant una nova lectura del lloc i enriquint l’espai públic.

La Nave. Premi FAD Interiorisme 2025
Arquitectes: Atienza-Maure (Alonso Atienza i Miguel Ángel Maure)

Valoració del jurat:
El projecte consisteix en la transformació d’una antiga impremta en oficines per a una empresa tecnològica i l’habitatge d’un dels fundadors. El jurat valora l’enginy en el desenvolupament d’un sistema constructiu prefabricat que dona una resposta eficaç a les necessitats i limitacions de l’encàrrec, mantenint alhora un elevat nivell de precisió i cura en cadascun dels seus elements, amb un resultat radical i lluminós.

Es reconeix la capacitat del projecte per transformar un espai industrial en una proposta que integra de manera equilibrada allò tècnic i allò hedonista, en sintonia amb el context actual d’escassetat d’habitatge i la necessitat de reconfigurar l’ús dels espais existents. Així mateix, es destaca l’habilitat per generar un espai híbrid i flexible, en què la varietat de recorreguts contribueix a una experiència rica i oberta a situacions no previstes, que aporten complexitat i valor a l’ús quotidià.

Delegació del Vallès

Visita i tastet a l’ésdevé de Granollers

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegació del Vallès organitza el pròxim dimecres 10 de juny, a les 18.30 h, una visita guiada a ésdevé, un espai singular de Granollers que combina una nova manera de trobar-se: arquitectura i gastronomia d’alt nivell en un entorn pensat per connectar.

El guiatge anirà a càrrec de l’arquitecte David Lorente del despatx HArquitectes, encarregat del projecte. Aquesta obra ha estat finalista als Premis de la Casa de la Arquitectura 2026.

L'ésdevé parteix d’una idea senzilla: crear un espai multifuncional amb alguns dels ingredients propis d’un habitatge. Un lloc obert, flexible i pensat per ser viscut de diverses maneres, però alhora acollidor i amb la capacitat de fer-te sentir com a casa.

L'ésdevé s’articula al voltant d’un pati central que connecta dues construccions simètriques. Aquesta disposició accentua la vocació natural de l’edifici d’obrir-se cap a l’exterior. Un edifici que sovint vol ser un porxo i que està especialment dissenyat per afavorir la ventilació natural. Un arquetip climàtic. El resultat és un espai monomaterial, d’aspecte inacabat i atemporal, dotat d’una gran inèrcia tèrmica que regula de manera natural la temperatua i la humitat.

Una arquitectura elemental i essencial, que apel·la al confort, a la llum i al temps compartit. Un espai on l’experiència preval per sobre de la funció.

Inscripcions

Preu: 25€ (inclou visita guiada i tastet de 3 peces amb copa de cava o refresc).

Presentació del Quaderns 278: "Les imatges fan curt"

Imatge: 
Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme 278
El proper dimarts 2 de juny a les 18.30 h, es presentarà a la seu del COAC el número 278 de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. «Les imatges fan curt», primer número sota la nova direcció d’Urtzi Grau i Guillermo Fernández-Abascal, es qüestiona per què les imatges no són suficients.

Seguint el paper actiu que va tenir la revista en la configuració del nostre imaginari col·lectiu, s'ha demanat a Olivier Campagne, Karina Castro, Max Creasy, Rory Gardiner, Stefano Graziani, Gili Merin, Giulietta Margot, Javier Agustín Rojas i Milena Villalba que facin un survey de Catalunya. Les seves mirades foranes despullen coses que la familiaritat no ens permet veure i descentren els discursos consolidats sobre els espais que habitem. Trenats amb els seus reportatges, una sèrie d’articles de David Bestué, Lluís Alexandre Casanovas Blanco, Joan Fontcuberta, Arnau Pons i Marina Povedano i unes converses amb Takashi Homma, Hisao Suzuki, Francesca Hughes i Sumayya Vally miren les imatges arquitectòniques del passat recent i el futur imminent. Les seves paraules indaguen en la funció de les imatges arquitectòniques, després –o a repel– de l’aparició de la fotografia digital. Conjuntament, potser no responen plenament la pregunta inicial, però ens recorden que les imatges són avui el nostre instrument polític màxim, el document arquitectònic per excel·lència. Fonamentals per a la nostra cultura disciplinària i essencials per tenir efecte en el món, Quaderns 278 ret homenatge al nostre tòtem semiautònom predilecte, les imatges.

