Jornada ‘Viure als pobles petits catalans: creuar mirades, compartir pistes’
S'obrirà la jornada analitzant els programes d'ajut i acompanyament dels micropobles amb intervencions de tècnics i electes de Catalunya Nord i Catalunya Sud. Seguidament, es farà una visita comentada al poble de Taltahull.
A la tarda, el debat se centrarà en taules temàtiques. A fi d’acotar el debat i aprofundir en els reptes urbans, s’oferiran 4 grans temes d’interès per als pobles petits:
- .- La primera taula se centrarà en la mobilitat rural enfocant les dificultats d’accés als serveis, el risc d’aïllament i de renúncia a les cures de les persones grans o en situació de precarietat, sense cotxe.
- .- En la segona taula els participants reflexionaran sobre el patrimoni (cultural i natural) com a vector d’atractiu per als territoris rurals. Si els pobles sovint tenen un paisatge i edificis notables, com fer-ne un avantatge per atraure nous habitants o desenvolupar un turisme controlat?
.- Les dues últimes taules tractaran del lloc de la gent jove i de la gent gran. S’enfocaran sobre les condicions per “créixer bé” i “envellir bé” a les zones rurals, i la integració d’aquestes problemàtiques en el disseny dels espais públics i dels equipaments.
Consulta el programa en PDF
Aquesta jornada està organitzada pel Col·legi d'Arquitectes de Cataluntya (COAC), l'Agence d'Urbanisme Catalane Pyrénées Méditerranée (AURCA), l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i l’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona (ObRE).
Com a col·laboradors comptem amb Département des Pyrénées-Orientales, el municipi de Tautavel i l'Associació de Micropobles de Catalunya
INSCRIPCIONS
El perfil al qual està destinada aquesta jornada és per a càrrecs electes (alcaldies i regidories) i tècnics de l'Administració Pública. L'aforament està limitat a 35 persones. Les inscripcions es tancaran el 4 d'octubre.
Inscriu-t'hi!
Territori sostenible. Jornada sobre urbanisme i energies alternatives, a les comarques gironines
La sessió, dividia en tres taules, començarà amb les Pautes de present i futur de les instal·lacions a Catalunya, en la qual es parlarà de la normativa actual i de les problemàtiques que poden sorgir a l’hora de desenvolupar nous projectes d’energies alternatives, així com les eines i incentius. La segona taula, titulada Implementació de plantes fotovoltaiques, se centrarà en l’energia fotovoltaica, la demanda i projectes que hi ha en el territori o com les comunitats energètiques són una solució a les problemàtiques que generen la instal·lació de plaques. Finalment, la tercera taula Projectes de plantes eòliques al territori, girarà al voltant de l’energia eòlica, un tipus d’energia renovable que encara és poc present a les comarques gironines, i sobre quines opcions, oportunitats i afectacions urbanístiques presenta.
Consulta el programa de la jornada
La jornada l'organitza el Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona – EnginyersGi, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Girona – CATGI, i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya – COAC. També té la participació de Televisió de Girona i El Punt Avui, i el suport de la Generalitat de Catalunya a Girona.
Inscripcions
Inscripció gratuïta obligatòria per rigorós ordre.
Inscriu-t'hi
Vint anys del POUM d'Olot
En commemoració als vint anys de la plena vigència de l’actual Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d'Olot (POUM) i més de quaranta de l’aprovació de l’anterior Pla General d’Ordenació Urbana, la Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza una jornada històrica per reflexionar sobre el futur del planejament urbanístic de la ciutat.
L'esdeveniment s’estructura en una primera part on es farà balanç de què han suposat aquests planejaments per la ciutat, a càrrec dels arquitectes Joan Albesa i Ramon Fortet. I una segona part on es reflexionarà sobre quina hauria de ser la nova mirada sobre el territori per als pròxims anys tenint en compte el conjunt de l’àrea urbana d’Olot i la necessitat de donar resposta als nous reptes socials i ambiental que avui ja són inajornables.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot.
Estabilitat en la construcció a la província de Girona
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta l’anàlisi de l’activitat de construcció i rehabilitació de la província de Girona referent al primer semestre de l’any 2024.
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents – inclou projectes de reforma i gran rehabilitació-. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables del que en el futur immediat es construirà al territori.
Estabilitat en la construcció a Girona
Els primers sis mesos del 2024, el sector de la construcció presenta una situació molt semblant al mateix període de l’any passat en superfície total visada, tancant el semestre en 366.660 m2; una xifra que representa el 14,08% de la superfície visada a tot Catalunya (2.604.075 m2).Tot i el lleuger decreixement del 2,51% aquest primer semestre, cal esperar com es comporta el visat en els pròxims mesos per continuar amb la tendència positiva de l’edificació a la província de Girona des del 2013, a excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia.
A escala comarcal, el Baix Empordà (115.972 m2), el Gironès (78.114 m2), l’Alt Empordà (56.337 m2) i la Selva (48.979 m2) continuen essent les que més m2 han visat. Cal remarcar el creixement percentual de la Cerdanya, amb un 76,02% de superfície més respecte del mateix període de l’any passat; i el decreixement del 31,88% del Ripollès.
Per municipis, destaca la capital de la província, Girona, amb 46.498 m2 corresponents a 49 expedients; Castell – Platja d’Aro amb 20.579 m2 i 8 expedients; Palamós amb 12.196 m2 i 21 expedients; i Lloret de Mar amb 9.902 m2 i 46 expedients.
