L’Arxiu Històric del COAC col·labora amb una exposició sobre la fàbrica SEAT
La implantació d’aquest centre fabril va tenir un impacte determinant en l’economia, l’urbanisme, l’arquitectura, la cultura i la política del país, convertint-se en un actor central de la modernització de la societat. Jordi de Miguel i Laia Soldevila, comissaris de l’exposició i autors de la novel·la gràfica “Seat: motor de llibertat. Barcelona i les lluites obreres”, han desenvolupat el relat expositiu amb la voluntat d’explicar com l’empresa SEAT va desencadenar un conjunt de transformacions profundes que van superar àmpliament l’esfera automobilística.
La mostra inicia el seu recorregut amb les raons que van portar a instal·lar la fàbrica a Barcelona, fet que va accelerar la industrialització de la Zona Franca i va impulsar la creació d’una colònia industrial moderna a l’actual barri de la Marina. Després d’analitzar els mecanismes de control sobre els treballadors i la lluita clandestina de les comissions obreres, l’exposició tanca el seu itinerari resseguint la memòria obrera al barri de la Marina i revisant la influència de la marca en la cultura i la societat contemporànies.
Les peces cedides pel COAC són tres plànols dels habitatges SEAT (1953-1957), de Josep Maria Bosch Aymerich, així com una fotografia de la Nova Nau de la Fàbrica Lámparas Eléctricas Z (1959), de Josep Maria Soteras i Mauri. Les peces s’integren dins el recorregut museogràfic de l’exposició, que presenta documents, imatges, objectes i materials gràfics relacionats amb la història de la fàbrica i el seu impacte en la ciutat de Barcelona.
Conferència: Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2025
El dijous 4 de juny a les 19:30 h, tindrà lloc a la sala d'actes de la Demarcació de Lleida una sessió enmarcada en l'exposició dels Premis FAD 2025, actualment acollida per la Demarcació. En aquesta ocasió, els arquitectes Miquel Espinet i Alonso Atienza presentaran les obres premiades en l'edició dels Premis FAD 2025, en les categories d'Arquitectura i d'Interiorisme, respectivament.
VHIR Vall d'Hebron Institut de Recerca. Premi FAD Arquitectura 2025
Arquitectes: Jordi Badia, Miquel Espinet, Jero Gutiérrez
Valoració del jurat:
Projecte de gran qualitat, que destaca per la seva elegància i precisió en l’execució. A partir d’una estratègia intel·ligent d’inserció topogràfica, aconsegueix reorganitzar el campus universitari integrant un edifici de més de 17.000 m² en la trama urbana amb una sensibilitat especial envers el context.
El jurat valora com l’edifici no només resol amb èxit una topografia complexa i un programa funcional exigent, sinó que, a més, genera ciutat: crea nous recorreguts per a vianants, transforma el concepte d’edifici docent i de recerca en un espai amable i accessible, i incorpora la seva coberta com a mirador i espai públic obert a la ciutadania. Malgrat la seva escala colossal, s’integra amb naturalitat en el paisatge urbà, generant una nova lectura del lloc i enriquint l’espai públic.
La Nave. Premi FAD Interiorisme 2025
Arquitectes: Atienza-Maure (Alonso Atienza i Miguel Ángel Maure)
Valoració del jurat:
El projecte consisteix en la transformació d’una antiga impremta en oficines per a una empresa tecnològica i l’habitatge d’un dels fundadors. El jurat valora l’enginy en el desenvolupament d’un sistema constructiu prefabricat que dona una resposta eficaç a les necessitats i limitacions de l’encàrrec, mantenint alhora un elevat nivell de precisió i cura en cadascun dels seus elements, amb un resultat radical i lluminós.
Es reconeix la capacitat del projecte per transformar un espai industrial en una proposta que integra de manera equilibrada allò tècnic i allò hedonista, en sintonia amb el context actual d’escassetat d’habitatge i la necessitat de reconfigurar l’ús dels espais existents. Així mateix, es destaca l’habilitat per generar un espai híbrid i flexible, en què la varietat de recorreguts contribueix a una experiència rica i oberta a situacions no previstes, que aporten complexitat i valor a l’ús quotidià.
Visita i tastet a l’ésdevé de Granollers
El guiatge anirà a càrrec de l’arquitecte David Lorente del despatx HArquitectes, encarregat del projecte. Aquesta obra ha estat finalista als Premis de la Casa de la Arquitectura 2026.