Inscriu-te a l'acte!

Nova etapa per a Quaderns

Quaderns inicia una nova etapa per als propers quatre números, amb un nou equip editorial escollit el passat mes de juliol fruit del concurs organitzat pel COAC. En la nova etapa, tal com afirma l'equip editorial, Quaderns es vol reafirmar com a laboratori públic i salvatge de l’arquitectura contemporània catalana, obert a la crítica, la reflexió i la construcció de nous públics i narratives. Per aconseguir-ho, es parteix de la voluntat de mirar enrere, cercant en els arxius i la memòria de la revista aquells objectes i audiències que van quedar  exclosos, per tal de prevenir omissions futures i explorar formes de narració que qüestionin les veus hegemòniques. 

Quaderns també es proposa reconstruir la seva identitat local i ampliar la seva presència internacional, establint una xarxa de col·laboracions formada per amistats, institucions i altres publicacions per transcendir el format tradicional i convertir la revista en un espai de diàleg obert i plural.

Per donar resposta a aquesta multiplicitat de documents, audiències i geografies, la nova etapa compta amb una direcció bicèfala: una part local, liderada per Urtzi Grau, i una part internacional, amb Guillermo Fernández-Abascal, recolzats per l’estudi de disseny Samson Studio i els editors Ana Maria Álvarez i Albert Fuentes. El consell assessor, format per vuit arquitectes de referència, vetllarà perquè el projecte mantingui la seva contemporaneïtat i rellevància. 

Els propers números de Quaderns (278, 279, 280 i 281) seguiran una estructura comuna: començaran amb una hipòtesi que qüestioni un tipus de document d’arquitectura, explicant la seva especial rellevància en la producció actual; continuaran amb col·laboracions diverses que transcendeixin el document; i tancaran amb un contingut que imagini Quaderns com una altra cosa, per ser conscient del que no és.

Exposició "De Miró a Solano"

Imatge: 
Susana Solano © VEGAP
En el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a través del Centre Obert d’Arquitectura, inaugura el proper 12 de juny a les 18h l’exposició De Miró a Solano. 60 anys d’exposicions al COAC, concebuda com un recorregut històric que posa en valor el paper del COAC com a agent cultural actiu i compromès amb el debat contemporani. L’exposició combina una mostra documental a l’Altell i una instal·lació artística a l’espai Àgora i l’exterior.

La mostra documental, que parteix de l’exposició Miró otro (1969) i acaba amb la instal·lació Runa (2026) de Susana Solano, proposa una mirada retrospectiva a una seixantena d’anys d’exposicions al COAC enteses com a accions culturals amb capacitat d’incidir en el seu temps. L’exposició dedicada a Joan Miró, concebuda com una resposta crítica a la mostra oficial del règim franquista, va desmitificar la figura de l’artista mitjançant un gest radical i efímer: un mural realitzat sobre les vidrieres del COAC que el mateix Miró va destruir en finalitzar l’exposició, en un acte de clara contracultura. Avui, Runa recupera aquesta voluntat d’interpel·lació directa a través d’una intervenció que es desplega principalment a l’exterior de la seu del COAC, posant de nou l’arquitectura en relació amb l’art i amb l’espai públic, i reafirmant el paper de les exposicions com a eines de pensament crític, de posicionament cultural i de compromís amb la societat.

En el marc de:

Iniciativa de:


Amb el suport de:

Pages