Segons la mida, les dades mostren que 33.741 m2 són projectes de més de 10.000 m2, que aquest primer semestre corresponen a dos habitatges plurifamiliars a les comarques del Baix Empordà i el Gironès; 51.031 m2 corresponen a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m2; 127.763 m2 són d’entre 500 i 3.000 m2; i 154.124 m2 corresponen a obres de <500 m2, que trobem ubicades, principalment, a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Selva i la Cerdanya és a dir, comarques on s’hi construeixen habitatges unifamiliars destinats, en molts casos, a segones residències.
Pel que fa al nombre total d’expedients visats a les comarques gironines, durant el primer semestre de 2024 se n’han registrat 1.088, el 6,61% menys respecte el mateix període de l’any passat. Per comarques, el Baix Empordà (284), l’Alt Empordà (244) i la Selva (206) continuen essent les que més expedients tenen.
L’habitatge continua mostrant les millors dades des de la crisi del 2008
El nombre d’habitatges de nova creació visats durant el primer semestre de 2024 és de 1.247, un 0,32% menys que el primer semestre de 2023, i la segona xifra més alta des de la crisi econòmica del 2008 que va frenar en sec el sector de la construcció (en el 2008 es van visar 6.039 habitatges). Aquest augment d’habitatges, que inclouen els d’obra nova i rehabilitació, ha estat gradual i, especialment els tres darrers semestres, mostra un canvi significatiu segurament afavorit per l’augment de promocions d’habitatges plurifamiliars. En el conjunt de Catalunya, els habitatges de la província de Girona representen l’11,9% del total.
Per comarques, el Baix Empordà, el Gironès, l’Alt Empordà, la Selva i la Garrotxa són les que mostren un major augment. Entre aquestes, cal remarcar el creixement del 103,85% de la Garrotxa superant el llindar dels 100 habitatges, cosa que no passava des d’abans de la crisi de 2008. Quan a les comarques amb menys habitatges visats són el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Cerdanya, tot i que en aquest darrer cas, les xifres mostren un creixement del 47,50% respecte al mateix període de l’any anterior.
Pel que fa a la superfície total visada en habitatge, les xifres mostren que durant el primer semestre de 2024 s’han visat 309.774 m2, l’1,94% més que el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra representa el 15,84% de la superfície total visada d’habitatge a tot Catalunya (1.955.292 m2).
Per comarques, les que més m2 han visat en habitatge han estat el Baix Empordà (106.512 m2), el Gironès (63.105 m2), l’Alt Empordà (46.831 m2), i la Selva (39.404 m2). De la resta de comarques, cal destacar la Cerdanya que, malgrat els 15.731 m2 d’habitatge visats, és la que ha augmentat més percentualment (52,21%) respecte al mateix període de l’any passat.
Pel que fa al no habitatge, s’ha visat un total de 53.910 m2; xifra que representa un 16,17% menys que el mateix període de l’any anterior.
La rehabilitació pateix un retrocés destacant el poc impacte dels Fons Next Generation
La superfície de reforma i rehabilitació visada a la província de Girona mostra un decreixement del 13,43% a la Demarcació de Girona amb relació al primer semestre de l’any passat, i se situa en 115.511 m2. Aquesta xifra representa el 17,42% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (662.895 m2).Aquestes dades, com ja avançàvem en informes anteriors, acusen el poc impacte dels programes europeus d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Durant el primer semestre del 2024 s’han tramitat al COAC – dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis- un total de 13 expedients corresponents a 328 habitatges, a la província de Girona, mentre que en el conjunt de Catalunya, s’han tramitat 106 expedients (1.369 habitatges).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, les comarques on s’ha visat més superfície de rehabilitació són el Baix Empordà (24.599 m2), l’Alt Empordà (22.365 m2), i el Gironès (17.816 m2). Cal tenir en compte que aquestes dades contemplen només els projectes de rehabilitació i gran rehabilitació visats pel COAC, no petites intervencions.
En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m2 en projectes de rehabilitació són Girona amb 38.794 m2 i 13 expedients; Castell-Platja d’Aro amb 19.865 m2 i 4 expedients; Palamós amb 10.165 m2 i 11 expedients; i Vilablareix amb 8.661 m2 i 4 expedients. Per nombre d’expedients en rehabilitació, les localitats que n’han visat més són Lloret de Mar amb 27; Begur amb 26; L’Escala amb 20; i Calonge i Roses, amb 18.
L’obra nova es manté com la principal activitat en l’edificació a Girona
Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, continua la tendència positiva amb un augment del 5,72% respecte del mateix període de l’any passat, i continua representant el gran pes de la construcció a la província. En xifres absolutes són 248.173 m2, el 12,9% del total de Catalunya.
Per comarques visualitzem que el Baix Empordà (90.603 m2), el Gironès (60.285 m2), l’Alt Empordà (33.701 m2) i la Selva (30.071 m2) continuen sent les que tenen més m2 d’obra nova visada.
A escala municipal, Girona, Castell – Platja d’Aro, Palamós, Vilablareix i Calonge són els que tenen més m2 d’obra nova, però si ho ordenem per nombre d’expedients, veiem que Lloret de Mar, Begur, L’Escala, Calonge i Roses són els municipis amb més expedients d’obra nova visats.
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya.
De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència.
En aquest sentit, segons els resultats de l’enquesta, la mitjana per obtenir una llicència s’estima en els 8,7 mesos de mitjana en el conjunt de Catalunya, mentre que a la província de Girona és de 6,3 mesos.