L'ésdevé parteix d’una idea senzilla: crear un espai multifuncional amb alguns dels ingredients propis d’un habitatge. Un lloc obert, flexible i pensat per ser viscut de diverses maneres, però alhora acollidor i amb la capacitat de fer-te sentir com a casa.
L'ésdevé s’articula al voltant d’un pati central que connecta dues construccions simètriques. Aquesta disposició accentua la vocació natural de l’edifici d’obrir-se cap a l’exterior. Un edifici que sovint vol ser un porxo i que està especialment dissenyat per afavorir la ventilació natural. Un arquetip climàtic. El resultat és un espai monomaterial, d’aspecte inacabat i atemporal, dotat d’una gran inèrcia tèrmica que regula de manera natural la temperatua i la humitat.
Una arquitectura elemental i essencial, que apel·la al confort, a la llum i al temps compartit. Un espai on l’experiència preval per sobre de la funció.
Inscripcions
Preu: 25€ (inclou visita guiada i tastet de 3 peces amb copa de cava o refresc).
Presentació del Quaderns 278: "Les imatges fan curt"
Seguint el paper actiu que va tenir la revista en la configuració del nostre imaginari col·lectiu, s'ha demanat a Olivier Campagne, Karina Castro, Max Creasy, Rory Gardiner, Stefano Graziani, Gili Merin, Giulietta Margot, Javier Agustín Rojas i Milena Villalba que facin un survey de Catalunya. Les seves mirades foranes despullen coses que la familiaritat no ens permet veure i descentren els discursos consolidats sobre els espais que habitem. Trenats amb els seus reportatges, una sèrie d’articles de David Bestué, Lluís Alexandre Casanovas Blanco, Joan Fontcuberta, Arnau Pons i Marina Povedano i unes converses amb Takashi Homma, Hisao Suzuki, Francesca Hughes i Sumayya Vally miren les imatges arquitectòniques del passat recent i el futur imminent. Les seves paraules indaguen en la funció de les imatges arquitectòniques, després –o a repel– de l’aparició de la fotografia digital. Conjuntament, potser no responen plenament la pregunta inicial, però ens recorden que les imatges són avui el nostre instrument polític màxim, el document arquitectònic per excel·lència. Fonamentals per a la nostra cultura disciplinària i essencials per tenir efecte en el món, Quaderns 278 ret homenatge al nostre tòtem semiautònom predilecte, les imatges.
Inscriu-te a l'acte!
Nova etapa per a Quaderns
Quaderns inicia una nova etapa per als propers quatre números, amb un nou equip editorial escollit el passat mes de juliol fruit del concurs organitzat pel COAC. En la nova etapa, tal com afirma l'equip editorial, Quaderns es vol reafirmar com a laboratori públic i salvatge de l’arquitectura contemporània catalana, obert a la crítica, la reflexió i la construcció de nous públics i narratives. Per aconseguir-ho, es parteix de la voluntat de mirar enrere, cercant en els arxius i la memòria de la revista aquells objectes i audiències que van quedar exclosos, per tal de prevenir omissions futures i explorar formes de narració que qüestionin les veus hegemòniques.
Quaderns també es proposa reconstruir la seva identitat local i ampliar la seva presència internacional, establint una xarxa de col·laboracions formada per amistats, institucions i altres publicacions per transcendir el format tradicional i convertir la revista en un espai de diàleg obert i plural.
Per donar resposta a aquesta multiplicitat de documents, audiències i geografies, la nova etapa compta amb una direcció bicèfala: una part local, liderada per Urtzi Grau, i una part internacional, amb Guillermo Fernández-Abascal, recolzats per l’estudi de disseny Samson Studio i els editors Ana Maria Álvarez i Albert Fuentes. El consell assessor, format per vuit arquitectes de referència, vetllarà perquè el projecte mantingui la seva contemporaneïtat i rellevància.
Els propers números de Quaderns (278, 279, 280 i 281) seguiran una estructura comuna: començaran amb una hipòtesi que qüestioni un tipus de document d’arquitectura, explicant la seva especial rellevància en la producció actual; continuaran amb col·laboracions diverses que transcendeixin el document; i tancaran amb un contingut que imagini Quaderns com una altra cosa, per ser conscient del que no és.